“Després de l’experiència viscuda ahir a l’Espai Lliure, ja no podré mirar cap adaptació teatral d’aquest conte sense pensar en Ivan Benet convertit en Peter el Roig. (···) En aquesta adaptació teatral se’ns obre la porta d’un univers que és tot un regal que fa Benet al públic: mostrar el seu amor per la cultura alemanya escollint el període d’entreguerres. (···) A més del perfecte domini sobre el text, és fascinant observar el control absolut que Benet té del seu propi cos, en alguna escena exercint un efecte gairebé hipnòtic. A cada glop, al mínim detall del rostre, amb un simple moviment d’una espatlla o durant una lleu inclinació de cap, en cap moment fa que l’espectador oblidi la naturalesa d’aquest simi que, al llarg de cinc anys, ha construït a base de patiment una metamorfosi fins a aparentar ser humà. I també l’extrem retorn a les arrels simiesques amb una flexibilitat marcada, un salt o un gemec esgarrifós. (···) L’escenografia, una preciosa capsa de sorpreses de Jordi Queralt, és artesania pura que no només es transforma en diferents espais escènics al llarg de la funció segons les necessitats del text, sinó que també s’apropa a l’obra d’art tal com es pretenia a la Bauhaus. (···) Aquest espectacle és sensacional, i mereix pròrroga, gira i un altre espai que l’aculli. No acostumem a tenir la sort de gaudir d’aventures tan personals, honestes i sobretot d’aquesta qualitat artística a partir del text d’un dels autors més importants de la literatura universal.  De moment aquesta és la darrera setmana en cartell.”
Teresa Ferré (Notes d’escena)

---

"Un espectacle magnífic, emocionantíssim, que et manté en suspens, alçant una paraula rere l'altra, una mirada rere l'altra, amb els ulls encesos, savis i ferotges, en una posada imaginativa, acurada fins en l'últim detall, que firma (la seva primera direcció) amb Xavier Ricart. I, un altre regal, amb música de Sílvia Pérez Cruz: música de quinqué de acetilè per a una veu èpica, la veu dels grans narradors. (···) Veient-lo obrir les seves capses secretes com un nen escampant les joguines, vaig pensar que al Chéreau l'hauria complagut molt aquest treball, més un Chinchón sec que un Anís del Mono. Canta, Pere. Benvingut a la reserva, benvingut al show: “And I was so drunk, and I was so happy, and I was so sad…”."
Marcos Ordóñez (El País)

---

“Ivan Benet realitza una gran creació amb un desplegament interpretatiu que s’entén com un metafòric fregolisme. No hi ha màscares, sinó personalitats superposades que apareixen i desapareixen amb enorme velocitat davant l’espectador. Un virtuosisme circense que Benet ofereix amb extraordinària naturalitat, amb l’elegància d’un mag de llacet blanc i barret de copa.”
Juan Carlos Olivares (Ara)

---

"Ivan Benet ens ho acaba de descobrir en aquest magnífic muntatge de l’obra en què ens ofereix la que és fins avui la interpretació més descomunal de la seva carrera com a actor: potser no hi havíem caigut, però el cèlebre mico humanitzat i xerraire de Franz Kafka ha nascut per ser un crooner perfecte capaç de fer ombra al mateix Sinatra. (···) Com ens demostra un Benet pletòric de talent, quan ets un mico amb un resignat ‘fair play’ saps com transformar les paradoxes de la llibertat impossible en boniques balades de dipsòman."
Ramon Oliver (La Vanguardia, Què fem?)

---

“Sens dubte, aquest Informe per a una acadèmia (F. Kafka, 1917) constitueix la graduació cum laudem de Ivan Benet. No només per signar la traducció, codirecció i interpretació d'aquest monòleg, sinó també, i sobretot, per haver sabut escollir el material i l'equip artístic per portar a terme l'espectacle. (···) La humanització del mico es presenta com la única sortida per a l'animal captiu i no pas com un acte de llibertat. Kafka ha tocat el moll de l'os i Ivan Benet ens ho demostra en un espectacle magistral.”
Yolanda G. Madariaga (recomana.cat)

---

"Una esplèndida escenografia de Jordi Queralt i una minuciosa il·luminació de Jaume Ventura subratllant els estats anímics del simi/home permeten a l’actor una mobilitat i gestualitat àmplia i contundent, més efectista que l’obligat minimalisme d’una conferència. Per altra banda, el simi/home de Benet mostra un obert ressentiment que no havíem observat en altres ocasions. La bona interpretació i la magnífica factura de la funció no treuen, però, que el misteri quedi un xic amagat."
Santi Fondevila (Time Out)

---

“Ivan Benet sedueix minut a minut l’auditori amb una interpretació detallista que navega amb encert pel delicat equilibri entre la naturalesa simiesca i el rol de persona humana que exigeix el paper. Ser l’un sense deixar de ser l’altra.”
Toni Mata (Regió 7)

---

“Tot , en el muntatge, és captivador: des dels jocs de llums i la genial escenografia, composada per taulons de fusta pels quals es passeja el conferenciant i, obrint trapes, construeix la gàbia en la qual va viatjar, ens dóna lliçons en una pissarra, actua en un espectacle de varietés (sempre millor opció que acabar en un zoo)... (···) La veu de la Sílvia Pérez Cruz ens canta en alemany i, com qui diu, a cau d’orella. I ens atrapa, esclar. Com tota l’obra.”
Toni Polo (recomana.cat)