- el teatre lliure
- programació
Si t'interessa aquest espectacle també et pot interessar...
Un trozo invisible de este mundo
intèrprets
Juan Diego Botto i Astrid Jones
veu en off Rosalía Martínez / veu en off Yoguine Efe Igharo Asiuwhu
escenografia Sergio Peris-Mencheta i Carlos Aparicio / vestuari i attrezzo Carlos Aparicio / il·luminació Valentín Álvarez / espai sonor Carlos Bonmatí / disseny d'ambient i efectes sonors Pelayo Gutiérrez / música original Alejandro Pelayo / tema Plus bleu que tes yeux Édith Piaf / tema Tata Ka Ve Astrid Jones
ajudant de direcció Rosalía Martinez / director tècnic Manuel Fuster / director tècnic i tècnic de llums en gira Manuel Fuster / regidor en gira i gerent de la companyia Carlos Aparicio / maquinista en gira Arturo López / ajudant de producció Laura Hernández / gestió i producció Nur Levi / directora de producció Lola Alonso / comunicació companyia María Díaz / distribució Producciones Teatrales Contemporáneas
serveis audiovisuals Ainara Pardal / estudis d'enregistrament La Bocina / construcció d'escenografia Miguel Infante
coproducció Producciones Cristina Rota i Teatro Español
agraïments Diego Saldaña, Olga Rodríguez, Cristina Rosino, Ricardo Varez, Seidou Kasama, Farid Fatmibenali, Marcos Zhang, Beata Waraknek, Rafael Gasanalien, Meenaskshi Fernandes, Gina Asiuwhu, Ignaro Asiuwhu, Pablo Rodríguez "Pampa", Ismael Navarro, Pablo Seoane, Ferrocarril Clandestino, Women's Link, SOS Racismo, Brigadas Derechos Humanos, CEAR, Viviana Waisman, Cristina Sánchez Velásquez, Sílvia Miranda, Paul Laverty, Carlos Primo, Montse Ortega Fernández, Víctor Monigote, Alejandro Pelayo, Joaquín Mazón, Mónica Runde, i als tècnics de les Naves del Español. Gratitud infinita a Cristina Rota.
espectacle en castellà
durada 1h. 40' sense pausa
22/09 col·loqui amb la companyia després de la funció
Horaris
de dimarts a divendres | 20:30h. |
dissabte | 21h. |
diumenge | 18h. |
Preus
tarifa a | |
dimarts i dimecres (dia de l'espectador) | 22€ |
resta de dies | 29€ |
amb descompte* (excepte dia de l'espectador) |
24,65€ |
*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el Carnet Jove, + 25 estudiants, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals.
La premsa ha dit
"Una altra estrena al Lliure que fa posar dreta tota platea de la Sala Fabià Puigserver en una llarga ovació. No es pot començar millor la temporada. Una peça de Juan Diego Botto que ha suposat, per als qui el coneixíem bàsicament de la gran pantalla, tot un descobriment per partida doble: com a autor teatral i gairebé també com a actor de teatre, perquè ja feia molt que aquí no el vèiem dalt d'un escenari, des que el 2001 va venir al Poliorama amb Rosencrantz & Guilderstein han muerto dirigit per la seva mare, Cristina Rota. (···) Els textos són magnífics i Botto els defensa de meravella, amb una força escènica gairebé magnètica. Amb aquests temes, el més senzill seria caure en la condescendència o en els tòpics que acostumen a acompanyar sobretot els immigrants, o bé en el melodrama. En canvi, en la seva exposició dels drames que, de fet, són les històries, aconsegueix un gran equilibri entre la duresa i la tendresa, la ironia i el dolor."
Begoña Barrena (El País)
"Quin gran actor! Quina capacitat per adreçar-se a tots i cadascun dels espectadors, que tots són un amb el mateix número enganxat al pit, com si només els parlés a ells. I quin compromís! Quanta veritat! A una interpretació que neix del cor, l’ànima, de la convicció, de la rebel·lia, de la impotència, de la reflexió."
Santi Fondevila (Time Out)
"Uns monòlegs magnífics que magnetitzen el públic des del primer minut (···) amb una escala humorística que va de la ironia més delicada a la més vitriòlica, del sarcasme un xic pietós al més sagnant. Un espectacle francament recomanable."
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)
"Una funció que atrapa l’atenció de l’espectador per una conjunció d’excel·lències escèniques. Un treball atent al detall que s’estén a la direcció d’actors. Botto –assumeix quatre dels
cinc monòlegs–està superb, i Astrid Jones resulta una actriu molt dotada per a l’expressió serena del dolor."
Juan Carlos Olivares (Ara)
"Una funció que et toca, que t'il·lumina. Cinc monòlegs sobre la inmigració i l'exili. (···) Una interpretació amb llum, i una posada en escena que sembla tenir Brook per model. Magnífica i commovedora Astrid Jones. Botto pot resultar en algun moment tan seductor i temible com Tom Cruise a Magnolia. (···) Gran espectacle, gran art. Que giri i giri i giri, per favor."
Marcos Ordóñez (El País)
"Es tracta d’un teatre necessari, una porta oberta per aproximar a qualsevol tipus d’espectador a una realitat que ha existit, existeix i massa sovint es desconeix, s’ignora o interessadament se silencia. Una bona oportunitat per descobrir, mirar des d’un punt de vista diferent, commoure’s i reflexionar gràcies a l’exercici d’honestedat que es planteja l’autor amb ell mateix i amb el públic. Aposta singular aquesta per part d’un personatge conegut que no tindria perquè pujar a escena les seves inquietuds ni part de la seva autobiografia, amb quedar-se a casa seva, signar un manifest o assistir a alguna manifestació diríem que ja faria la quota del compromís. Només per això aquest espectacle m’inspira d’entrada un profund respecte i certa admiració per la valentia de mostrar-se."
Teresa Ferré (Notes d'escena)
"Juan Diego Botto és un activista: un activista del teatre, perquè és un actor excel·lent, i un activista de la dignitat humana, perquè res del que és humà li és aliè. A partir d'Un trozo invisible de este mundo s'aferma definitivament no només com a actor sinó com a un autor compromès, paraula sagrada durant una època i avui desprestigiada. (···) La peça són cinc monòlegs, (···) cinc ferides obertes, el rostre del terror amb tocs de sarcasme i humor. (···) Teatre polític en temps d'impostures en una obra d'art que fa créixer les idees i el teatre."
Javier Villán (El Mundo)
"Escrit amb encert, persuasiu, directe, enèrgic i carregat de raó. (···) El públic es va posar dret com un resort per aplaudir llargament. Intel·ligent l'ús que Sergio Peris-Mencheta i Carlos Aparicio fan de l'interior de Matadero i d'una cinta transportadora, i la direcció d'actors del propi Peris-Mencheta."
Javier Vallejo (El País)
Espectacles Relacionats
Seuls
La ronde de nuit
El hijo del acordeonista
Cinc personatges per a una peça que aborda amb ironia, humor i drama dos temes que es toquen, que es confonen i es voregen: l'exili i la immigració. Sense paternalismes, sense condescendència i sense tòpics, aquesta obra mira de posar nom i cognoms a aquelles persones que sovint només coneixem a través de les xifres i estadístiques dels titulars de premsa.
Un agent de policia que pensa que en aquest país no hi cap ningú més. Un immigrant que truca a la seva dona des d'un locutori i, entre divertides desavinences i confusions, explica com li van les coses i la duresa de la distància. Una dona subsahariana que explica al seu fill com va viatjar a Europa i els obstacles que va trobar al ‘primer món’.
Un jove que relata la seva experiència davant la tortura a l'Argentina de la dictadura de la Junta militar dels 70, i un home que, carregat de sarcasme, filosofa sobre què suposa estar lluny de casa i perdre-ho tot per un exili polític.
Aquests textos s'han basat i inspirat en persones i experiències reals conegudes gràcies a la col·laboració de diverses organitzacions i ONG´s, a les quals l'autor dóna enormement les gràcies.
Dies de funció
Comentaris