“El públic segueix l’actriu per les muntanyes russes de la sensualitat musical i l’aplaudeix.”
(Ansa.it)

---

“Un espectacle que fon prosa, música i dansa, que narra la Nàpols de Sastri, la seva terra, en una paràbola poètica, en un flux de l’ànima que va i ve com el mar. Narra el temps de tornar a casa, als seus orígens, barrejant els records, les nostàlgies i les felicitats més íntimes.”
(Corriere della sera Roma)

---

“Sastri superlativa canta l’ànima de Nàpols. Un vincle únic i inesborrable, el d’una gran actriu amb la ciutat que la va veure néixer. Lina Sastri i Nàpols són una mateixa cosa. (···) És difícil explicar amb paraules què és Linapolina. Un retrat de contradiccions, plaers i pors de la ciutat més alegre i turmentada d’Itàlia, una cançó sentimental a la llum de la lluna que es reflecteix al mar, la lluita d’una dona que fuig de les seves hipocresies, vida autèntica per afrontar, per empaitar i atrapar en una abraçada apassionada. (···) El costat humà, tràgic, alegre i despietat de Nàpols. (···) Sastri fa una interpretació magistral entre la prosa, el cant i la dansa, als límits del concert però sempre a la platja de l’escenari, banyada per les emocions. És una força de la natura que testimonia que l’ànima napolitana és immensa i preciosa, que l’art existeix i que no s’ha de perdre.”
Giuseppe D’Errico (Critical Minds)

---

“La Sastri escriu, dirigeix, canta i dansa en un escenari que l’envolta. Transmet la seva energia, el seu amor per la idea d’una ciutat que forma part d’ella, com la seva anima. I el seu relat es converteix en un tango seductor que encanta a tothom que tingui l’audàcia de creuar la seva mirada, feta de sol i de mar.”
Mariaelena Prinzi (WebMagazine)

---

“Un espectacle molt particular que no sé com definir: un recital, una barreja, una tesi universitària… potser tot això. Sens dubte, un acte d’amor d’una actriu napolitana envers la seva ciutat natal. (···) Aquest espectacle no es pot descriure només amb paraules, perquè no es pot descriure un flux incontenible de música, cant, llum, sensacions i records de tant temes musicals que hem sentit durant anys, les millors cançons dels últims 200 anys de Nàpols.”
Attilio A. Romita (Grey Panthers)

---

“S’hi dibuixa Nàpols, port de mar de mil ressons, que és un lloc real i també un somni que portem a dins. Lina és Nàpols, Nàpols és Lina.”
Claudio Costantino (Guide sul web)

---

“Passió i poesia, un gran homenatge a Nàpols. Una història d’amor infinita esculpida al nom, una dona i actriu que encarna l’esperit passional de la seva Nàpols. L’artista defineix l’espectacle com una ‘cantata poètica amb música’, però és molt més, és talent en estat pur, és cos vibrant que dansa, és concert de fragments immortals que prenen tons intensos i penetrants gràcies a una gestualitat canviant i a una veu capaç de tots els tons i registres. La Sastri és una força de la natura, una intèrpret generosa i incansable. (···) Un homenatge rodó a la ciutat natal, ric d’humanitat, perfumat de mar i de napolinitat, intens i excitat, fort i extrem com l’ànima veritable de Nàpols.”
Francesca Motta (La Sicilia)

---

“Linapolina, amb dramatúrgia i fragments poètics de Lina Sastri, que es revela també com una actriu extraordinària. Els fragments que introdueixen i fan d’interval entre les prop de trenta cançons que interpreta amb la passió de sempre tenen una mà segura, ferma i extremadament lírica, compensen i a cops també arrisquen el patrimoni musical que constitueix el corpus únic d’aquest espectacle preciós i singular.”
Mario Di Calo (malacopia)

---

“Una interpretació aspra, terrible, passional, que porta a la llum el cantó més femení i sensible d’una Nàpols que només pot reconèixer qui l’ha viscut, i que ens recorda que la vida és bellíssima… com el mar! Aplaudiment per als músics, tots capaços de crear una atmosfera única i surreal, especialment Gennaro Desiderio al violí.”
Enrico Ferdinandi (Platea)

---

“Com si fos una petxina que retorna els sons només a qui la sap escoltar, la dama de l’escena i dels dels caminois canta tot el repertori de la cançó napolitana. (···) Sastri es mou sinuosa entre taules i cadires i canta un viatge personal i universal. (···) Un cos, una veu, vuit músics i tot l’univers del mar, de la lluna i dels ganivets, per explicar Nàpols i retrobar en ella mateixa, reflectida en un mirall de llum carnal, tot allò que "Napule è".”
Adriano Sgobba (Recensito)

---

“Un espectacle de 120 minuts que recorre les fases més importants del repertori sonor de la Campània, combinant-lo amb un soliloqui d’unió que guia l’espectador entre els temes preponderants de la territorialitat i del flux continu, dibuixat perfectament per la representació i la imitació sonora del mar.”
Romaitalia.lab

---

“Linapolina és Lina Sastri, totes les cares d’una dona de mar, contradictòria, antiga, conscient, lliure, que encara creu que la vida és bella i no té por de dir-ho, no té por de ser banal; les paraules fan un viatge per la seva ànima i passen per la terra i pel cel per sortir ardents com la lava de volcà i es barregen amb la música de la tradició napolitana, tornades a arranjar magistralment pels musics en escena. (···) El coreògraf hongarès Rudolf Von Laban considerava dansa “tot allò que té a veure amb les potencialitats del cos humà, inclosa la veu”. Li manllevo la poètica per definir l’últim treball de la Sastri: una única, llarga, envolvent i meravellosa dansa.”
Marcella Santomassimo (Scene Contemporanee)

---

“Es crea una màgia, una atmosfera intensa que naturalment deixa com a intèrpret indiscutible l’excepcional Lina Sastri , dama del teatre italià, que regala al públic de sala un espectacle de molt d’art. Assistim a l’autèntica bellesa de l’art, d’aquell art teatral i napolità que Sastri testimonia. (···) S’ha de veure.”
(Teatro Italiano)