“Sons contemporanis. Una proposta original i transgressora, en una trobada de nens i adults amb una combinació de sorolls i dramatúrgia.”
Vicente Cornelles (Periódico Mediterráneo)

---

“A cavall de la música i les arts escèniques, sorgeix aquest curiós espai. Una veritable biblioteca de fusta, artesanal, que gemega, on cada objecte té el seu lloc i el seu so. Allà, les poc més de 30 persones privilegiades que entren a cada sessió assisteixen a un relat on allò que és veritablement important són les sensacions produïdes per cada un dels sons. (···) Ja fa anys que [Enric Monfort] ha anat recollint d’aquí i d’allà, materials que a primera vista semblen inútils o inservibles. (···) Curosament, l’Enric extreu de cada un un so únic i original que evoca la seva essència, però que sumat a molts d’altres és capaç de crear harmonies i composicions musicals, que porten el públic a moments increïbles. La música sorprèn el visitant de la Biblioteca des del primer segon, però les sorpreses que ella amaga no s’acaben aquí. Al final de cada sessió, i amb la participació del públic, una melodia quedarà per sempre plasmada en el vast espai de la xarxa, a l’abast de tots, com una composició única i personal.”
(Diario Castellón)

---

“És un espectacle de molt petit format, que captivarà tothom (···). Portillo sap extreure complicitat i construir un espai de confidència. Amb els grans i els petits. De gran sensibilitat, capta emocions on la vida quotidiana no percep res. El seu mèrit és que, a més, sap transmetre-ho. Es basa en material cedit i fet per nens i nenes, tendre. L’encantador de serps és ell.”
Jordi Bordes (recomana.cat)

---

“A la Biblioteca de cuerdas y nudos, Portillo ens regala amb un mètode rigorós per ‘plegar’ el temps viscut de cada un de nosaltres en alguns dels objectes, de les frases o dels nusos, agradables o desagradables, que la vida ens regala. Una visita, la de la seva Biblioteca, d’ordre pràctic, poètico i filosòfic que constitueix una pausa, un silenci i un veritable luxe en els nostres temps veloços i arrasadors. Tant de bo que torni a recalar a Barcelona!”
Toni Rumbau (titeresante.com)