- el teatre lliure
- programació
Un fràgil equilibri
intèrprets
Mia Esteve / Pep Ferrer / Mercè Montalà / Rosa Novell / Rosa Renom / Albert Vidal
traducció de l'anglès Joan Sellent / escenografia Juan Sanz i Miguel Ángel Coso / vestuari Antonio Belart / caracterització Toni Santos / il·luminació Carles Lucena / so Orestes Gas
ajudant de direcció Montse Tixé / adjunta d’escenografia Marianela Morales / ajudant d’escenografia, regidora i utilleria María de Frutos / ajudant de vestuari Brisa Salietti / assistents Israel Solà, Joffre Huguet i Albert Massanas / professor d’acordió Gregori Ferrer / direcció tècnica Mateu Vallhonesta / ajudant de direcció tècnica Francisco Grande / perruqueria i maquillatge José Fuentes amb la col·laboració de New Look / ajudant de producció Lorena López / producció executiva Lola Davó / cap de producció Josep Domènech
construcció d’escenografia Tallers d’escenografia Jordi Castells / estructures i mecanismes escenogràfics Jaume Serrat / confecció de vestuari Goretti Sastreria Teatral, Dressart i El Pon Sastreria
i els equips del Teatre Lliure
coproducció EL CANAL-Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona i Teatre Lliure
espectacle en català
durada primera part 1h. 35’ / pausa 15’ / segona part 50’
sobretítulos en castellano jueves y sábados a partir del 27/10
english subtitles on Thursday and Saturday from 27/10
programa de mà en braille disponible a taquilla
funció accessible amb sobretítols per a persones amb discapacitat auditiva i audiodescripció per a persones amb discapacitat visual el 4/11
col·loqui amb la companyia després de la funció el 30/10
espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure
...Un equilibri fràgil, delicat, per eludir el daltabaix...
...La fragilitat de l'entrega, del miratge continuat, la rigidesa de les conductes i la paràlisi conseqüentment inevitable que es deriva d'aquesta rigidesa i d'aquestes conductes.
...El paradís perdut que, de fet, mai es va perdre perquè mai no va existir.
La simulació per conjurar el costat fosc de la nostra raó i tornar a l'ordre, a la llum del dia... A l'ordre que oblida i permet seguir i construir un fràgil equilibri...
Edward Albee disecciona una classe mitjana acomodada d'ahir, d'avui... i de sempre... Tot un regne perquè res no canviï, tot i que, com va dir el poeta: 'Nosaltres, els d'abans, ja no som els mateixos'.
W. Burquetti
