Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

La piedra oscura

d’ALBERTO CONEJERO direcció PABLO MESSIEZ
Gràcia
del 17 al 28 de febrer
Temporada 2015 - 2016

La piedra oscura

Comentaris

intèrprets
Daniel Grao Rafael / Nacho Sánchez Sebastián

escenografia i vestuari Elisa Sanz / il·luminació Paloma Parra / espai sonor Ana Villa

coproducció Centro Dramático Nacional i LAZONA


La piedra oscura va ser un encàrrec d'escriptura del I Programa de Desarrollo de Dramaturgias Actuales de l'INAEM i va ser publicada a la pàgina web de la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos.

espectacle en castellà
durada 1h. sense pausa

Horaris 
de dimecres a divendres 20:30h.
dissabte 17:30h. i 21h.
diumenge 18h.
Preus 
tarifa b  
entrada general 23€
compra avançada
(abans de la data d'estrena)

21€
dimecres i dissabte a la tarda
(dies de l'espectador)

18,50€
NOU!
Tarifa Plana Abonats

17€
amb descompte*
(excepte els dies de l'espectador)

19,50€
NOU!
Carnet Jove i menors de 25 anys
tarifa última fila
(en determinades funcions)
12€

*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el carnet els jubilats, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.

La piedra oscura - roda de premsa

La piedra oscura - trailer

La premsa ha dit 

“Una escriptura dramàtica lluminosa i de gran tensió poètica. (···) Pablo Messiez firma una posada en escena tan encesa, d’una claredat tan contundent com sensible, lliurada al batec essencial del text. Magnífica l’escenografia mineral d’Elisa Sanz. (···) Un gran muntatge.”
Juan I. García Garzón (ABC)


“El text, la direcció, les interpretacions, la música, el color de la llum, el vestuari, l’escenografia. Tot l’equip que ha signat un element dels que apareixen a La piedra oscura ha deixat el seu nom imprès en una obra que a dia d’avui he de considerar eterna. (···) Un regal pels qui estimem el teatre.”
Idune Ruiz (Ábrete Sesamo)
“Res no falla en la proposta de Messiez: ni el ritme –que respira tensió, reflexió i poesia gairebé a parts iguals en perfecta comunió–, ni l’adequadament freda escenografia d’Elisa Sanz, ni l’oportú i envolvent espai sonor d’Ana Villa, ni la meravellosa i expressiva il·luminació de Paloma Parra. Tot al seu lloc, tot tan senzill, tan al servei del text i dels actors; i alhora tan eficaç i tan treballat. Però si hi ha alguna cosa (···) que fa gran la funció és el magnífic repartiment (···) una parella en perfecte equilibri que ajuda a engrandir l’espectacle. Grandiós èxit, públic en veritable commoció, (···) esplèndid muntatge i interpretacions excel·lents.”
Hugo Álvarez (Butaca en Anfiteatro)
“La piedra oscura és un text tan íntim com sorprenent, tan estremidor com bonic, tan humà i sincer com necessari, i el muntatge de Pablo Messiez, encertat, contingut i profund, que s’ha enriquit encara més gràcies a l’afortunada elecció d’aquests dos immensos actors, Daniel Grao i Nacho Sánchez, que imparteixen tota una lliçó d’interpretació.”
Jose Miguel Vila (Diario Critico)
“El text és notable: per la seva fluïdesa i pel seu impecable funcionament dramàtic. (···) Polida direcció del detall, del matís. (···) Pur teatre de càmera intemporal, text i intèrprets, tots dos superlatius.”
P.J.L. Domínguez (Guía del Ocio)
La piedra oscura és, entre d’altres coses, un repte actoral. (···) De la mà de Pablo Messiez, Daniel Grao i Nacho Sánchez fan una interpretació orgànica i visceral d’uns personatges, (···) en carn viva.”
Javier Villán (El Mundo)
La piedra oscura és una obra mestra de la nova literatura dramàtica sobre la qual el director ha alçat un monument escènic.”
Jonás Sainz (Kiosko y más)
“El text de Conejero i la direcció del argentí Pablo Messiez s’alien a la perfecció en aquest muntatge petit i íntim.”
Helena (La Espuma de los Días)
“Alberto Conejero ha escrit un text intel·ligent i amb una bona dosis emocional. (···) Pablo Messiez, el director, sap donar ritme, agilitat i emoció a una situació espaial que podria caure en l’estatisme. (···) Es tracta d’un treball actoral de molt bona factura, on la paraula és la protagonista.”
José R. Díaz Sande (Madrid teatro)
“Tot, el fantàstic i subtil text, la comprensiva i delicada direcció de Messiez, la perfecta ambientació i la proximitat de la sala conformen una petita meravella, sense grans pretensions però preciosa i emotiva. Sense oblidar, és clar, el treball perfecte dels seus dos i únics protagonistes. (···) Dos actors plens de veritat en un espectacle de pletòrica sensibilitat (que és una autèntica pedra preciosa).”
Miguel Gabaldón (Notodo)
La piedra oscura és una funció commovedora perquè és alhora pertorbadora, inquietant, alteradora, forta i eficaçment commovedora. I ho és tant pel text d’Alberto Conejero, com per la direcció de Pablo Messiez, la interpretació de Daniel Grao i Nacho Sánchez, l’escenografia d’Elisa Sanz, la il·luminació de Paloma Parra i fins i tot per la subtil ambientació sonora d’Ana Vila. Tots aquests elements configuren una funció de teatre molt bonica. (···) Una peça de teatre exemplar i profundament emotiva.”
Julio Bravo (Una butaca con vistas)

Un text d’Alberto Conejero, Premi Ceres 2015 al Millor Autor Teatral, que ve de presentar-se al Centro Dramático Nacional, inspirat en la vida de Rafael Rodríguez Rapún –un estudiant d’Enginyeria de Mines, secretari de La Barraca i company de Federico García Lorca durant els últims anys de les seves vides. Una vibrant peça que planteja interrogants sobre la naturalització del nostre passat més recent i el destí dels oblidats a les cunetes de la Història. Els dos actors han estat nominats als Premios de la Unión de Actores y Actrices 2016 per aquest espectacle.

5 Premis Max 2016: Millor Espectacle de Teatre, Millor Autoria Teatral, Millor Direcció d'Escena, Millor Espai Escènic i Millor Il·luminació.


 
Una habitació d’un hospital militar prop de Santander; dos homes que no es coneixen i que estan obligats a compartir les hores terribles d’un compte enrere que potser s’acabarà a la matinada amb la mort d’un dels dos. Un secret cobert de remordiments i un nom que ressona per les parets de l’habitació: Federico. Només queda la custòdia d’uns documents i manuscrits com un últim gest d’amor.

 

 
Dies de funció