Add new comment
intèrprets
Albert Alemany / Pepo Blasco / Joan Casas / Laura López / Lluna Pindado / Ramon Rojas
dramatúrgia Die Resilentes / música We are Leo & Die Resilentes
els equips del Teatre Lliure
producció Teatre Lliure
amb la col·laboració del Servei de Graduats de l'Institut del Teatre
i també al Goethe Institut Barcelona
espectacle en català, castellà, anglès i alemany
durada aproximada 1h.
Eleonora Herder (1985)
Després d’estudiar Direcció d’escena a l’Institut del Teatre de Barcelona, va fer un postgrau de Ciències escèniques aplicades a Giessen, a l’escola del compositor Heiner Goebbels, on va conèixer Arne Köhler i Falk Rößler.
Junts han fundat la companya Die Resilentes, amb la qual ja han realitzat diversos espectacles, amb els quals intenten trobar un llenguatge teatral que combini elements performatius, musicals i teòrics. Die Resilentes acostumen a realitzar els seus projectes en espais poc habituals, no teatrals, per reclamar a l’espectador una actitud nova i obligar-lo a situar-se de forma activa davant del que veu.
Entre els seus treballs destaquen la instal·lació escènica LOTTEgoesLIQUID (Nau Ivanow, 2010), que va obtenir el Premi a Millor Projecte d’Escenificació del Institut del Teatre, el concert escenificat amb l’orquestra Ensemble Modern Ola Nocturna (Frankfurter Positionen, 2011) i la performance site-specific de suspens LULU. To all our lovers. (Giessen 2011). Més informació a www.die-resilentes.com.
Aquí hi ha alguna cosa que falla del tot, hi ha alguna cosa podrida, hi ha un error fonamental en el nostre sistema i només el podem eliminar si el fem volar tots, si tornem a començar.
Un camp obert, el punt zero, un nou començament, da capo! –i aquesta vegada ho farem tot bé.
Som molts, som el 99%, som occupy, som aturats, depressius, estem cremats, hem guanyat la champions league. Treballem per sous miserables. I ja no ens podem permetre aquella vida de la qual tothom parla.
Sabem que alguna cosa ha de canviar. Però no sabem què, ni com.
Les grans utopies han desaparegut –diuen. El món s’ha tornat massa embolicat, massa impenetrable, massa complicat per poder articular la nova solució social, per poder articular qualsevol solució, per poder fer teatre polític.
D’acord, diem. Doncs els destruïm. Anem a destruir aquest món sense utopies.
Però també això resulta un camí llarg.
Hi ha tantes coses per dir i som tants. Què diran de la nostra idea? La destrucció serà el nostre mínim comú denominador.
Tabula rasa, un paper en blanc, silenci absolut –i llavors... llavors.
