“Julio Manrique ha fet un treball brillant amb un espai escènic ple de vitalitat, amb participació de la música –l'actriu Marta Marco també toca el violoncel– amb un extraordinària coordinació de llums i espais, d'escenes que utilitzen molt eficaçment tot l'escenari. Tots els actors i actrius estan ben coordinats –ens agrada veure a l'escenari a Carme Fortuny– i, és clar, sobresurten el pare (Ivan Benet) i, lògicament l’extraordinària i brillant interpretació de Pol López, el protagonista. Un espectacle altament recomanable per a tots el públics.”
María José Ragué (recomana.cat)

---

“Pol López aconsegueix una sensacional i genuïna creació des del primer moment que entra en escena. Ens creiem que té quinze anys, tres mesos i tres dies i ens sedueix amb la seva composició del personatge. (···) La funció mostra el millor del director. (···) Una gran funció que desprèn un optimisme (clínicament trampós) tan necessari en els nostres dies.”
Santi Fondevila (Ara)

---

“Trepidant, divertida, sorprenent, tensa, personal, transparent, enigmàtica, única... (...) Pol López és com el primer violí d’una simfonia perfecta, magistralment dirigida per Julio Manrique.”
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)

---

“El curiós incident del gos a mitjanit és, per excel·lència, l’obra de Pol López. El jove actor de la Kompanyia Lliure, que ja ha anat mostrant prou la seva intensa capacitat actoral i versàtil, es revesteix aquí amb una brillantor extraordinària, dels gestos, la manera de fer, la manera de dir, l’actitud i les reaccions d’un personatge en procés de maduresa que, incomprès pels qui l’envolten en la ficció, es guanya a pols la simpatia dels espectadors.”
Andreu Sotorra (Clip de teatre)

---

“L’espectacle del Lliure de Gràcia té tanta màgia que aconsegueix que els fans de la novel·la tinguin seriosos dubtes sobre si quedar-se amb el teatre o amb el llibre. (...) Ivan Benet, un actor que creix i creix, és el pare, i Cristina Genebat, sempre al seu lloc, la mare. Marta Marco despunta en el doble rol de professora d’educació especial i àlter ego de Christopher com a narradora. (...) Amb el paper esgotat, l’obra està cridada a una obligada reposició l’any que ve.”
José Carlos Sorribes (El Periódico)

---

“Julio Manrique aconsegueix amb l’adaptació de la novel·la El curiós incident del gos a mitjanit probablement el seu millor espectacle. (···) El ritme cinematogràfic i l’excel·lent moviment dels actors i les actrius, que fan alhora de secundaris i figurants, donen vida i ànima a un relat commovedor.”
Andreu Gomila (Time Out)

---

“Un repartiment que Manrique dirigeix amb la mateixa acurada precisió amb què sap extreure el més imaginatiu profit dels elements més simples, mentre la mirada d’en Cristopher va omplint el Lliure d’unes acurades pinzellades musicals i uns brillants apunts videogràfics. Tot plegat, amb un resultat colpidor, però alhora exempt de xantatge emocional.”
Ramon Oliver (Què fem?)

---

“La posada en escena és trepidant; no deixa que el raonament obsessiu de Christopher (autista adolescent) encalli la trama i manté la tensió.”
Jordi Bordes (El Punt Avui)

---

“Poques hores abans d’estrenar va córrer la veu que s’estaven exhaurint les entrades per a totes les funcions. Això no és freqüent, i és un altre motiu d’alegría. El curiós incident del gos a mitjanit és ja, des de la primera nit, tot un triomf.”
Marcos Ordóñez (El País)

---

“El millor espectacle que he vist en les últimes temporades. D’aquells per a recordar, que et queden dins durant molt de temps.”
Elisa Díez (Butaques i somnis)

---

“Un tàndem de directors que estan tocats per la vareta de l’èxit. Julio Manrique capitaneja i Marc Artigau l’acompanya. La seva vis còmica davant la tragèdia arrenca somriures del públic enmig del caos de la trepidant tragèdia que ens presenta l’obra. I us puc ben assegurar que la genialitat de la direcció sumada a la d’en Pol López us garanteixen restar immòbils al vostre seient fins i tot després que acabin tots els aplaudiments.”
Oriol Toro (Núvol)

---

"Magnètic i fascinant muntatge. (···) López aconsegueix des del primer moment del desenvolupament de la història l’empatia de l’espectador amb el seu personatge. El paper sembla estar fet a la seva mida. (···) Sincer, directe i amb reaccions fora de tot convensionalisme, sorprèn i emociona fins a deixar-te sense respiració."
César López Rosell (recomana.cat)

---

"Poesia, humor, misteri, thriller, emocionants problemes matemàtics, un viatge urbà ple d’aventures, teatre dins del teatre i moment per a la llagrimeta. Qui en dóna més? (···) Som davant d’un treball en equip on tothom contribueix amb el millor d’ell mateix. Tothom en aquella fina línia entre el somriure i el nus a la gola. Ja sigui actuant com tocant la música en directe, amb uns canvis d’escenografia i unes projeccions sempre al servei del que estem veient."
Christian Machío (recomana.cat)