- el teatre lliure
- programació
Somni americà
intèrprets
Pep Ambròs Kit / Laura Aubert Harry / Paula Blanco Kitty / Javier Beltrán Dudley / Annabel Castan Blanche / Mireia Illamola Elsa / Pol López Tom / Arnau Puig Nick / Bernat Quintana Will / Mima Riera Mary / David Verdaguer Joe / Tennessee gos
escenografia Assad Kassab / vestuari Maria Armengol / caracterització Ignasi Ruiz i Montse Sanfeliu / il·luminació Iñaki Garzón / so Roger Julià / assesora de moviment Fátima Campos
ajudant de direcció Ariadna Castedo / ajudant d'escenografia Paula Santos / ajudant de vestuari Clara Peluffo / alumna en pràctiques de direcció de l'Institut del Teatre Sigrid Pérez-Obiols / alumna en pràctiques de vestuari de l'Institut del Teatre Alba Macfarlane
producció Teatre Lliure
amb la col·laboració de Cebado, D'Orleac i Steinhart
agraïments Punto Blanco
espectacle en català
durada aproximada 1h. 35' sense pausa
8/02 col·loqui amb la companyia després de la funció
espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure
programa de mà en braille disponible a la taquilla
consulteu les activitats d'Àgora Lliure-UPF per a aquest espectacle
seguiu #somniamerica al twitter
Horaris
| de dimecres a divendres | 20:30h. |
| dissabte | 17:30h. i 21h. |
| diumenge | 18h. |
Preus
| tarifa b | |
|
dimecres i dissabte a la tarda (dies de l'espectador) |
18,50€ |
| resta de dies | 23€ |
|
compra avançada (abans de la data d'estrena) |
21€ |
|
amb descompte* (excepte els dies de l'espectador) |
19,50€ |
|
tarifa última fila (en determinades funcions) |
12€ |
*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el Carnet Jove, + 25 estudiants, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.
La premsa ha dit
"Oriol Tarrasón ha estat molt agosarat amb el seu patchwork de rèpliques d’autors que ha engiponat personatges en blanc fins a dotar-los d’una personalitat complexa. El resultat és esplèndid."
Jordi Bordes (El Punt Avui)
"La vida, els somnis, la il·lusió, la decepció, tot era allà, en els textos que ha emprat Oriol Tarrasón per construir aquesta obra sobre un dels millors moments de la història de la literatura."
A.Gomila (TimeOut)
"Somni americà és una obra de petites històries, trobades fugaces, gent que ens obre l'ànima."
Marcos Ordóñez (Babelia, El País)
"Si La Kompanyia Lliure per una banda i la de Les Antonietes per una altra representen per separat dues bones promeses, juntes ja són “la pera”. (···) Els onze intèrprets i la direcció del mateix autor de la dramatúrgia van a una, s’entenen i, mai més ben dit, ballen sols, aconseguint un bon resultat coral amb mèrit repartit a parts iguals."
Andreu Sotorra (Clip de teatre)
"La unió de La Kompanyia amb Les Antonietes deixa interpretacions brillants. (···) Pep Ambròs ens regala una interpretació memorable. Sota la mateixa llum hi ha Pol López, Paula Blanco, Annabel Castán o Mireia Illamola. (···) Aquí hi ha risc, hi ha creativitat."
Elisa Díez (Butaques i somnis)
"És fàcil empatitzar amb el grup de personatges, tots entranyables i molt ben interpretats per aquesta curiosa i efectiva barreja d'actors de La Kompanyia Lliure i Les Antonietes."
Pep Barbany (Notodo.com)
"L’aposta de Tarrasón d’adaptar textos de Caldwell, de Miller, de Steinbeck, de Williams... i crear una narrativa era arriscada. El plantejament sembla un batibull d’escenes difícils de lligar però se’n surt perfectament per plasmar unes històries de perdedors trenades al voltant d’un espai tremendament eloqüent. (···) Els personatges són entranyables i tenen la força i la poesia i el sentit de l’humor que els cal per mantenir el ritme de l’obra."
Toni Polo (recomana.cat)
Espectacles Relacionats
L'onzena plaga
El curiós incident del gos a mitjanit
Les Antonietes i La Kompanyia Lliure s'han ajuntat per fer la travessa dels grans autors dramàtics nord-americans del segle XX. A Amèrica tothom pot triomfar, si no el desperten del somni.
Durant els anys 20, els Estats Units d’Amèrica viu un decenni d’esplendor econòmic i social que s’acaba coneixent com El somni americà. Aquesta expressió ve a dir que qualsevol persona que treballi durament i amb perseverança pot ascendir en l’escala social fins el límit que ella mateixa es proposi. Gairebé cent anys després, aquesta definició s’ha allotjat al subconscient de la nostra societat amb tal força que l’èxit sembla ser la única opció vàlida per a tots els ciutadans del món.
Però què passa amb tots aquells que rebutgen aquest somni d’èxit individual i persegueixen un somni més petit i col·lectiu, fet a mida, un somni en el qual creure sense la necessitat d’estar eternament adormits? Hi ha lloc per a ells en el nostre món?
Oriol Tarrasón
Comentaris