“Directa, veloç, amb vol humorístic i entrades i sortides de vodevil, aquesta versió de La gavina fa honor al subtítol original de Txékhov: comèdia en quatre actes. (···) El director posa la prova en els intèrprets, que tradueixen el cèlebre ‘drama interior’ en acció pura, amb convicció de sobres.”
Javier Vallejo (El País)

“Una celebració de la comprensió emocional gràcies a una de les jugades que domina: aconseguir un naturalisme despreocupat. (···) Susi Sánchez és una enorme Arkadina, potent i dominadora. Malena Alterio, una deliciosa Maixa, l’eterna desdenyada, en un dels seus millors papers. I el mateix li passa a Malena Gutiérrez com a Polina. És tot ràbia l’intens Kòstia de Pablo Rivero, i una ombra, el pusil·lànime i divertit Ília d’Alfonso Lara. Bé també Diego Martín, Aníbal de Soto i Miguel Rellán, i li va perfecte el paper de l’intens i desitjat Trigorin a Ginés García Millán, que clava el literat. Però val la pena aturar-se en Marina Salas, una actriu jove que crea una Nina rebel, alegre i entusiasta, una ‘gavina’ viva i d’avui carregada de dolcesa que, amb temps i treball, promet.”
Miguel Ayanz (La Razón)

“D’aquesta gavina reconcentrada, reinventada, m’agrada tot. (···) Vaig escriure-ho l’any passat i ho resumeixo ara, perquè el sentiment és el mateix: “No hi ha subtextos, tots els conflictes són a la llum del dia. Gent inclement, apassionada, antiromàntica. Ritme vivíssim, gairebé de vodevil, que dóna una idea de temps continu i claustrofòbic, sense el·lipsis. Mosques atrapades en una caixa, xocant contra les parets de vidre, ensopegant amb les seves pròpies ales i potes”. Quina pena veure tots aquests amors curtcircuitats, quina alegria veure aquests actors i aquest director tornant-nos la bellesa de Txékhov com una pedra de riu.”
Marcos Ordóñez (El País)