Add new comment
intèrprets
Ferran Carvajal / Francesc Orella
veus en off Andreu Benito / Carles Martínez / Xicu Masó / Vicenta Ndongo
traducció del francès Rodolf Sirera / adaptació Carles Alfaro i Rodolf Sirera / escenografia i il·luminació Carles Alfaro / vestuari María Araujo / caracterització Toni Santos / espai sonor José Antonio Gutiérrez / so Roc Mateu / audiovisuals Martín Elena
ajudant de direcció Paula Mariscal / ajudant d’escenografia María de Frutos / coordinació tècnica Jaume Ventura / alumna en pràctiques del Màster Oficial Interuniversitari d’Estudis Teatrals Míriam Lleó / producció executiva Nati Sarriá / direcció de producció Josep Domènech
construcció d'escenografia Castells i Planas
coproducció Teatre Lliure i EL CANAL Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona
agraïments Andreu Benito, Carles Martínez Xicu Masó i Vicenta Ndongo
espectacle en català a partir de L’Étranger d’Albert Camus © Éditions Gallimard per l’obra original
durada aproximada 1h. 30’ sense pausa
el 28/04 col·loqui amb la companyia després de la funció
programa de mà en braille disponible a taquilla
30/04 a les 17h. funció escolar de tarda
espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure
de dimarts a divendres | 20:30h. |
dissabte | 21h. |
diumenge | 18h. |
el dimarts 30/04 la funció és a les 17h. (funció escolar)
el 28/04 col·loqui amb la companyia després de la funció
tarifa a | |
dimecres (dia de l'espectador) | 19,05€ |
resta de dies | 28€ |
amb descompte* (excepte dia de l'espectador) |
23,55€ |
*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el Carnet Jove, + 25, estudiant, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, biblioteques i subscriptors de La Vanguardia (en aquest últim cas, descompte exclusivament a taquilla, per indicacions de La Vanguardia).
"El Meursault d'Orella és un cadàver de permís que sembla que parli des de l'altra riba, i el de Carvajal, amb més neguits interns, podria molt ben ser un aspirant a Roberto Zucco: el ritme majestuós, les interpretacions aparentement fredes però a més incandescents, em van fer pensar en Koltès, en Koltès dirigit per Chéreau. (···) L'escriptura de Camus pren ressons inesperats en aquest muntatge. Jo hi vaig sentir, per primera vegada, un aire celinià. (···) Està molt a prop de Viatge al fons de la nit. I del Jim Thompson de 1200 ànimes. (···) Un excel·lentíssim treball, febril i arriscat, dels que et continuen ressonant a la memòria."
Marcos Ordóñez (El País)
"El repte d’Alfaro a L’estranger és titànic i disposa de dos actors que s’han sabut integrar bé en el projecte, que mostra les dues cares d’un mateix personatge, i combaten junts en favor del text. La diferència d’edat entre els dos ajuda a il·lustrar que el que val és el present continu. (···) Tant el personatge com els espectadors acaben trobant una certa placidesa a entendre les lleis de la natura i no rebellar- s’hi. En aquest comiat hi ha dolçor."
Jordi Bordes (El Punt Avui)
"Els espectadors s'han d'oblidar d'una recreació impossible del paisatge de la novel·la i, molt menys, d'una recreació maldestra de la versió cinematogràfica. La versió Alfaro / Sirera és una dissecció del text novel·lístic posat en boca dels dos intèrprets, a vegades amb rèpliques d'alguns dels personatges secundaris, ajudada per veus en off, alguna rojecció cal·ligràfica de fragments del discurs i deixada absolutament a la força actoral de Francesc Orella i Ferran Carvajal. (···) Aquí, la interpretació és aplaudida amb fervor, sobretot perquè tant Orella com Carvajal s'ho guanyen a pols."
Andreu Sotorra (Clip de teatre)
-
L'estranger
© David Ruano
-
L'estranger
© David Ruano
-
L'estranger
© David Ruano
-
L'estranger
© David Ruano
-
L'estranger
© David Ruano
-
L'estranger
© David Ruano
-
L'estranger
© David Ruano
-
L'estranger
© David Ruano
-
L'estranger
© David Ruano
-
L'estranger
© David Ruano
-
L'estranger
© David Ruano
-
L'estranger
© David Ruano
Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, ha comès un crim incomprensible: ha mort un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només estava indirectament implicat. Però la realitat és que allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament de la societat on viu. Meursault podria rebel·lar-s’hi en contra, però rebel·lar-se significaria, al capdavall, actuar, prendre partit.