“Grandíssima ovació final que va reconèixer un treball elegant, amb molt humor isense excessos horaris –una hora i 10 minuts de delicatessen– malgrat que Shakespeare podria donar per a segles. Era Love for Shakespeare, un muntatge d’un sol dia però que si no fos per l’elevat nombre d’intèrprets –i per com de difícil és reunir-les– podria estar molt més temps a la cartellera. (···) Un elenc que només Pasqual pot reunir: Rosa Maria Sardà, Emma Vilarasau, Laia Marull, Mercè Sampietro, Míriam Iscla i Laura Conejero, més les cantants María Hinojosa, Lídia Pujol, Maika Makovski i Judit Neddermann. I totes van arrencar grans aplaudiments i no poques emocions, com Laia Marull, que igual era una Julieta capaç de transmetre tota la felicitat que li produeix Romeu –encarnat per una Laura Conejero que va ser hilarant després com a Crèssida– que encomanava com a Desdèmona el pànic que li causa un Otel·lo –ferotge Emma Vilarasau– que l’avisa que la matarà. (···) Les cantants van arrasar: la soprano María Hinojosa cantant If music be the food of love de Purcell i An Sylvia de Schubert, i LídiaPujol, Judit Neddermann i Maika Makovski –immensa– musicant sonets de Shakespeare.Per acabar, van arribar homes, però en pantalla: uns joveníssims Ben Kingsley, Ian McKellen, Hugh Laurie –el doctorHouse– i StephenFry reflexionant sobre donar vida a Shakespeare peròtambé rient com només ho poden fer els britànics de les rocambolesques interpretacions que de vegades es fan de les seves paraules.”
Justo Barranco (La Vanguardia)

“Magnífica vetllada shakespeariana la d'ahir la nit al Teatre Lliure de Montjuïc. (···) La vetllada va ser deliciosa gràcies en bona mesura a la qualitat i entrega de les actrius protagonistes (sense oblidar les cantants i els músics), que no es van limitar a llegir sinó que van interpretar els seus textos, i especialment a la simpatia desbordant d'una Rosa Maria Sardá en estat de gràcia que a més de recitar va fer mestra de ceremònies. (···) L'alternança de textos recitats i cantats va fer encara més bonica l'experiència, que el públic que omplia la sala gran del Lliure va seguir enlluernat, enamorat a cada intervenció, en aquest estat d'indefinible elevació que provoca la paraula de Shakespeare, i més parla de l'amor. (···) En suma, meravellós Lliure in love.”
Jacinto Antón (El País)