Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

Un enemic del poble

de HENRIK IBSEN versió lliure JUAN MAYORGA i MIGUEL DEL ARCO
direcció MIGUEL DEL ARCO
Montjuïc
del 23 de gener al 22 de febrer
Temporada 2013 - 2014

Un enemic del poble

Comentaris

intèrprets
Blanca Apilánez Kat / Pere Arquillué Thomas Stockmann / Roger Casamajor Peter Stockmann / Mar Casas ciutadana / Rafa Delgado ciutadà / Pablo Derqui Hovstad / Miquel Fernández capità Horster / Miquel Gelabert Morten Kiil /  Eli Iranzo ciutadana / Mónica López Billing / Jordi Martínez Aslak / Anabel Moreno ciutadana / Joan Raja ciutadà / Santi Ricart ciutadà / Andrea Ros Petra

traducció del castellà Cristina Genebat / escenografia Eduardo Moreno / vestuari Ana López / il·luminació Juanjo Llorens / so Sandra Vicente (Estudio 340) / música original Arnau Vilà / vídeo Joan Rodón i Emilio Valenzuela (3D)

ajudant de direcció Israel Solà / ajudant d'escenografia Jose Novoa / ajudants de vestuari Suevia Sampelayo i Maria Armengol / alumne en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre Bernat Pons

construcció d’escenografia Arts-Cènics i Pascualín / producció musical BCA MUSIC

producció Teatre Lliure

agraïments Punto Blanco

espectacle en català
durada aproximada 2h. 10' sense pausa

02/02 col·loqui amb la companyia després de la funció

sobretítols en castellà i anglès el dissabte a la nit a partir de l'1/02
(excepte el dia 8/02, que  no hi ha sobretítols en castellà a causa de la funció accessible)

sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva
programa de mà en braille disponible a taquilla
8/02 funció accessible amb sobretítols i audiodescripció per a persones amb discapacitat auditiva i visual

espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure


les lletres de les cançons d'aquest espectacle han estat elaborades a partir de textos poètics originals de Henrik Ibsen

Horaris 
de dimarts a divendres 20:30h.
dissabte 21h.
diumenge 18h.
Preus 
tarifa a  
dimarts i dimecres
(dies de l'espectador)
22€
resta de dies 29€
amb descompte*
(excepte els dies de l'espectador)
24,65€

*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el Carnet Jove, + 25 estudiants, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.

Un enemic del poble - trailer

Un enemic del poble - roda de premsa

Un enemic del poble - entrevista amb Miguel del Arco

La premsa ha dit 

"Dir oportú es quedar-se curt. Allò que Ibsen va exposar a Un enemic del poble el 1882 es correspon tant amb el que anem vivint a cada moment polític, especialment l'actual, que la seva divulgació i coneixement haurien de ser obligatoris per superar els estudis de secundària, per exemple; això sí que sería una reforma educativa. Més enllà de qualsevol muntatge. (···) I el de Miguel del Arco, a partir d'una nova versió clara i fluïda, és com a mínim didàctic: il·lustra perfectament els diferents interessos econòmics que impulsen les societats d'ahir, d'avui i de sempre amb ritme i tensió, i les dues hores i poc de durada sense pauses se segueixen sense adonar-nos-en."
Begoña Barrena (El País)
"Recolzant-se en la intensitat interpretativa del sempre gran Arquillué, Del Arco ofereix un espectacle eficaç i vistós."
Ramon Oliver (Què fem)
"Res no entela el vigor d’un muntatge amb un repartiment esplèndid. Arquillué, gran com sempre, és el seu líder però Casamajor, Pablo Derqui, Mònica López i Jordi Martínez, per exemple, el miren de front sense titubejos."
Jose Carlos Sorribes (El Periódico)
“Aquesta versió, prou lliure, del clàssic d'Ibsen, està cridada a rebentar la taquilla. Perquè el treball dels actors, de tots, és impecable. Perquè juga amb un espai espectacular que es transforma de jardí de l'Eden en clavagueres immundes. (···) L'obra llisca, i és un plaer veure combatre bèsties ferides com ara Arquillué, Casamajor, Derqui, López i companyia.”
Jordi Bordes (El Punt Avui)
"Un enemic del poble és un muntatge indubtablement ambiciós, amb bones idees i un grapat de notables interpretacions. Va ser molt aplaudida i serà un gran èxit."
Marcos Ordóñez (El País)

“La versió de Juan Mayorga (compartida amb Del Arco) compleix amb el seu objectiu: ressituar en un context contemporani cadascun dels personatges escrits fa més d’un segle i comprovar que les seves motivacions generen conflictes recognoscibles per a qualsevol espectador. Les interpretacions són, amb alguna excepció, excel·lents. Interessant el matís que aporta Pere Arquillué al seu Stockmann: la fermesa en les pròpies conviccions també s’aprèn. Només un contundent atac provoca que els seus dubtes i les debilitats quedin superats."
Juan Carlos Olivares (Ara)


“Al simbolisme escenogràfic –amb una tendència monocromàtica que recorda alguns dissenys de Fernand Léger– s’hi afegeixen un parell o tres de cançons (···) per acabar de trencar qualsevol estètica massa academicista. Mayorga i Del Arco, atents a les interioritats de la política del país, arriben a la conclusió que cal potenciar al màxim la lliçó moral que conté Un enemic del poble. Encara que s’hagi de desfigurar el clam per la veritat de Thomas Stockmann, un Pere Arquillué desbordat de passió; encara que la rivalitat amb el seu germà Peter, formidable Roger Casamajor, l’alcalde de la ciutat del balneari, arribi a la vora del fratricidi; tot i que Hovstad (Pablo Derqui), el director de La Veu del Poble, exhibeixi un cinisme fora mida; tot i que calgui inventar el personatge d’Aslak (Jordi Martínez) per arrodonir el complot sinistre contra el doctor que sap com n’estan de contaminades les aigües del balneari... Tot sigui per il·luminar el grau màxim de corrupció que han assolit les forces vives del municipi i garantir la claredat i profunditat del discurs de Stockmann. (···) La direcció i adaptació van optar per un muntatge populista, que no defuig el polèmic aristocratisme –aristocràcia del talent i de les qualitats morals– que proposà Ibsen, exposat aquí en una pueril assemblea entre els espectadors. Amb tot, un vibrant didactisme, molt ben interpretat.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)


“L’obra d’Ibsen, del 1882, té una inquietant vigència. (···) Es considera que (tan influent, com pot rastrejar-se en el modernisme català) avisa dels perills de la democràcia com a tirania d’una majoria que, convertida en massa, pot ser fàcilment manipulada. Però també que el discurs de Stockmann, que defensa l’aristocràcia moral dels individus lliures capaços d’enfrontarse a tothom per dir la veritat, té la seva pendent perillosa. Potser sí. Tanmateix, amagat per les formes democràtiques, s’ha instal·lat el feixisme més o menys invisible de la conveniència per la qual es consenten tota mena d’equivalents de balnearis podrits com a possibilitat d’enriquiment (d’uns més que dels altres, però amb la idea comuna d’arreplegar alguna cosa) que va destruint el món. Inquietantment vigent. Així és.”
Imma Merino (Avui)

"Mayorga y del Arco actualitzen el lèxic ibsenià per al segle XXI i en mantenen incòlume el missatge: la veritat revolucionària contra la partitocràcia i la pornografia mediàtica. (···) Llocs de treball, inversions, infraestructures... El trampós vocabulari dels interessos creats burla l'al·legat ibsenià per al 2014. Enfrontat a tothom, el doctor Thomas Stockmann (Pere Arquillué, tràgic i memorable)."
Sergi Doria (ABC)

Espectacles Relacionats 
El policía de las ratas
El hijo del acordeonista
Autorretrato de un joven capitalista español

El dramaturg i director Miguel del Arco, de qui hem vist al Lliure La violación de Lucrecia i Juicio a una zorra, accepta el repte que li hem llançat i s’enfronta ara a un clàssic del segle XIX d’una vigència terrible. L’abús de poder, la corrupció, la hipocresia, la manipulació de les masses i la noció del bé comú són només alguns dels temes d’aquest muntatge que protagonitza Pere Arquillué.

'Enemic del poble', hostis publicae, és un terme que ja contemplava el dret romà per acusar algú equiparant-lo al soldat enemic que lluita contra la Républica amb les armes a la mà. Qui és però un enemic del poble? Qui l’acusa de ser-ho? I quin és el procés que el porta a ser anomenat així? L’enemic del poble és, a Ibsen, Thomas Stockmann. Un metge, un home de ciència que descobreix que la base de l’economia del seu poble, l’aigua d’un balneari que és la seva font principal d’ingressos, conté una bactèria perjudicial per a la salut. Stockmann decideix, doncs, advertir tothom. Però què ve abans, la veritat i la salut pública o el sistema econòmic que sosté les seves vides? Ibsen assenyalava ja el 1883 molts dels possibles grans mals de la societat capitalista, i ens deixava obertes totes aquestes grans preguntes que encara avui, o avui més que mai, prenen tot el seu sentit.

 
Dies de funció