"Si d’aquí a 20 anys encara queden historiadors del teatre, podran dedicar-li un capítol al que ha passat aquest gener del 2014. Potser aquest senador carallarga es passa de frenada. Potser li podeu dir somiatruites, fins i tot neci, però passa que hi ha tres companyies joves que s’han aliat, han estrenat espectacles rodons, han omplert platees i han fet soroll. Parlem de Les Antonietes amb Vània, Sixto Paz amb Pulmons i Prisamata amb Jo mai. El cas de Les Antonietes és el més frapant, el més sublim, perquè han estat capaços de fer el que ningú no havia fet mai en aquest país: muntar un Txékhov de manera interessant. El seu Vània és el millor Txékhov local en almenys dues dècades. Sí, sí, dues dècades. Ni Manrique, ni Ollé, ni Broggi, ni Subirós. Són aquests xavals de vint anys els que ho han fet millor, gairebé  tan bé com aquell Espía a una mujer que se mata de l’argentí Veronese. Còmic i tràgic, sincer i proper, expansiu i introvertit, riem i plorem, la seva versió d’Oncle Vània és superba, electritzant."
Andreu Gomila (Time Out)

---

”Escenes de la vida al camp en quatre actes, vistes mil vegades en versions i muntatges de tota mena, i que ara, en aquest muntatge de Les Antonietes sonen noves. Aquest és el mèrit del treball d’Oriol Tarrasón. (···) Doten de frescor, en el sentit més jovial i vigorós del terme, el clàssic de Txékhov sense deixar-ne de banda l’essència. (···) Amor, odi, enveja, gelos, passió, sentit del deure, desesperació, por. Els cinc intèrprets es fan seves les emocions de la peça fins fer-les desbordar.”
Begoña Barrena (El País)

---

"Els amants de Txékhov, del teatre i els que arrufen el nas quan pensen en un autor del segle passat haurien de passar per l’Espai Lliure, perquè els espera una bona vetllada. (···) La manera d’explicar-la resulta fresca, innovadora, contemporània, propera. (···) És un treball actoral de conjunt notable, del qual val la pena destacar Arnau Puig, que interpreta el professor Serebriakov i dobla paper amb l’ingenu Talegui. Si a la Sònia d’Annabel Castan li manca expressar un pèl més de ràbia, al metge Astrov de Bernat Quintana li sobren tocs de jove simpàtic. Petits detalls que no afecten, però, una funció intel·ligent que clava les paraules i reflexions de Txékhov en la nostra ment sense contemplacions I amb eficàcia. Bravo!”
Santi Fondevila (Ara)

---

“Les Antonietes no perden mai de vista la possibilitat de potenciar també al màxim el trist humor contingut al text, i (i trencant una mica aquell punt d'identificació al millor estil Stanislavski amb què acostumem a associar el teatre de Txékhov), es permet el luxe no solament de trencar la quarta paret, sinò també de posar en evidència els mateixos paranys de la representació. (···) El conjunt, resulta potent, intens, i farcit de notables interpretacions.”
Ramon Oliver (recomana.cat)

---

“Quan es fa una versió minimalista d'un clàssic representat al llarg del temps del dret i del revés, el dubte immediat és si saber-ne l'intríngulis ajuda l'espectador o, més aviat, el destorba. Pot passar que els que se saben de memòria la història i alguns diàlegs de l'obra trobin a faltar-hi tot allò que l'original conté. Però també pot passar que qui s'hi posa per primera vegada o no la tingui en el seu pensament immediat, la rebi com una obra nova i, si tenim en compte l'adaptació actual de Les Antonietes, com una obra de contingut contemporani. (···) La companyia, que ha experimentat adaptacions similars amb Shakesperare (Molt soroll pe res), Brückner (El mal de joventut) i Ibsen (Un enemic del poble), aconsegueix impregnar l'obra d'un to contemporani, sobretot per la manera com remodela els personatges, ni que es mantinguin els diàlegs més essencials de la trama, només retocats a la mínima expressió, i afegint-hi algun fugaç joc d'humor amb els espectadors. (···) Un espectacle mig amagat sota el lema del cicle Aixopluc, del Teatre Lliure, en un espai de cambra, però que té tots els mèrits per acabar formant part d'una programació regular.
Andreu Sotorra (Clip de teatre)

---

“Versió tant despullada com brillant. Genial per la seva honestedat. La seva simplicitat en plantejament i escenografia és el gran trumfo d'aquesta particular adaptació del clàssic de Txèkhov. (···) Tarrasón reivindica amb aquest teatre la possibilitat que col·lectius d'actors joves afrontin històries de personatges molt més madurs, sense que això impliqui envellir-se. La seva postura és radical: si és dolorós el final del pobre Vània i de la seva neboda Sofia, desenganyats de la buidor intel·lectual del professor i trencat el cor en relacions de parella impossible, més trencador és encara plantejar que la peripècia es remunta vint anys abans. El desconsol no arriba en la maduresa pròxima a la vellesa, sinó en plena efervescència. Per contra, el treball de Les Antonietes sobta pel seu entusiasme, és d'un optimisme que s'encomana.”
Jordi Bordes (El Punt Avui)

---

"Les Antonietes han fet un pas més en el ferm caminar que els està portant a ser una companyia de referència de l’escena catalana. (···) Una excel·lent versió de L’oncle Vània del geni rus que es mou, sempre en perfecte equilibri, entre el respecte a l’original i un lífting modernitzador, en què s’obre una porta molt saludable a l’humor (···) amb solucions austeres, rigoroses i de plausible enginy per enfrontar-se a un clàssic. (···) Tots els intèrprets tenen el seu moment de lluïment. (···) Quintana sol domina l’escena per moments i apunta a intèrpret de papers de primer actor. Com hi ha també en Tarrasón i Les Antonietes un talent inqüestionable."
Jose Carlos Sorribes (El Periódico)

---

"La frescor i la naturalitat de Les Antonietes –dirigits per Oriol Tarrasón– s'apliquen a la humanitat del clàssic rus. Ho havien fet abans amb èxit amb Brückner, Shakespeare i Ibsen. Amb Vània remunten el text com si aquest efluvi dramàtic que és el temps txekhovià els mantingués tancats en una situació sense altra sortida que "jugar " a ser els protagonistes d'Oncle Vània. (···) Una adaptació respectuosa –la respiració dels personatges és la mateixa, només més jove i directa–, però sense acovardir-se davant el pes històric del text i l'autor."
Juan Carlos Olivares (Time Out)

---

"En la relectura del clàssic, la companyia ha buscat el costat més vitalista i irònic d’un text que habitualment es pinta molt negre i pessimista als escenaris i també, recorda el director, en pel·lícules com Vania en la calle 42. Ells diuen les mateixes paraules amb diferent color."
(El Periódico)

---

"El que fa Txékhov és posar-nos un mirall al davant. Un mirall que mogui a la transformació. I aquest mirall, avui dia, és més necessari que mai. Aquesta és la conclusió que n'ha extret Oriol Tarrasón, responsable de l'adaptació i del muntatge que ara presenta amb la companyia Les Antonietes."
Xavi Pardo (Butxaca)

---

Preparant l'oncle Vània. (Connexió Barcelona, BTV)