"Què ha fet Pep Bou en aquest nou espectacle per mantenir la sorpresa dels espectadors veterans i continuar captivant-ne de nous? Deixar-se acompanyar per un trio musical que, com en els temps del cinema mut, posen banda sonora a cadascuna de les fantasies que amb llum i color es dibuixen sobre l'espai escènic. Aquesta aposta fa que arriba un moment que un no sap si el guió el dirigeix la partitura musical o és la partitura musical la que s'adapta als jocs de les bombolles, segons cada ocasió. (···) Són les bombolles, les autèntiques protagonistes de l'espectacle, les que s'enlairen, voleien, s'aparellen o fan més d'un trio sense sotmetre's a la voluntat del seu domador."
Andreu Sotorra (Clip de teatre)

---

"Bombollavà és un altre pas endavant en l'estètica i en la tècnica del creador d'espectacles com Bufaplanetes, Saó sabó, Diàfan, Clinc!, Ambrossia o Berishit, creacions que li han valgut premis internacionals. (···) Juga amb l'equilibri com a concepte i pica l'ullet al circ mitjançant el funambulisme (evocat en alguns moments pel mateix Bou, però sempre realitzat per les seves bombolles ensinistrades). Solistes o en tropa, rebls o dòcils en proporcions imprevisibles, les bombolles bovenques passen la maroma simple i doble, esdevenen notes juganeres al pentagrama o dansen en l'espai ingràvides i acolorides com nimfes acrobàtiques. Quan, per rematar l'espectacle, fan el miracle físic de transformar dues làmines de sabó en sengles nombolles semiesfèriques, l'efecte plàstic és fulminant: no els el puc explicar, si se'l volen creure l'han de veure. (···) Bombollavà és, en definitiva, un espectacle de visionat plàcid però de lectures múltiples. No deixarà indiferents ni tan sols aquells que es pensen que ja ho han vist tot."
Jordi Jané (recomana.cat)

---

"A Bombollavà, Pep Bou és altre cop un alquimista que juga, ensopega, i torna a jugar. Moltes hores d’assaig se’n poden anar per la claveguera si el medi on treballa no és  prou humit. La vida de les bombolles és efímera i delicada com una carícia, terriblement delicada. I bonica. Bou ha tornat a la bombolla més tradicional i reserva les superfícies planes per al final de l’espectacle. L’alquimista però ha d'imaginar-se els aparells i fer-los construir. Tot es artesania. (···) Bombollavà és un espectacle tan delicat com els materials de l'artista. No sempre les bombolles fan el que el manipulador vol. Ai la humitat! Ai la temperatura! Ai el vent que bufa a fora i resseca l’ambient. Però cal insistir. I està pendent. Perquè l’exercici acaba sortint però calen alguns intents fallits. L'oh i l’aplaudiment, com passa en el circ, està garantit, quan per fi la bombolla s’estabilitza. Durant uns segons, un minut. I l’alquimista posa dins un collar de perles de sabó. Què fàcil! Què difícil! Que poètic!"
Santi Fondevila (Time Out)