- el teatre lliure
- programació
Nosaltres no ens matarem amb pistoles
intèrprets
Marta Aran Elena / Laura Aubert Marina / Albert Prat Sigfrid / Marc Rius Miquel / Nunu Santaló Blanca
vestuari i il·luminació Nadia Balada i Isabel Velasco / espai sonor Javier Chavero / moviment Marcos Morau / disseny gràfic Jennifer Pérez i Héctor Campoy (Estudio Merienda) / audiovisuals Miguel Ángel Amores
i els equips del Teatre Lliure
producció Teatre Lliure
amb la col·laboració del Servei de Graduats de l'Institut del Teatre
Víctor Sánchez Rodríguez
Port de Sagunt; País Valencià, 1985
Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona, completa la seva formació a l’Obrador de la Sala Beckett. Ha escrit i dirigit Uns amors, uns indrets (sala La Columna, Port de Sagunt; 08); Cavalls salvatges no m’arrancarien d’ací, (Premi INJUVE millor proposta escènica 2011, Versus Teatre 11, Antigua Tabacalera, Madrid, 11); i Escritos desde el fuego (codirigit amb Albert Massanas; accèssit especial Beca Desperta; Nau Ivanow 11). També signa El Casino i Els voladors de ponts. Ha dirigit: Háblame como la lluvia y déjame escuchar (ITB 07), de Tennessee Williams; Vetlar (ITB 08), de LucíaCarballal; i Platònov (ITB 10) d’A. Txékhov, versió de Lucía Carballal, que va ser el seu treball de final de carrera. Ha estat assistent i ajudant de direcció de Magda Puyo, Joan Castells i Carme Portaceli, entre d’altres. És membre de la Cia. Cavalls Teatre.
16 de juliol. Dia de la Mare de Déu del Carme. Cinc amics de tota la vida tornen al poble per reunir-se. Fa temps que no es veuen. Tots tenen vint-i-nou anys i senten que la joventut comença a marxar com el vaixell que s’allunya del port. Les decisions s’han convertit en vides. Les seves, caminen entre la precarietat laboral, el desencís, les separacions i un continu tornar a començar de nou. Alguns amics van caient. Alguns tenen l’esperança que la reunió pugui arreglar les seves vides. Però les coses no són mai fàcils. El dinar s’allarga fins a la nit. El món continua girant: al carrer, al seu poble, la gent es prepara per a la festa com cada any. Mentre la vida de cada un d’ells trontolla, a fora, el món es prepara per a la festa, i ells hi participaran. Cap on va la generació dels que vam néixer als 80?
