No és una instal·lació d’art contemporani. Ni tampoc un espectacle teatral. O potser sí.
La Biblioteca de cuerdas y nudos ho és tot. José Antonio Portillo ens convida a entrar en una estructura circular de fusta que guarda manuscrits sense publicar, textos, partitures, dissenys i objectes trobats a les escombraries, i ficats en cilindres plens de missatges de cordes i nusos. És un diàleg de silenci entre la mirada de l’espectador i els objectes que habiten aquesta estructura.
El temps ha anat dipositant esdeveniments i objectes, fragments de vida i de pols, als seus prestatges. Empremtes d’un temps en què la major part dels seus protagonistes eren nens. Els espectadors les poden anar agafant i se'ls revelarà la història que contenen.
La Biblioteca de cuerdas y nudos clava les arrels en un petit treball escolar motivat després de la lectura del llibre d’Italo Calvino Collezione di sabbia. Amb el temps, pren la forma d’espai narratiu que pot habitar i ser habitat en diferents espais i per infants d'edats diverses.