“El factòtum del Teatro de La Abadía, la millor icona de tot l’espectacle, es presenta com un ancià al·lucinat, amb una mirada inquietant que bascula entre la simple curiositat i el desconcert, una mirada ignorant del demà immediat, un punt esporuguida. L’esguard de José Luis Gómez ens torna a deixar veure l’interior agitat del personatge que hi havia a Fin de partida, de Samuel Beckett, que dirigí Krystian Lupa l’any 2010. (···) José Luis Gómez ve a ser l’encarnació d’un lector adult, d’una avançada maduresa, i que participa en el conegut relat d’una manera molt ambígua.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)

---

“El petit príncep de José Luis Gómez remet de manera clara als pallassos de Samuel Beckett tant pel que fa a la presència escènica com a la manera de dir. Gómez, és clar, broda el seu personatge. El domini del cos, la profunditat de la mirada i els canvis de registre emotiu queden clars i els jocs de clown inventats pel director tenyeixen d’humor la posada en escena.”
Santi Fondevila (Time Out)

---

“No falten elements per vestir la narració. Hi ha la bici amb ales, l’avió caigut a terra i els jocs amb el guix. Ella dibuixa un be, un taüt on pot estirar-se un home i fa els rituals per espantar una mort de la qual sempre reapareix l’ombra. Hi ha mil detalls i subtileses, com l’inspirat passatge del petó de la serp, però el millor està en la mirada al·lucinada i l’exhibició mímica d’un mestre com Gómez o en la innocència acriaturada de la suggerent Nieto.”
César López Rosell (El Periódico)

---

“Les metàfores del relat de Saint-Exupéry adquireixen tal magnitud en boca de José Luis Gómez que provoquen calfreds”.
Miguel Gabaldón (Notodo.com)

---

“Només a dos actors de l'alçada i de l'experiència de José Luis Gómez i d'Inma Nieto els és donat el privilegi de no desentonar en aquest autèntic escenari de la fantasía”.
Gordon Craig (Diario de Alcalá)

---

“Per magnificar l'excel·lència d'un actor s'ha dit: «és capaç d'encantar el públic llegint la guía de telèfons». Doncs això els passa amb El principito al José Luis Gómez i a Inma Nieto, digna copartícip de l'aventura”.
Javier Villán (El Mundo)

---

“José Luis Gómez continua atrapant i destil·lant aquella mirada pura, desolada, amb eterns calfreds, amb la brillantor de metalls alegres”.
Marcos Ordóñez (Babelia)

---

“Teatre per a adults, a condició que mantinguin durant una mica més d'una hora l'ànima aclarida d'un nen, o sigui, la intel·ligència desperta”.
Alberto Piquero (El comercio)

---

“Amarga bambolina de tot aquest humanitarisme fàcil al quale sempre s'ha associat El petit príncep; això és més divertit i sinistre”.
Adolfo Crespo (Diario de Sevilla)

---

“Excel·lent José Luis Gómez en la seva acepció de “petit dofí”, ros, graciós i borratxet fins a refugiar-se en braços de la mort”.
Juan Antonio Martínez Sevilla (El Ideal Gallego)