Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

El alcalde de Zalamea

de PEDRO CALDERÓN DE LA BARCA versió ÁLVARO TATO
direcció HELENA PIMENTA cia. COMPAÑÍA NACIONAL DE TEATRO CLÁSICO
Montjuïc
del 2 al 6 de març
Temporada 2015 - 2016

Afegeix un nou comentari

intèrprets Blanca Agudo soldat, timbal / Pedro Almagro escrivà, soldat /  Francesco Carril Don Mendo, soldat, vilatà / Rafa Castejón Juan / José Carlos Cuevas vilatà i soldat / Alba Enríquez Inés, vilatana / Alberto Ferrero pelotari, vilatà, soldat / Nuria Gallardo Isabel / Carmelo Gómez Pedro Crespo / Álvaro de Juan Nuño, soldat, vilatà / David Lorente Rebolledo / Jesús Noguero capità Don Álvaro de Ataide / Joaquín Notario Don Lope de Figueroa / Egoitz Sánchez rei, pelotari, vilatà, soldat / Clara Sanchis Chispa /  Jorge Vicedo vilatà, soldat / Karol Wisniewski vilatà i soldat / Óscar Zafra sergent

cantant Rita Barber / guitarra Juan Carlos de Mulder - Manuel Minguillón / música en off Daniel Bernaza cornetto barroc i Fratelli Mancuso veus

escenografia Max Glaenzel / vestuari Pedro Moreno / il·luminació Juan Gómez Cornejo / selecció i adaptació musical Ignacio García / coreografia Nuria Castejón / assessor de vers Vicente Fuentes / mestre d'esgrima Jesús Esperanza

ajudant de direcció Javier Hernández-Simón

producció Compañía Nacional de Teatro Clásico

amb la col·laboració de Loterías y Apuestas del Estado

espectacle en castellà
durada 1h. 40' sense pausa

dissabte 05/03 Àgora Lliure - UPF: La modernitat de Calderón: de la venjança a la justícia
conversa amb Javier Aparicio Maydeu i Fernando Pérez-Borbujo

espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure


seguiu #alcaldezalamea al twitter

Horaris 
de dimecres a divendres 20:30h.
dissabte 21h.
diumenge 18h.
Preus 
tarifa a  
entrada general 29€
compra avançada
(abans de la data d'estrena)

26€
dimecres (dia de l'espectador) 22€
NOU!
Tarifa Plana Abonats

20€
amb descompte*
(excepte el dia de l'espectador)

24,50€
NOU!
Carnet Jove i menors de 25 anys
tarifa última fila
(en determinades funcions)
15€

*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el carnet els jubilats, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.

el alcalde de zalamea: roda de premsa

El alcalde de Zalamea - trailer

El alcalde de Zalamea, CNTC (2015) Helena Pimenta y Carmelo Gómez comentan el montaje

La premsa ha dit 

“La directora de la companyia i de l’espectacle, Helena Pimenta, ofereix una lectura rigorosa amb una posada en escena àgil, imaginativa, ben vestida, càlidament il·luminada, amb un emotiu espai sonor i que resol admirablement els apunts còmics del drama, però que no corre cap risc per amplificar les ressonàncies dels temes tractats a l’espectador actual. Serveix el drama un grup d’intèrprets encertats amb un Carmelo Gómez que transmet l’esperit crepuscular, entre valent i feble, de Crespo, un magnífic Joaquín Notario i un eficaç Jesús Noguero, per més que el fraseig d’alguns actors no sempre rescati li bellesa i la música d’un monument poètic indefectiblement lligat a la llengua.”
Santi Fondevila (Ara)


“No és poca cosa tenir El alcalde de Zalamea més bo de tots els que han passat per aquí els últims decennis. I això ha passat gràcies a una versió molt acurada d’Álvaro Tato, a una direcció imaginativa i transparent de la molt experta Pimenta, a una interpretació desigual però en conjunt molt notable i a una escenografia (Maz Glaenzel) i il·luminació (Gómez Cornejo) brillants. (···) Llueixen de manera especial les actuacions de Carmelo Gómez, de Jesús Noguero, de Nuria Gallardo, de Clara Sanchis, d’Alba Enríquez..., individualitats potents enmig d’un col·lectiu de divuit intèrprets. Esplèndida Rita Barber en les cançons.”
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)
“Va ser l’obra que va inaugurar amb èxit, el mes d’octubre passat, el remodelat Teatro de la Comedia de Madrid, gràcies a una àgil posada en escena, un sòlid repartiment i un respecte formal pel text clàssic, tant en l’àmbit del vestuari com en el de la música (inclosa la veu penetrant i poderosa de Rita Barber) i el moviment. No hi ha res que grinyoli perquè els admiradors del teatre del Segle d’Or gaudeixin d’un text en vers servit de forma acadèmica.”
José Carlos Sorribes (El Periódico)
“Amb divuit actors dalt de l’escenari i la presència de cinc músics, l’obra és un autèntic tour de force que apropa el missatge de l’obra de forma directa i als intestins al públic d’avui dia.”
Carlos Sala (La Razón)
“Una escenografia terrosa, únic escenari sobre el qual se succeeixen uns afortunats canvis d’il·luminació i la inclusió de determinats i impactants moments musicals ajuden a revestir aquesta sòlida i encertada proposta clàssica. (···) Carmelo Gómez aconsegueix una cosa tan complicada com fer-se seu el vers, recitar-lo amb una naturalitat sorprenent i que flueixi des de la seva boca com si mai hagués emès una frase en prosa. No es pot imaginar millor alcalde de Zalamea i la seva serà una interpretació de les que deixen petja en un paper.”
Notodo.com
“La versió de la Compañía Nacional de Teatro Clásico no fa escarafalls de producció, encara que té una cuidada proposta visual. Ens fa una revisió respectuosa d’un text molt complex (···) Hem de destacar d’un repartiment una mica desigual a Carmelo Gómez, que fa gala de la seva experiència interpretant personatges del Segle d’Or, amb una dicció perfecta i unes transicions emocionals netes i contingudes que feien al personatge molt interessant. El seu còmplice i rival escènic, Joaquín Notario, és un contrapunt de molt alta qualitat i la veritat és que entre tots dos fan transitar sense problemes pels versos de Calderón.”
Enid Negrete (recomana.cat)

Torna la Compañía Nacional de Teatro Clásico dirigida per Helena Pimenta amb un dels textos del Segle d’Or espanyol que expliquen millor l’abús de poder. Calderón, sempre contemporani.

Drama d’honor, El alcalde de Zalamea aborda els excessos que la soldadesca provoca impunement en els ciutadans i l’obligació, per als habitants dels pobles i viles que hi ha pel camí de l’exèrcit, d’allotjar els soldats a casa seva. La Compañía Nacional de Teatro Clásico l’ha portat a escena tres vegades: el 1988 dirigida per José Luis Alonso, el 2000 en un muntatge de Sergi Belbel i el 2010, sota la direcció d’Eduardo Vasco. Vint-i-quatre intèrprets, entre actors i músics, presentaran una de les peces més representades i conegudes del teatre auri espanyol.
 
Com a obra mestra del Segle d’Or espanyol i de la dramatúrgia universal de tots els temps, El alcalde de Zalamea es resisteix a la simplificació. Cada època, cada circumstància, cada geografia hi descobreix allò que necessita. La CNTC, després de tres muntatges anteriors de la peça, proposa aquesta vegada una nova aproximació, diferent per força, amb l’afany de continuar revelant al públic allò que s’amaga rere les paraules de Calderón.
És difícil trobar un text dramàtic que contingui escenes tan emocionants i tan perfectes. Sembla una pirueta impossible el moviment de la comicitat a la tragèdia i a la inversa. Se’ns talla la respiració quan passa de l’una a l’altra, d’un conflicte al seu contrari, del dia a la nit, i busquem reprendre l’alè en els moments no tan lògics que ens permet aquesta extraordinària concepció de l’espai i del temps.
És una obra sobre l’amor perquè l’autor posa l’accent en el desamor. És una obra sobre la justícia perquè hi predomina la injustícia. També sobre l’honor com a sinònim de fama, opinió o virtut imprescindible d’un militar, de l’exèrcit d’un estat, o com a consciència i dignitat personal, allò a què té dret tot ésser humà. I, massa sovint i massa d’hora, hi fan acte de presència el deshonor, l’abús, el fingiment.
I què podem dir de l’excepcional construcció dels personatges, els que hi ha i els que arriben a Zalamea? Contradictoris, com sempre en Calderón, i grans, que superen una tamborinada que s’inicia amb els primers versos de l’obra, que proven d’aguantar-se drets per arribar al final de la seva vida teatral traslladant a l’espectador la idea que, malgrat tot, la vida continua.
Aquesta és la història d’un fracàs, de l’abús d’uns éssers humans envers uns altres, d’una batalla perduda, com ho és la vida humana mateix. Calderón sembla que ens vol llançar aquesta idea, tal com ja va fer Cervantes. I jo, en aquesta proposta que em disposo a iniciar, paraula rere paraula, vers rere vers, com van fer ells mateixos, aposto per la vida, per la ficció que ens l’explica perquè, com ells, crec en el somni de l’impossible que habita en nosaltres des de l’inici dels temps. 
Helena Pimenta

 
Dies de funció 
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per provar si sou una persona i prevenir enviaments automatitzats de spam.
Image CAPTCHA
Introduïu els caràcters que apareixen a la imatge.