Quietly, de l’escriptor nord-irlandès Owen McCafferty, tracta els camins de la convivència entre terroristes i víctimes després de deixar les armes. Una peça del 2012, avalada pel Writers’Guild Award al millor text teatral, el Fringe First Award i l’Stage Award al Festival d’Edimburg 2013. La dirigeix Ferran Madico.

28 de març del 2009. Un pub de Belfast. Irlanda del Nord i Polònia s’estan jugant la classificació per a la copa del món de futbol a la TV. Aquesta nit, dos homes de Belfast, de mitjana edat, es trobaran per primera vegada. Tenen un passat en comú. Han de parlar. En veu baixa és una poderosa història sobre la violència. Dues persones radicalment enfrontades, en un mateix espai, unides pel mateix dolor.

“Quan mates un ésser humà per ideologia, mates un ésser humà.”
Irlanda del Nord és un exemple històric de la violència enquistada, no tan sols en el si d’una societat sinó d’una comunitat petita, on l’enemic és a l’altra banda del carrer.
En veu baixa parla de la violència (subjectiva, simbòlica i sistemàtica) però també s’interroga sobre què s’ha de fer un cop la violència activa s’ha deixat de produir. Aquest nou estadi és d’una incertesa totalment contemporània. Com a societat, tenim la fortalesa per saber-ho gestionar?
Si el teatre ha de despertar-nos preguntes i no donar respostes, el teatre contemporani té una responsabilitat afegida: ha d’interpel·lar-nos sobre la nostra realitat contemporània més immediata.
Què en fem, de la violència terrorista? Què en fem, de les víctimes i, la pregunta encara més complexa, què en fem dels victimaris? Podem renéixer de nosaltres mateixos? Som capaços, els éssers humans, de perdonar l’imperdonable?
Ferran Madico