Thank you Satan és un concert que comença amb un cant a la llibertat, El vaixell ebri, i és el vaixell qui el canta. També hi ha una cançó on El gargall agonitzant proclama ser la veritat primera. I la cançó És la ferida d’on tots venim i volem tornar sempre, i que, malgrat tot el dolor, és la ferida del plaer. Hi ha un himne als infidels amb música de tango, i una cançó d’amor que només te un vers perquè no l’hem volgut acabar. Perquè sabem que, malgrat que hem hagut de plegar moltes banderes, una dia la Caputxeta Vermella acabarà menjant-se el llop, que els anarquistes potser són molt pocs, però que tanmateix hi són, que amb els fusells del tir al blanc matarem tots els ninots que ens fan amarga la festa, que A Saint-Germain-des-Prés encara vol remenar el cul en Paul Verlaine. I el concert acaba amb La memòria i la mar, que és una cançó d’enyorança del desig que ja s’ha fos. Per aquell desig que creiem mort, i tu has fet renéixer de les cendres... Thank You Satan.

Ester Formosa