- el teatre lliure
- programació
Premis i càstigs
intèrprets Ivan Benet / Mamen Duch / Carolina Morro / Marta Pérez / Carme Pla / Albert Ribalta / Jordi Rico / Àgata Roca / Marc Rodríguez
escenografia i vestuari Alejandro Andújar / caracterització Eva Fernández / il·luminació Carlos Lucena / so Roger Ábalos
assistent artístic i entrenament corporal Juan Manuel Branca / assistent de direcció Carolina Morro / cap tècnic Rubèn Taltavull / producció executiva Daniel López-Orós / cap d'administració i producció Josep Maria Ibern / cap de producció Carmen Álvarez
construcció d'escenografia May, Roman Ogg i Sol Curiel / confecció de vestuari Luis Espinosa i Ángel Domingo
coproducció Teatre Lliure, T de teatre i Grec 2015 Festival de Barcelona
amb el suport de l’ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals
agraïments Recinte Modernista de l'Hospital de Sant Pau, Ignasi Cristià i Dagoll Dagom
aquest espectacle inclou escenes en versió lliure de Barranca abajo, de Florencio Sánchez.
espectacle en català
durada aproximada 1h. 25' sense pausa
sobretítols en castellà i anglès el dissabte a les 21h. a partir del 10/10
09/10 funció accessible amb sobretítols per a persones amb discapacitat auditiva i audiodescripció per a persones amb discapacitat visual
programa de mà en braille disponible a la taquilla
02/10 col·loqui amb la companyia després de la funció
espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure
Àgora Lliure - UPF 03/10 conversa a l’entorn de la veritat escènica entre Ciro Zorzoli i Jordi Balló
seguiu #premisicastigs al twitter i també al web de l'espectacle
Horaris
| de dimecres a divendres | 20:30h. |
| dissabte | 17:30h. i 21h. |
| diumenge | 18h. |
Preus
| tarifa a | |
| entrada general | 29€ |
|
compra avançada (abans de la data d'estrena) |
26€ |
|
dimecres i dissabte a la tarda (dies de l'espectador) |
22€ |
|
NOU! Tarifa Plana Abonats |
20€ |
|
amb descompte* (excepte els dies de l'espectador) |
24,50€ |
|
NOU! Carnet Jove i menors de 25 anys tarifa última fila (en determinades funcions) |
15€ |
*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el carnet els jubilats, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.
La premsa ha dit
"Premis i càstigs és una insòlita comèdia sobre l'essència del teatre. Sobèrbia direcció amb interpretacions de luxe. (···) L'espectacle és una filigrana d'interpretació i posada en escena, ple d'entrega, frescor i complexitat: aconsegueixen que sembli molt senzill el que és molt, molt difícil d'aixecar. (···) Tinc moltes ganes de tornar-lo a veure al Lliure."
Marcos Ordóñez (El País)
“Les accions arrenquen riures del públic i fan recordar aquell teatre gestual de Vol Ras i El Tricicle... La competència dramàtica i humorística de la companyia queda fora de dubte: Àgata Roca protagonitza moments afortunats – aquella desgana expressiva tan difícil d’encarnar amb solvència; els dos Marcs – Ribalta i Rodríguez – provoquen hilaritat; Ivan Benet demostra perquè va triomfar la temporada passada amb el seu kafkià Informe per a una acadèmia.”
Sergi Doria (ABC)
“Premis i càstigs no és pròpiament una funció sinó una sessió de taller d’interpretació. Més ben dit, la paròdia d’un taller d’interpretació força clàssic. (···) És un joc escènic, teatre dintre del teatre. (···) Un delicat exercici d’estil.”
Santi Fondevila (Ara)
“L’obra és una aposta enjogassada i enginyosa de teatre en el teatre, de la qual es fa partícip explícitament l’espectador. (···) Entre el joc escènic i aquesta complicitat es crea una atmosfera cada cop més festiva. La diversió dels espectadors es barreja amb l’aparent excitació dels intèrprets i tot plegat s’instal∙la en un crescendo que deriva cap a una farsa irrefrenable (···) i assoleix les cotes més altes d’hilaritat. Una esplèndida i intel∙ligent diversió.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)
“Premis i càstigs és un espectacle d’interpretació. I en aquest sentit tots i cadascun dels actors i les actrius hi posen el millor del seu savoir faire. (···) Hi ha humor del teatre dins el teatre. (···) Les titulars de T de Teatre s’esplaien cadascuna d’elles en els seus diversos personatges: de mares a filles i de filles a germanes, de vedets amb brots d’enveja a egos ferits i desitjos de la vida real portats a la ficció. Els convidats masculins a la companyia reforcen la proposta amb escenes de gran força: Ivan Benet, Albert Ribalta, Jordi Rico i Marc Rodríguez entren i surten dels seus rols habituals, entre dramàtics, violents, clowns o obsessionats en allò que ells mateixos creuen que poden fer millor. En conjunt, un divertimento que va pujant de to.”
Andreu Sotorra (Núvol)
Andreu Sotorra (Núvol)
“Un delicat joc escènic. T de Teatre ha anat més enllà de les habituals convencions en les claus de la interpretació escènica. (···) El repartiment porta el festiu ambient d’aquest minuciós espectacle a un singular nivell interpretatiu. Esplèndida Àgata Roca (Beatriu), seductora en el rol de qui es debat en eterns dubtes mentre esbossa una relació potser morbosa amb el galant Ivan Benet, immillorable exhibidor dels tics del seu personatge. Mamen Duch (Francesca), amb aires d’estrella, i Carme Pla (Amalia), en el paper de clown, xoquen i es complementen. Marc Rodríguez (René) protagonitza moments brillants amb el seu commovedor personatge, sobretot en les ocasions en què executa circenques caigudes de mort. El mestre de cerimònies Jordi Rico, Albert Ribalta, la suggerent Marta Pérez i Carolina Morro completen un repartiment d’alta volada.”
César López Rosell (El Periódico)
César López Rosell (El Periódico)
“Un esplèndid homenatge a la professió fet en clau d'humor.”
Teresa Bruna (Teatralnet)
Els integrants de T de teatre, després de veure Estado de ira del director i autor argentí Ciro Zorzoli, van decidir que havien d’aconseguir fer un espectacle amb ell. Coses de l’atzar, aquell mateix dia el Lliure el buscava mogut pel mateix propòsit. El resultat l’heu pogut veure al GREC i obre la temporada de Montjuïc per celebrar junts la veritat de la realitat escènica.
Amb un grup d’actors intentarem desxifrar el misteriós entramat sobre el qual es broda la veritat escènica –o hauríem de dir ‘la mentida’? Els acompanyarem en la seva recerca incansable de respostes, de claus que permetin capturar allò invisible. Però el camí que han de transitar amb pas vacil·lant no serà pla. Sempre al caire d’un precipici al fons del qual hi ha el fracàs. Absolut i sense retorn. Aconseguiran aquesta nit evitar la caiguda i arribar il·lesos al càlid jardí dels aplaudiments? Vés a saber... Potser vosaltres, espectadors, ho sapigueu abans que ells. Hi ha una inquietud que des de fa anys acompanya la meva feina com a director, i que són els codis i regles, més o menys conscients, que xifren les conductes humanes i la trobada entre les persones. En els últims temps això ha anat derivant més puntualment en l’exploració de les qüestions relacionades amb el món de la representació teatral.
Arran de la proposta de T de teatre de dur a terme un projecte junts, els vaig demanar que se sumessin a aquesta recerca i que ens submergíssim en els infinits plecs que es generen entre l’actor i el personatge, i que es tensen al màxim davant la mirada del públic. Sense gaire més certeses que aquest punt de partida, la companyia va acceptar la invitació i vam iniciar així el nostre viatge cap a Premis i càstigs, que no pretén ser el resultat d’aquesta recerca sinó la recerca en si mateixa: la d’una trobada entre actors i públic.
Ciro Zorzoli
Dies de funció
Comentaris