“És una lectura contemporània no perquè hi hagi referències d’actualitat ni s’alteri significativament el relat, sinó perquè humanitza els personatges amb una direcció d’actors que els despulla de qualsevol solemnitat i magnificència, i fins i tot introdueix curioses notes d’humor. La proposta se centra en la inacció d’un Hamlet impotent per esbrinar la veritat i actuar en conseqüència. (···) En un espai escènic neutre de gran utilitat i presència (Sebastià Brosa), Pol López expressa amb inusitada transparència l’angoixa (tan actual!) del príncep. Un Hamlet que pateix, plora, riu, s’excita i fingeix, com qualsevol de nosaltres. Superb en el primer monòleg, però sobretot en el ‘Ser o no ser’, amb el qual clava un punyal sobre la incapacitat de l’home per decidir el seu destí. Xicu Masó fa una creació càlida i entranyable de Poloni. Perfecta Maria Rodríguez amb una Ofèlia fràgil i sentimental i Pau Vinyals com un Horaci que traspua l’amistat incondicional amb Hamlet.”
Santi Fondevila (Ara)

---

“El Hamlet de Pol López és un activista constant, un personatge visiblement entregat a la causa de reparar el crim del seu oncle a fi de retornar l’honor i la decència a la casa reial de Dinamarca. Ni desmenjat ni pensarós. Sempre atrafegat. Notàvem el dubte de com aquest home d’acció podia atacar el monòleg més cèlebre de tot Shakespeare, el ‘Ser o no ser...’ del tercer acte, un text que demana una profunda i interioritzada reflexió. Doncs bé en opinió meva, Pol López en fa una interpretació immillorable, càlida, intel·ligible i del tot ajustada a la personalitat del personatge dissenyada en la versió. Pau Carrió i el protagonista principal pinten, doncs, aquest Hamlet amb un aire juvenil molt ben defensat per tres professionals de primera, tres mestres d’una generació més gran com són Rosa Renom (Gertrudis), Eduard Farelo (Claudi) i Xicu Masó en el paper de Poloni i de l’enterramorts, tots plegats amb un treball de qualitat inqüestionable. Molt ben integrats en el conjunt, Maria Rodríguez (Ofèlia) i Marc Rius i Pau Vinyals, en un doble paper cadascun.”
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)

---

“Sí. És possible un Hamlet nou, impetuós, instintiu i que mantingui el to i la poètica de Shakespeare. És possible reforçar el doll de paraules i discurs en un espai fred, sepulcral, deixant que la major part de l’acció s’esdevingui fora d’escena (com manen els cànons del teatre de Shakespeare). El treball excel·lent aconsegueix posar frescor i proximitat en una posada estètica freda, contundent, granítica. L’adaptació de Carrió ha desbrossat al màxim. Ha deixat els moments estel·lars de la peça (com el mític monòleg del ‘Ser o no ser’) com si fos un poema solitari. Una escena breu que cobra coherència en una posada en escena completa. És un muntatge dens, amb puntes de comicitat i voluntat de fer-se atractiu al públic (trencant la quarta paret, de múltiples formes, sense repetir codi, desplegant possibles fórmules) en què el treball de Pol López es consolida des de la seva primera aparició (···) Pol López és un Hamlet absolut, que s’atreveix a tot i que evita utilitzar les seves crosses de confort interpretatiu. Al seu costat, també hi ha excel·lència en la resta del repartiment. (···) Aquest Hamlet persuadeix absolutament. Segella una relació que serà tan prolífica com ells vulguin entre Pau Carrió i Pol López.”
Jordi Bordes (El Punt Avui)

---

“Vinyals té prou ganxo per dominar l’Horaci. El veterà Xicu Masó serveix un Poloni magistral, dirigit de manera admirable. Sensat, ple de veritat a vessar, amb el toc just (i commovedor) de pedanteria: allò que se’n diu tota una creació. Més endavant interpreta l’enterramorts, i ho dic en singular perquè aquí només n’hi ha un. Aquesta escena hi guanya en parella: veient en Masó, però, tens la sensació (estrany prodigi!) que hi ha dos clowns que es donen la rèplica. (···) Pol López és l’actual golden boy del teatre català. En pocs anys ha brodat un paper rere l’altre: entre alguns títols, s’hi compten American Buffalo, Ivan i els gossos, Els feréstecs, Enric V (també a les ordres de Pau Carrió) i el descomunal El curiós incident del gos a mitjanit. Exhala una puresa atípica, que en clau obscura li ve de primera al personatge. Està fantàstic en les tirades d’humor desesperat i resplendeix de sinceritat als monòlegs ‘Si aquesta carn tan sòlida’, ‘Per Hècuba’ i un sensacional i imperiós ‘Ser o no ser’: convenç absolutament de no poder esperar ni un segon més per dir-lo. (···) Maria Rodríguez és una actriu amb gran capacitat emotiva, una mirada que et travessa i una veu preciosa. Les seves intervencions com a Ofèlia són fenomenals. (···) Farelo serveix un Claudi elegant, suaument tirànic, amb una dicció excel·lent.”
Marcos Ordóñez (El País)

---

“Hi ha tants Hamlets, com autors, actors i directors que s'hi enfronten al llarg del temps. Centenars de versions teatrals, una quarantena d'òperes i una cinquantena de pel·lícules van per davant d'aquest Hamlet de Pau Carrió i, no obstant això, els espectadors tornaran a oblidar-se temporalment dels anteriors que hagin pogut veure per entrar de ple en el que els ofereixen els protagonistes que tenen davant. Aquest Hamlet és el Hamlet de l'actor Pol López i també el Hamlet de l'Ofèlia de l'actriu Maria Rodríguez. I comparteixo aquest duet protagonista perquè malgrat que és ell qui té tota l'obra pel mànec i qui evoluciona amb el trasbals que viu el seu personatge, hi ha també una evolució i un canvi de paper tan remarcable com el del príncep de Dinamarca en la interpretació d'Ofèlia, quan la tragèdia ja ha enfilat el seu inaturable destí cap a la presència de la mort. Aquest és un relleu generacional en la interpretació escènica que té un doble valor: qüestiona els nostàlgics del passat i arrossega els més joves que miren al futur. A la concessió dramàtica elaborada per Pau Carrió, com a adaptador i director, correspon un repartiment que fa doblet en la majoria de papers i que afegeix també un joc teatral interessant.”
Andreu Sotorra (Clip de teatre)

---

“La tropa del Teatre Lliure, dirigida amb gran subtilesa i oportunitat per Pau Carrió, ha tingut l’encert de posar en escena un altre Hamlet, perquè comptava amb un actor immens, Pol López, per encarnar un paper gairebé impossible. Hamlet és, com sap tothom, el clàssic dels clàssics. Una obra “enorme”, com diu Harold Bloom, que la considera, amb raó, “el teatre del món”. (···) Hamlet, aquest cop, torna a recordar una veritat brutal: “El teatre, des que va néixer, ha volgut, modestament, fer de mirall de la naturalesa, ensenyar a la virtut la seva mesura real, a l'estupidesa el seu rostre i a cada època i societat les marques de la seva pròpia pell”. I això és el que fa, i com!, aquesta versió colpidora de Hamlet: posar-nos un mirall al davant.”
Xavier Antich (elnacional.cat)

---

“Pau Carrió fa que els personatges parlin amb molta ironia i sarcasme. Les frases tràgiques i angoixants del text original, aquí prenen un aire d’humor negre, que fa que el públic rigui, malgrat estar davant d’una tragèdia. Les rèpliques i contrarèpliques, dites amb rapidesa, com un joc de “i jo més” arriben amb molta efectivitat. (···) En Pol López broda la seva interpretació. (···) En Pau Vinyals, Horaci, és el que en el cinema en dirien un roba-escenes. Genial. Un personatge que omple l’escenari fins i tot quan és en un racó. (···) Un Hamlet potent. Un text que sempre és actual. Un muntatge que sorprendrà, que agradarà, que no deixarà indiferent... Un muntatge d’aquells que donen per parlar dies i dies, i que recordarem sempre.”
Nicolás Larruy (espectaculosbcn)