“Una mena d’indret màgic, com de trànsit cap a qualsevol lloc real o irreal, allà on tot és creïble, on tot encaixa, i no precisament per ser un espai neutre, sinó perquè esdevé del tot acollidor. Un marc preciós, acaronat i matisat per l’excel·lent feina d’il·luminació de Toni Gómez. El conjunt esdevingué molt equilibrat, àgil i lleuger. Et manté alerta amb els constants canvis de registre dels intèrprets, distret amb els ritmes alterns que defineixen cada capítol o que fins i tot es combinen, i encisats ambla hipnòtica atmosfera que embolcalla tota la funció.”
Javier Matesanz (Diari de Balears)

“Una vegada més, Iguana se l’ha jugat, amb aquesta inquietud irrenunciable que la caracteritza, i cal saludar tant la seva valentia com la qualitat aclaparadora dels cinc intèrprets. Ple el dijous a la Sala Gran del Principal, amb la presència sobre l’escenari de la vídua de l’autor, Roser Vallès.”
Francesc M. Rotger (Diario de Mallorca)

“L’obra apunta una mica més amunt del que és habitual i és segur que no els ferirà el peu: bona direcció, bona punteria, certament. Opta per obrir les portes dels compartiments estancs que se suposa que són els diversos contes i els va entremaliejant amb una dosi més d’intel·ligència i habilitat. Aquesta és la sensació que em provocà: moltes ganes de tornar-la a veure.”
J.A. Mendiola (Diari de Balears)

“No compta l’anècdota ni l’humanisme sinó la traducció visual, l’escenografia aquí esplèndidament manejada gràcies al treball luminotècnic i les pinzellades de multimèdia. Treball brillant i madur. Humor negre, versatilitat actoral, pseudo-ingenuïtat i sobretot mitologia, encara que laica i desconcertant.”
Emili Gené (Última Hora)

“El director Pere Fullana que ha sabut exprimir i engirgolar magistralment tot el sarcasme, la ironia, l’estil i el melodrama de Riera. Hi localitzam, al cos, sis històries dispars que t’arrenquen somriures d’allò que és mordaç i et fan apartar la vista d’allò que és banal. I finalment, a les extremitats inferiors, les que aguanten la bèstia: cinc actors que saben estar el seu lloc, aparèixer quan toca i eixelebrar-se quan el text ho mana.”
Núria Martí (@lanunnu)