"El Meursault d'Orella és un cadàver de permís que sembla que parli des de l'altra riba, i el de Carvajal, amb més neguits interns, podria molt ben ser un aspirant a Roberto Zucco: el ritme majestuós, les interpretacions aparentement fredes però a més incandescents, em van fer pensar en Koltès, en Koltès dirigit per Chéreau. (···) L'escriptura de Camus pren ressons inesperats en aquest muntatge. Jo hi vaig sentir, per primera vegada, un aire celinià. (···) Està molt a prop de Viatge al fons de la nit. I del Jim Thompson de 1200 ànimes. (···) Un excel·lentíssim treball, febril i arriscat, dels que et continuen ressonant a la memòria."
Marcos Ordóñez (El País)

---

"El repte d’Alfaro a L’estranger és titànic i disposa de dos actors que s’han sabut integrar bé en el projecte, que mostra les dues cares d’un mateix personatge, i combaten junts en favor del text. La diferència d’edat entre els dos ajuda a il·lustrar que el que val és el present continu. (···) Tant el personatge com els espectadors acaben trobant una certa placidesa a  entendre les lleis de la natura i no rebellar- s’hi. En aquest comiat hi ha dolçor."
Jordi Bordes (El Punt Avui)

---

"Els espectadors s'han d'oblidar d'una recreació impossible del paisatge de la novel·la i, molt menys, d'una recreació maldestra de la versió cinematogràfica. La versió Alfaro / Sirera és una dissecció del text novel·lístic posat en boca dels dos intèrprets, a vegades amb rèpliques d'alguns dels personatges secundaris, ajudada per veus en off, alguna rojecció cal·ligràfica de fragments del discurs i deixada absolutament a la força actoral de Francesc Orella i Ferran Carvajal. (···) Aquí, la interpretació és aplaudida amb fervor, sobretot perquè tant Orella com Carvajal s'ho guanyen a pols."
Andreu Sotorra (Clip de teatre)