"El que em porta a afirmar que dimecres a la nit vam assistir a alguna cosa més que a una estrena teatral: vam assistir a la tan esperada trobada o retrobament de dos gegants de la nostra cultura: l’escriptor Juan Marsé i el Teatre Lliure, amb la complicitat de La Perla 29. Vaja, una trobada entre veïns, tres veïns de barri, la qual cosa, ara que tant ens martiritzen amb la marca Barcelona, aquesta Barcelona per a turistes on un dia desapareix la llibreria Canuda i l’altre el cinema Alexandra, no deixa de ser una excel·lent i esperançadora notícia. I permeteu-me que ho digui, un acte de justícia cultural i ciutadana. (···) L’espectacle no traeix l’esperit i el contingut dels textos de Juan Marsé i mostra escenes d’una gran bellesa en les quals arriba clara i rotunda la nostàlgia del novel·lista, la veritable nostàlgia, la més profunda, la “no té a veure amb el passat, sinó amb el futur” segons paraules de Luis García Montero. (···) Marsé al Lliure, a càrrec de La Perla 29, amb Jaume Sisa i les seves cançons –un Sisa extraordinari que encaixa formidablement bé en el món del novel·lista–, i amb el Capità Blay, la Betibú, la senyora Mir, Susana, Aurora, el Java, el Mamelles…Visca la República Independent de Gràcia!"
Joan de Sagarra (La Vanguardia)

---

"Les cançons de Sisa engalanen una proposta seductora i emotiva. El cantautor galàctic se sent igual de còmode com a líder de la banda que sent un cardenal en una breu i hilarant escena. Entre la música i un inici brillant, l’obra ens porta a la particular atmosfera de la narrativa de Marsé de la mà dels seus personatges. (···) Sòlid treball de tot l’equip, des d’un Oriol Guinart que no grinyola mai com a Ringo fins a un Xicu Masó formidable com al capità Blay, passant per la polivalència de Jordi Oriol i Xavier Ricart."
Jose Carlos Sorribes (El Periódico)

---

“Fantàstica. Boníssima. M’ha agradat molt”. Juan Marsé sortia emocionat ahir a la nit del Teatre Lliure de Gràcia després de veure amb la seva família l’estrena d’Adiós a la infancia, una aventi
de Marsé. (···) Una aventi nova, bonica, emocionant, entranyable i també fantasmagòrica, que va acabar rebent una sentida ovació del públic. Un món de primers petons, alcohol, tuberculosi, amors truncats i alguns potser amb algun futur i molt d’humor en què Sisa va introduir amb naturalitat el seu món particular per aconseguir una obra obligatòria."
Justo Barranco (La Vanguardia)

“Entre Juan Marsé, Pau Miró, Jaume Sisa i Oriol Broggi aconsegueixen que reneixi de les cendres de la memòria l’antiga Cooperativa de la Lleialtat i un d’aquests balls de barri als quals un jove Marsé acudia algun diumenge. (···) Un exquisit recital rendit a la prosa de l’autor.”
Juan Carlos Olivares (Ara)

---

“Pau Miró, des de la dramatúrgia, i Oriol Broggi, com a director, s'han aliat con el mateix Marsé, que és qui explica millor les aventis, i amb Jaume Sisa, qui recrea millor l'atmósfera amb les seves cançons i la seva veu, i han alçat una aventi nova amb tot aquest material que és una meravella. (···) I amb absents que parlen, somien, fugen, cada intèrpret té, amb algun dels personatges en què es desdobla, el seu gran su moment. Des d'Oriol Guinart com a Ringo, fins a Xicu Masó com al Capitán Blay, Alícia Pérez en el paper d'Aurora o Mar del Hoyo en el de Susana. Després hi ha en Sisa, que ens transporta a aquest univers tan sòrdid i trist com tendre amb les seves cançons en un contrapunt musical perfecte."
Begoña Barrena (El País)

---

"La qualitat de l’escriptura d’Adiós a la infancia no es pot posar en qüestió, atès que el contingut de l’obra, retrat impressionantd’una trista postguerra barcelonina, ha estat supervisat pel mateix Marsé. (···) Les cançons de Sisa, molt ben ubicades i cantades, són tendres punts i a part."
Joan Anton Benach (La Vanguardia)

---

"Es important i està ben pautada la intervenció de la música de Sisa i del seu conjunt. És molt creïble la interpretació d'Oriol Guinart. És excel·lent Xicu Masó en el vell capità, deliciosa la nena que enamora el protagonista, Mar del Hoyo, més prostituta que ningú és en alguns moments Alícia Pérez, un fantàstic almirall de cabells blancs és Jordi Figueras... I un emocionant pare Carles Pedragosa. (···) L'espectacle és, sobretot, l'Adiós a la infancia real i mental d'un personatge entranyable que va viure la guerra y la postguerra molt de prop. Ambiciosa i arriscada aventi per a Miró i Broggi, dos grans homes de teatre que s'han aproximat a un món massa pròxim i alhora massa allunyat de la seva generació. Val la pena aplaudir l'intent i veure la funció."
María José Ragué (El Mundo)

---

“Adiós a la infancia és una digna translació dramàtica de les memorables aventis de Marsé. Els personatges estan ben reencarnats: l’adolescent Ringo, la prostituta amb katiusques, la noia tísica, el mariner amagat, el pare que mata rates blaves, i aquell Capitán Blay del Xicu Masó que reedita la seva magistral interpretació a la Mequinensa de Moncada. Les cançons de Sisa són com un líquid amniòtic per als somnis d’aquella Barcelona «menos verosímil que ahora pero más real».”
Sergi Doria (ABC)