“Podem sentir rebuig moral, però Blackbird és una història d’amor, un amor com una ferida oberta. Una història sobre el poder incontrolable del desig, sobre dues vides destrossades per la culpa, pel dolor, per l’estigma social. (···) Lluís Pasqual ha imprès en l’obra la tensió constant, elèctrica, esgotadora, que demana aquest cara a cara, i Jordi Bosch i Bea Segura aconsegueixen que canviem un cop rere l’altre els nostres judicis amb les seves magnífiques interpretacions.”
Marcos Ordóñez (El País)

“El text de Blackbird és un recorregut magistral per les recriminacions que el pas del temps ha emmetzinat, però també una indagació minuciosa, obsessiva, sobre els sentiments que guiaven l’home i la nena quan va tenir lloc la seva relació il·lícita. (···) I no només per ben escrit, sinó també, i principalment, per les qüestions que incideixen en el conflicte central. Blackbird és, doncs, un immillorable encert de programació de Lluís Pasqual. (···) La seva direcció aconsegueix fabricar un procés molt convincent de tensió-distensió, viscut amb una potent emotivitat per Jordi Bosch i Bea Segura. La seguretat de Bosch no sorprèn ningú. Bea Segura té, en canvi, l’ocasió d’enlluernar que es mereixia.”
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)

“La gosadia de Harrower consisteix precisament a parlar d’amor allà on, teòricament, només es pot parlar d’abús. I Pasqual visualitza aquesta gosadia amb l’ajut incondicional de Jordi Bosch i Bea Segura, dos esplèndids intèrprets lliurats des del primer moment de la representació a l’excés torrencial, al neguit, al moviment incontrolat, al crit que et deixa exhaust, a la descàrrega emocional sense limitació.”
Ramon Oliver (Time Out)

“Lluís Pasqual ha optat per una posada en escena sense retalls, àmplia, expressionista, que no permet ni un racó per a l’esperança per al Blackbird de Harrower. (···) Les interpretacions de Jordi Bosch i Bea Segura són sense matisos. La inseguretat dels dos personatges es mostra cridant, amb gestualitat oberta i una actitud de molta por, per moments, i de violència. I de tendresa, les menys. És una peça agra que no permet acomodar l’espectador, que l’interroga.”
Jordi Bordes (El Punt Avui)

“Blackbird juga amb els nostres prejudicis, el nostre punt de vista abans de conèixer els fets des de dins, i desgrana la història des d’aquest equívoc per donar la volta al que d’entrada sembla un voler passar comptes per part de la nena.”
Begoña Barrena (El País)

“Blackbird no ofereix cap moment de pausa. La noia assetja amb preguntes el seu antic amant de la mateixa manera com el públic es veu conduït a un tortuós descens a l’infern. La posada en escena de Lluís Pasqual converteix l’espectador gairebé en testimoni d’una confessió policial. (···) Jordi Bosch i Bea Segura es buiden en una interpretació a la mida d’un relat tan descarnat.”
Jose Carlos Sorribes (El Periódico)

“L’autor juga amb el públic i ens fa sentir empatia ara per l’un, ara per l’altre. I quan pensem en el happy end, embolica la troca i ens planteja de nou el dubte inicial: Ray va abusar d’Una? És un pedòfil? Diu la veritat? Tres preguntes de les moltes que planteja aquesta obra tremendament ben construïda per Harrower.”
Andreu Gomila (Time Out)

“Els espectadors assisteixen, doncs, a una mena de debat col·lectiu sobre allò que es considera legal o no, en relació a l'amor permès. Per això el director Lluís Pasqual ha deixat els llums de sala oberts. Sense pràcticament matisos d'il·luminació i de so. En una hora i vint minuts, els dos personatges refan la seva història perquè els espectadors la reconstrueixin. Gairebé com si es volgués que tots formessin part d'una mena de jurat popular.”
Andreu Sotorra (Clip de teatre)

“L’obra de Harrower és una autèntica explosió de conflictes sense resoldre i probablement irresolubles... La seva ambigüitat melancòlica i la seva poesia eixuta, de gran ressonància, culminen en una de les peces noves més arriscades dels darrers anys.”
(Sunday Herald, Glasgow)

“Blackbird, un intens producte del talent de David Harrower, promet ser el drama més potent de la temporada ... magistral, fascinant... extraordinari… un miracle.”
(New York Times)

“Quatre estrelles! Aquesta obra absorbent, poderosa i incendiària és la mena de teatre de risc que es troba a faltar als escenaris actuals.”
(New York Post)

“Una peça provocadora, impactant i valuosa. El dramaturg David Harrower és sens dubte un nom a seguir.”
(New York Daily News)

“Un conte del gat i la rata, fascinant i pertorbador: noranta minuts d’intriga sexual i de revenja amb una genuïna teatralitat i un poder de commocionar innegable.”
(Associated Press)

“És una magnífica guerra intel·lectual que t’enganxa extraordinàriament, amb un tempo molt lent... una obra fosca i seductora que t’atrapa... una peça excepcional.”
(CurtainUp)

“Una indagació ibseniana en el passat... introspecció psicològica, creació de personatges i un cuidada observació sociològica. Impactant.”
(Evening Standard, Londres)