El director napolità Francesco Saponaro dirigeix la companyia napolitana dels Teatri Uniti en dues comèdies breus de De Filippo: Dolore sotto chiave (1958)  i Pericolosamente (1938). Dos actes únics poc habituals dels escenaris, carregats d'humor negre, que es presenten precedits d'I pensionati della memoria, de Pirandello (1914). Tres per un.
 
Dolore sotto chiave
Rocco Capasso, que fa d'enginyer a Sardenya, torna de sobte a casa de la seva germana Lucia. Ella fa onze mesos que s'ocupa d'Elena, la seva cunyada, que està a les acaballes. Lucia li impedeix veure-la; diu que l'emoció la podria matar. Rocco, exasperat per la durada de l’agonia, entra violentament a l'habitació d'Elena i, per gran sorpresa seva, troba la cambra buida. Lucia li confessa que la seva dona va morir fa temps, però que li ha estat amagant la veritat per no provocar-li aquest dolor. Rocco s'enfurisma perquè fa temps que s'estima una altra dona, amb qui aviat tindrà un fill però que, cansada d'esperar-lo, ha decidit anar-se'n amb un altre. Al Rocco li han pres la pena i el dol. Mentrestant, els veïns comencen a arribar per donar-li el condol.

Pericolosamente
Michele torna dels Estats Units a Nàpols i el seu amic Arturo s'ofereix a llogar-li una habitació a casa seva. Quan Michele va a visitar l'estança, s'hi troba Dorotea, la dona d'Arturo, que li explica que el seu marit cada dia perd els papers i irat li dispara. Que en els dos anys de matrimoni ha intentat assassinar-la diverses vegades però ella se n'ha salvat de miracle. Michele queda horroritzat d'aquesta confessió. Llavors arriba Arturo.