“No sé ben bé per què en Tortell Poltrona fa servir aquest títol per al seu nou espectacle, però m’imagino que té a veure amb les ganes de treure ferro i no espantar gaire: no es tracta d’un espectacle qualsevol, sinó d’una deliciosa reflexió sobre la mort. (···) Poltrona, pallasso, ha aconseguit el que no em pensava: jo que creia que voldria fer-nos plorar, i el que fa en canvi és posar un nas vermell a la gran temuda. (···) Ell mateix (i un cotxet) intenta explicar el perquè de l’existència, amb un suggeriment encara més irònic: tal vegada tot és meravellosament absurd. (···) Tenim un gran filòsof, tenim un gran artista, tenim un gran pallasso. No se’l perdin, si us plau.”
Jordi Cabré (El Punt)

“Grimègies és un treball sòlid i coherent que, ajustant algunes coses, pot convertir-se en el testament del millor pallasso català després de Charlie Rivel. (···) Grimègies suposarà, segur, un pas endavant en la vida artística de Poltrona. Un espectacle en què fa més por la vida real, plena d’injustícies i totalment insostenible, que la mort mateixa, un viatge que Poltrona fa content i feliç. Els textos són profunds, absurds i plens de facècies; es mostra un Tortell poc radical en les paraules, però amb una conclusió revolucionària. (···) I ja ho va dir Pitàgores, hi ha ànimes que després de la seva encarnació tenen un lloc entre els immortals.”
Marcel Barrera (Avui)

“En l’espectacle, que ja s’ha pogut veure en diverses poblacions com Reus o Girona, no hi falten ni el riure ni el plor, per tractar un tema transcendental sense transcendència, amb quotidianitat i sentit de l’humor. És un muntatge que parla sobre la mort i els relleus vitals i generacionals des del llenguatge del clown.”
(El 9 Nou)

“Amb Grimègies, [Poltrona] potencia l’element reflexiu i poètic del seu llenguatge artístic i, sense perdre ni un bri del candor que acompanya aquest gran pallasso, fa una crida a la necessitat de construir un món més just, en consonància amb l’esperit amb què afronta la seva dedicació a Pallassos Sense Fronteres. Ho fa desdramatitzant la mort que, en alguns moments, fins i tot sembla per moments una alternativa millor que no restar en aquest món injust i desigual.”
Dani Chicano (El Punt Avui)