Els anys 80 van ser una dècada de profunds canvis a la societat espanyola. Una dècada de reestructuració a tots els nivells, en la qual va anar entrant llum a tots els racons d’un Estat que havia restat a les fosques durant quaranta anys. Va tenir la porta oberta, per primera vegada en molts anys, a la llibertat, a l’experimentació, etc. Però els anys 80 van donar lloc també a una generació tacada per la lacra de l’heroïna i la desil·lusió. I al voltant d’aquest fet, al voltant d’aquests altres anys 80, se situa la nostra història de paisatges sense cases, de racons foscos, d’una joventut molt allunyada dels colors i la fressa que caracteritza qualsevol alliberament, qualsevol transició cap a la democràcia.

El testimoni poètic que ens deixa d’aquells anys Paisaje sin casas és d’un valor immens i per això, des de La Virgueria, hem donat llum a un projecte escrit a finals dels 80 però que mai havia estat portat a escena... fins ara.