"Val la pena no perdre's el monòleg de l'actriu Laura Aubert -per a alguns, revelació de la temporada passada a Els feréstecs- en un relat sobre l'àvia espavilada de 90 anys que entra en un Apple Store. (···) I l'espontaneïtat amb què es protegeix l'actor Pol López per fer qualsevol paper, paperàs o paperot dels molts que li aniran caient al llarg de la seva trajectòria. (···) I Javier Beltrán, en un paper que és el d'una mena de gurú de la informàtica que inventa una aparell nou i que podria ser Steve Jobs. Per la seva banda, l'actriu Paula Blanco continua mostrant les seves aptituds capaces de passar de l'esperpent, al fregolisme, la frivolitat o el drama. I la jove Mima Riera –la més jove de tots per cronologia, si no m'erro— desencadena una de les escenes que volen trencar amb el mite del somriure fals de la tropa de dependents dels Apple Store, mentre l'actor David Verdaguer, hi fa més aviat de capatàs de la colla, entre altres papers, sense acabar de perdre mai els estreps. (···) Un muntatge que té un ritme ràpid i que obliga a fer canvis de look i vestuari permanent en un exercici teatral del qual se'n pot extreure el missatge que sembla que hi han volgut imprimir els tres autors: la revolució es fa més enllà d'un simple tuit de 140 caràcters. De la falç i el martell... a la poma. Però, com va passar temps enrere, ¿oi que la poma encaterina tothom qui a hores d'ara hi clava queixalada? La història es repeteix perillosament."
Andreu Sotorra (Clip de teatre)