“Sota la ciutat és una radiografia gens complaent, al contrari, un mirall ben realista del joc de les aparences que és el món de la cultura, centrant-se so- bretot en el teatre. Perquè David i Dàlia, ell com a escriptor i ella com a actriu, entenen ‘fer coses extraordinàries’ lligat al concepte de creació. No és inútil dedicar-se a crear –reivindicar el teatre honest i no el benpensant per a ulls burgesos– en un món de finalitats productives? (···) El veterà director de teatre que interpreta Albert Pérez, immers en una altra frustració, [és] el creador revolucionari, una patum del passat, víctima de l’oblit, i que no ha sabut o no ha volgut adaptar-se a un present que entén la cultura com un aparador i que l’allunya de conceptes com ara l’art, l’honestedat i el compromís, per entendre’s només amb els valors d’un negoci. (···) El collage es completa amb l’artista, paradigma de la modernitat: amb milers de seguidors a Instagram, que es fa una foto amb un llibre de Hemingway –que ‘sempre queda bé’– i que coneix tothom i tothom coneix perquè, del que es tracta ara en la cultura, és de ‘ser vist i de si t’han vist; un altre tipus d’hipocresia. I evidentment la façana serveix per ocultar la solitud. (···) Sota la ciutat es desenvolupa en un to de drama però endolcit amb frases sarcàstiques, un humor que aproxima la història a l’espectador; un molt bon text teatral, crític amb la societat que ha deixat de fer ‘coses extraordinàries’ i que ens recorda que potser val la pena no deixar d’intentar fer-ne."
Gemma Busquets (El Punt Avui)