"Magnífics intèrprets, amb una vis còmica aclaparadora, capaços de treure punta de tot i amb intercanvis constants d'energia. Al text, els quatre protagonistes en semblen un de sol, però a escena se'n noten els matisos. Arturo és desaforat, vibràtil com un titella elèctric, i l'enorme Jordi Bosch l'interpreta a la manera d'en Capri en la seva faceta més iracunda. En mans d'Andreu Benito, Pepito es mou com un ós misantròpic. Salvador (Xicu Masó) és un senglar carlí (boina roja inclosa) de pas lent i envestida ferotge. Boris Ruiz interpreta el calçasses Tomeu amb la gràcia de guilla de l'enyorat Biel Moll. Hi ha més fantasmes feliços, perquè Anna Lizaran sembla que li hagi prestat l'aroma, com una aura, a la Laura Conejero: el personatge bombó de Victòria, pura encarnació del seny i del coratge tranquil sota l'embolcall de dama seductora i sofisticada, té la picardia i la gràcia de la Lizaran en aquell llunyà però no oblidat 30 d'abril de Joan Oliver. (···) I una altre aplaudiment per als més joves de la família: Pol López proporciona un encant gairebé pastoral al Quimet, el noi que s'ha de casar a la força amb la Llucieta, i ella és Laura Aubert, un remolí còmic, la gran revelació d'Els feréstecs, que parla i es mou en escena com si les seves mestres haguessin estat Tilda Espluga i Teresa Lozano. Si estan tristos, emprenyats o avorrits i volen plaer en vena, corrin al Lliure."
Marcos Ordoñez (El País)

---

"Una comèdia popular, festiva però no innòcua, que retrata uns caràcters de la burgesia veneciana més conservadora. Lluís Pasqual els ha traslladat superbament a la Catalunya de la Primera República amb totes les llums del llenguatge (quatre parles diferents i una versió meravellosa), i en una posada en escena que deixa bocabadat. Aquests feréstecs són una autèntica joia teatral! Desprenen energia positiva i il·lusió. Són un joc que envolta l’espectador i que, en mans d’uns intèrprets meravellosos, ratifica la sàvia connexió de Pasqual amb l’autor venecià. (···) Laura Conejero està impressionant, irradia bellesa, encant, intel ·ligència. I què dir de Rosa Renom, bravo!; del posat de  Boris Ruiz, gran actor; de la jove Laura Aubert fent de Llucieta, la núvia; de l’impecable Andreu Benito… i de la resta d’intèrprets. Pasqual fa servir d’escenografia la caixa de la platea del teatre, pensada i dibuixada per Fabià Puigserver. Un homenatge i un joc visual, una sorpresa que no desvelarem perquè la puguin gaudir. Els feréstecs no els transmetrà grans conflictes, però els omplirà d’alegria, d’una cosa intangible i benefactora que només té el gran teatre. No s’ho perdin. Per favor."
Santi Fondevila (Ara)

---

"En mans del director del Teatre Lliure, l'espectador viu com si estigués situat als cavallets d'un parc d'atraccions i els rústics del títol fossin autèntics monstres de fira. (···) Passin i vegin, doncs, les barbaritats que arriben a dir i fer els quatre protagonistes, les reaccions que susciten i com l'anècdota creix en espiral fins que esclata en un gran joc d'artifici. (···) Al ritme de l'Himne de Riego, y entre entrades, sortides, màscares, barretines, girs i tons de tota mena, transcorre la festa. I és que, si alguna cosa contagia Els feréstecs és el seu caràcter distès i festiu, una alegria que va posar el públic dret durant l'ovació final la nit de l'estrena. (···) L'èxit del joc es deu en gran mesura als seus participants. Un repartiment de luxe, vestit de luxe també de detalls que contrasten eficaçment amb el buit de l'espai escènic, es lliura en tot moment al desvari, en la composició d'uns caràcters tan grotescos com deliciosos."
Begoña Barrena (El País)

---

"El mèrit de Pasqual és trobar les semblances dels feréstecs (els van anomenar així durant la I República) amb el patriarca de Rei i senyor de Pous i Pagès. Si en aquesta segona, la trama regalima drama i un tancament que ofega, en la mirada de Goldoni i Pasqual tot és disbarat, peripècia i desproporció. Com en les bones comèdies de Molière, les dones activen el mecanisme del canvi, des d’una teòrica inferioritat masclista. I els accents? Una peculiaritat veneciana, que cal aclarir que no és cap recurs gastat, sinó la voluntat de fer-los parlar en dialecte com als de la commedia dell’arte, just quan Goldoni bregava perquè caiguessin les màscares."
Jordi Bordes (El Punt Avui)

---

"L’alegria que Lluís Pasqual fa esclatar a la capgirada sala Fabià Puigserver de Montjuïc amb Els feréstecs, de Carlo Goldoni, recorda, d’alguna manera, l’epicúria consigna pòstuma que recomana fornicis a dojo quan el món s’acabi. En efecte, les estretors imposades avui dia al teatre i a la cultura en general, amb situacions agòniques per a més d’un col·lectiu, diria que han inspirat al director del Lliure una diversió teatral incontinent i disbauxada, ara que encara som vius. (···) Brutals i desfermats es mostren els vells carcamals, Jordi Bosch, Andreu Benito, Boris Ruiz i Xicu Masó, quatre còmics de primera divisió. Gràcies a la barbàrie dels seus personatges llueix molt més l’astúcia i l’enginy de tres senyores imponents i  impecables, Rosa Renom, Laura Conejero i Rosa Vila, i la finor ridícula d’un noble pintoresc a càrrec de Carles Martínez, eficient com sempre. Queden per esmentar els nuvis, el jove  Pol López i Laura Aubert, la furiosa i encabritada Llucieta pels entrebancs que s’oposen al seu delitós anhel conjugal. (···) Em costa d’imaginar Els feréstecs,aquests feréstecs, en temps de calma i prosperitat. Avui, en canvi, no poden ser més idonis."
Joan Anton Benach (La Vanguardia)

---

"Lluís Pasqual s’ha superat. Déu n’hi do al·ludir al passat, sense gens ni mica de nostàlgia, des del present. O sigui, convertir (acotar) la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc fins a  transformar- la en un Lliure de Gràcia, el d’ahir i el d’avui, una mica més gran. És el niu teatral idoni per a la màgia d’Els feréstecs, una delícia que ningú s’hauria de perdre. (···) Si Pasqual és la gran batuta d’aquesta deliciosa partitura de Goldoni, també compta amb una orquestra impagable. Pot semblar injust destacar algú, però les dues Laures estan  inspiradíssimes: Conejero (de trajectòria massa guadianesca en el teatre català dels últims anys) i Aubert, més jove i menys coneguda. Conejero enlluerna amb un d’aquells papers,  de cortesana amb estil, que brinda amb grandiosa seguretat. I Aubert, la nòvia Llucieta, és un torrent imparable de vigorosa comicitat. Una fera, vaja. Al seu costat, què hem de  dir de la sempre excel·lent Rosa Renom, d’un actor de veta inesgotable per a la comicitat com Jordi Bosch o de la camaleònica i sòlida joventut de Pol López… La resta (Boris Ruiz,  Xicu Masó, Andreu Benito, Carles Martínez i Rosa Vila) arrodoneixen una peça que posa el públic dret. Bravo."
Jose Carlos Sorribes (El Periódico)

---

"¿Pitarra...? No, Goldoni! ¿Goldoni..? No, Pasqual! El director del Teatre Lliure s'ha desvengonyit amb aquesta versió singular de l'obra Els feréstecs i el desvergonyiment escènic sempre acaba triomfant. (···) El Teatre Lliure de Montjuïc tanca la temporada de la sala gran amb un espectacle dels que faran història i quedaran en la memòria dels espectadors. (···) Pasqual trasllada la societat burgesa veneciana del segle XVIII, satiritzada per Carlo Goldoni (Venècia, 1707 - París, 1793) a la Catalunya de la I República Espanyola, el breu període democràtic espanyol que va del febrer del 1873 al desembre del 1874, des de l'abdicació d'Amadeu I de Savoia a la pujada al tron del borbó Alfons XII. I hi posa com a protagonistes una colla d'homes de bona posició, conservadors de l'època, astorats pels aires de llibertat que fins i tot ensumen a casa amb les dones i els joves. (···) Els feréstecs no serien el que són sense aquesta relectura personal de la intenció goldoniana que n'ha fet Lluís Pasqual i tampoc, és clar, sense les perles interpretatives que, sense excepció, regalen un a un, cadascun dels intèrprets del muntatge. (···) Quina aposta més arriscada, descarada, sense complexos i més ben aconseguida!"
Andreu Sotorra (Clip de teatre)

---

"Quin espectacle més agut, crític, divertit i perfecte en totes les seves dimensions! Quines grans interpretacions! Quina perfecció de moviments escènics! Quin gran funcionament escenogràfic! Gràcies, Lluís Pasqual, continua defensant el Lliure i el nostre teatre."
María José Ragué (El Mundo)