“Goebbels demana que, si és possible, tots els músics siguin dones i si hi ha homes que es quedin en la fosca, i així tots els textos són recitats per les instrumentistes. (···) De tant en tant, com a respir, entre tanta música funcional hi ha meravellosos fragments d’estil barroc. En realitat, és un concert espectacle i un dels esdeveniments musicals més satisfactoris que he vist darrerament.”
Jordi Maluquer (El Punt)

“Hi ha concerts que no n’hi ha prou amb escoltar-los, s’han de veure. i si darrere del programa hi ha un compositor d’una vocació tan teatral com Heiner Goebbels, encara més. Això va passar a L’Auditori de Barcelona amb la interpretació de Songs of Wars I Have Seen. (···) Goebbels subratlla els textos amb una música eclèctica i sense complexos que barregen fragments de Matthew Locke amb passatges atonals, apunts de jazz i seqüències minimalistes. la versió del grup bcn216 va ser convincentment evocadora.”
Juan Carlos Moreno (Ritmo)

“Una obra que eludeix el naturalisme ingenu, que juga amb la mixtura de gèneres i que aposta per una emotiva superposició de nivells de lectura sovint contradictoris. (···) Entre recitat i recitat (les paraules no són mai cantades), la música comprèn tots els estils imaginables i compleix totes les funcions possibles: de la descripció a l’evocació simbòlica, de la representació a la personificació, etc. (···) Que no vinguin més guerres!, però que vinguin, si us plau, més propostes com aquesta.”
Josep Barcons (RMC)

“El de la novetat sempre és un espai de bondat que ajuda el coneixement, posa en alerta la reflexió i ens relaciona més amb el món. En aquest cas, una visió femenina o de dona, la que ens dóna l’escriptora Gertrude Stein al seu llibre Guerres que he viscut, del qual el compositor Heiner Goebbels ha extret consideracions i pensaments. (···) Goebbels ha construït un llenguatge musical senzill, centrat en melodia i ritme d’acord amb l’esperit irònic, contemplatiu, crític o purament colorista dels textos. (···) Bona feina de l’orquestra, que ha treballat amb eficàcia i concentració.”
Jorge de Persia (La Vanguardia)