Add new comment
intèrprets Francesc Garrido Jimmy / Òscar Rabadan Ian / Xisco Segura Robert
traducció de l'anglès Joan Sellent / escenografia Damià Corfrén / vestuari Mercè Paloma / caracterització Toni Santos / il·luminació Albert Faura / so Roc Mateu / vídeo Igor Pinto / grafitti Olmo di Gesú i Jose Luis Ramos
ajudant de direcció Bernat Muñoz / ajudanta d'escenografia Sarah Bernardy / assessor escènic Ferran Carvajal / alumna en pràctiques d'escenografia de l'Institut del Teatre Mercè Lucchetti
construcció d'escenografia Guillermo Góngora i Pablo Paz
producció Teatre Lliure
agraïments Patxi Urribaren, Marga Lalande, Oscar Negredo i Jose Vargas (ACVOT)
espectacle en català
durada aproximada 1h. 20' sense pausa
dissabte 21/05 Àgora Lliure - UPF: El llarg camí cap el perdó
conversa amb Lesley-Ann Daniels i Sean Valentine Golden
29/05 col·loqui amb la companyia després de la funció
seguiu #enveubaixa al twitter
| de dimecres a divendres | 21h. |
| dissabte | 18h. i 21:30h. |
| diumenge | 18:30h. |
| tarifa a | |
| entrada general | 29€ |
|
compra avançada (abans de la data d'estrena) |
26€ |
|
dimecres i dissabte a la tarda (dies de l'espectador) |
22€ |
|
NOU! Tarifa Plana Abonats |
20€ |
|
amb descompte* (excepte els dies de l'espectador) |
24,50€ |
|
NOU! Carnet Jove i menors de 25 anys tarifa última fila (en determinades funcions) |
15€ |
*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el carnet + 25 estudiants, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.
“Ferran Madico ha dosificat amb molta traça la violència verbal que es desferma al local (···). La trobada entre el Jimmy i l’Ian serveix per recórrer les sinuositats de la difícil reconciliació entre dos enemics històrics. És molt clar que el director ha treballat minuciosament la seva disputa, de manera que el duel (···) es resol en un dels millors treballs interpretatius d’Òscar Rabadan i Francesc Garrido. És una esgrima sense sentimentalismes ni concessions de cap mena i les manes esteses, quan arriben, no suggereixen pas un final feliç i rialler sinó l’inici d’una teràpia imprescindible contra la fosca memòria.”
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)
“En veu baixa procura resoldre allò que s’ha intentat imposar en veu alta (o per la força), un dels recursos més hàbils dels dramaturgs irlandesos. L’oralitat dels personatges al pub, amb uns monòlegs que saben transportar l’espectador i imaginar-se els quadres i les víctimes de l’exposició és un altre dels grans reclams de la peça. Molt bon treball. Imprescindible per a tothom.”
Jordi Bordes (recomana.cat)
“Tot plegat, per l’autoria, la interpretació, la direcció i l’ambientació, fa de En veu baixa una de les obres de cambra d’aquest final de temporada més recomanables i amb un discurs més colpidor.”
Andreu Sotorra (clip de teatre)
Quietly, de l’escriptor nord-irlandès Owen McCafferty, tracta els camins de la convivència entre terroristes i víctimes després de deixar les armes. Una peça del 2012, avalada pel Writers’Guild Award al millor text teatral, el Fringe First Award i l’Stage Award al Festival d’Edimburg 2013. La dirigeix Ferran Madico.
28 de març del 2009. Un pub de Belfast. Irlanda del Nord i Polònia s’estan jugant la classificació per a la copa del món de futbol a la TV. Aquesta nit, dos homes de Belfast, de mitjana edat, es trobaran per primera vegada. Tenen un passat en comú. Han de parlar. En veu baixa és una poderosa història sobre la violència. Dues persones radicalment enfrontades, en un mateix espai, unides pel mateix dolor.
“Quan mates un ésser humà per ideologia, mates un ésser humà.”
Irlanda del Nord és un exemple històric de la violència enquistada, no tan sols en el si d’una societat sinó d’una comunitat petita, on l’enemic és a l’altra banda del carrer.
En veu baixa parla de la violència (subjectiva, simbòlica i sistemàtica) però també s’interroga sobre què s’ha de fer un cop la violència activa s’ha deixat de produir. Aquest nou estadi és d’una incertesa totalment contemporània. Com a societat, tenim la fortalesa per saber-ho gestionar?
Si el teatre ha de despertar-nos preguntes i no donar respostes, el teatre contemporani té una responsabilitat afegida: ha d’interpel·lar-nos sobre la nostra realitat contemporània més immediata.
Què en fem, de la violència terrorista? Què en fem, de les víctimes i, la pregunta encara més complexa, què en fem dels victimaris? Podem renéixer de nosaltres mateixos? Som capaços, els éssers humans, de perdonar l’imperdonable?
Ferran Madico
