Turn your device to visualize this web.

If you see this screen on your computer, try zooming out.

Add new comment

intèrpret Clara Segura

traducció del castellà Marc Martínez / escenografia Alejandro Andújar / vestuari Nidia Tusal / il·luminació Eusebio Calonge / espai sonor Àlex Polls

ajudant de direcció Daniela Feixas / ajudanta de producció Lorena López / producció executiva Meri Notario

coproducció Teatre Lliure i Bitò Produccions
amb la col·laboració de l'ICEC de la Generalitat de Catalunya

agraïments Santi Carcasona, Guille Vidal-Ribas, Marcel Borràs, l’Angelita, i Caterina Crespo i Catalina Carvajal, mare i àvia de la Clara

espectacle en català
durada aproximada 1h. 20' sense pausa

22/11 col·loqui amb la companyia després de la funció

25/11 Àgora Lliure - UPF
I les 'superdones' van dir prou
taula rodona amb Marta Galán Sala, Paco Jiménez, Júlia López i Pilar Medina-Bravo


seguiu #conillet al twitter
 
Schedules 
de dimecres a divendres 21h.
dissabte 18h. i 21:30h.
diumenge 18:30h.
Prices 
tarifa a  
entrada general 29€
compra avançada
(abans de la data d'estrena)

26€
dimecres i dissabte a la tarda
(dies de l'espectador)

22€
NOU!
Tarifa Plana Abonats

20€
amb descompte*
(excepte els dies de l'espectador)

24,50€
NOU!
Carnet Jove i menors de 25 anys
tarifa última fila
(en determinades funcions)
15€

*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el carnet els jubilats, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.

Conillet - trailer

Conillet - roda de premsa

Conillet - entrevista amb Marc Martínez

La premsa ha dit 

“Jo no sé com s’ha d’organitzar això, però els moviments feministes de Catalunya, d’Espanya i del món, s’haurien de posar d’acord per contribuir a fer de Clara Segura l’ambaixadora extraordinària de les seves causes, amb l’obligació de visitar prioritàriament aquells indrets que diuen que honoren la dona, esposa i mare de família, com la Reina de la Llar. Armada amb el Conillet que ha escrit Marta Galán i que ha adaptat i dirigit MarcMartínez, l’actriu podria estovar de valent els nombrosos col∙lectius que es diuen partidaris de l’alliberament de la dona, no s’adonen de com després d’esllomar-se 17 hores cada dia amb les obligacions domèstiques i maternals,a aquesta dona alliberada li queden 14 minuts d’oci per gaudir de la vida. (···) Cal subratllar, però, que Conillet és molt més que això. Conillet és una protesta, un clam, un esgarip violent, carregat amb el que fa més mal als pusil∙lànimes i als reaccionaris: l’alegria de viure, la plena satisfacció dels plaers– del sexual per sobre de tot–, el goig de parir, la felicitat assolida quan alimentes la teva criatura, “com una ofrena”, diu el personatge, com un donar-se una mateixa, feliç... A Conillet no hi la veu d’una ploramiques, sinó la d’una revoltada que clama per capgirar molts hàbits abans de retrobar una realitat que s’assembli una mica a la tranquil∙la complaença amb les coses bones del món. (···) L’actriu, voluptuosament enèrgica, no fa cas de les contradiccions possibles del seu personatge. A Clara Segura se li enganxa un registre entre còmic i sarcàstic. M’ha semblat que hi havia un riure rabiüt al final de moltes frases. El senyal d’una alegria desconcertant, provocadora. És el to que han convingut ella i Marc Martínez, que l’ha dirigida amb un encert que només pot ser fruit d’una complicitat absoluta. (···) Clara Segura hauria fet el mateix monòleg en clau de comèdia, de drama, potser de tragèdia, i com ja sabem, sempre li hauria sortit bé. Avui Conillet és una mica de tot i, simplement, el testimoni d’una impressionant, meravellosa voracitat vital. No us el perdeu!
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)


Conillet. Ella és Clara Segura. I casa seva, el carrer, l’escola són l’escenari del Teatre Lliure. Tot podria haver continuat durant segles. La feina, els nens, la casa, les presses, córrer amb la llengua fora, exhaurida i feliç. Voldria descansar, “desaparèixer i descansar”. Però continua. Podria haver continuat durant segles. Però arriba la carta. Detonant. Percussor. I la bomba de rellotgeria esclata. Esclata la mare, la treballadora, l’amant. Era una lluitadora, però, ara, es converteix en un soldat. Un soldat furiós. Contra el món. Contra la irracionalitat del món. Contra tots els poders que esclafen la vida i sabotegen l’aspiració, profundament humana, a la felicitat. I apareix la ràbia. No la indignació, la ràbia. La bomba esclata. Ens esclata a la cara. L’actriu, el soldat, la cantant de rap o hip-hop, la ràbia. El gest que diu prou. (···) Marc Martínez ha adaptat el text de Marta Galán Sala, i ha dirigit amb amor, passió i intel·ligència Clara Segura. N’ha mesurat el gestos, ordenat els moviments, dosificat els ritmes. I l’actriu, una bèstia teatral com n’hi ha poques, ho devora tot, tot ho mastega, s’ho passa pel cos i ens ho retorna, escopit, en una hora i mitja brutal, intensa, tendra i salvatge, irònica i dramàtica, feliç i desolada. Poques, com Clara Segura, serien capaces d’aixecar un text tan descomunal com aquest. (···) Quantes, com ella, serien capaces de transformar tota la intensitat de la vida en un gest, en un crit (“Doneu-me tribu!”), que quedarà flotant al Lliure durant molts anys. Correu-hi, abans que s’acabin les entrades. Teniu temps fins al 6 de desembre. No us en penedireu. No us ho podeu perdre. Parla de vosaltres.
Xavier Antich (Ara)
Clara Segura debuta amb èxit, amb un monòleg no gens fàcil. Marta Galán refugia la dona lluitadora, i amb uns principis més aviat antisocials, en un cau, en una conillera. L'obra és divertida i ambiciosa. Còmica quan desplega les mil i una accions d'una dona soferta que concilia la vida laboral amb la familiar. Compromesa quan reflexiona sobre la dinàmica de la societat.  (···) Amb un discurs aparentment quotidià, Galán s'atreveix a fer grans plantejaments de la vida. Arracona l'opinió de l'espectador i cola una mirada amb polsim de veritat i quilos de maquinació. Però ho fa, i aquest és l'encert, per revelar que aquesta és la manera d'actuar de la societat, dels convencionalismes i els codis que no s'aturen a relativitzar. (···) Ningú voldria tenir de mare aquesta conilla; ni de pare aquest forat inquiet i buit, que amb prou feines és refugi. Ara, tothom combrega amb les llenties i amb la sensació que la vida s'escola per les clavegueres. Segura interpreta un rot sonor, divertit i provocador que l'audiència aplaudeix. Excel·lent.”
Jordi Bordes (El Punt Avui)
Espectacles Relacionats 
La llista
Dona no reeducable

És mare, treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt i molt cansada. És una dona al límit, interpretada per Clara Segura, en un monòleg original de Marta Galán Sala.

Premi de la Crítica 2015 a la Millor Actriu Principal.
Premi Butaca 2016 a l'Actriu per a Clara Segura.


Plaer i política. He reduït la meva llista de prioritats a aquests dos conceptes i he descobert –m’ha costat gairebé quaranta anys– que al teatre puc combinar amb total llibertat aquests ingredients, aparentment tan contradictoris. Si l’escenari és un mirall, l’obra pot fer alguna cosa més que entretenir i el text conté un discurs... l’actor esdevé un activista. Et voilà! 
Clara Segura i Conillet. He concentrat la meva hiperactivitat i el meu plaer en aquests dos elements. Per una banda, perquè va ser actuant al seu costat (obviant ara qui és aquesta actriu i què representa, m’han dit màxim quinze línies), deixant-me portar pel seu do, que vaig entendre què volia dir estar enamorat d’aquesta feina. I perquè em vaig prometre, un cop superat aquell festival de serotonina, que algun dia tornaríem a treballar plegats. I com que vaig somiar tan fort que volia dirigir-la... ara tinc l’oportunitat de volar de nou amb ella... i de ser Lliure! Després va arribar aquest conillet amb les seves piles de Duracell: vida, obra i gràcia de Marta Galán. El text més bonic que havia llegit en molts anys. Definitiu. Colpidor. Bèstia. No m’agrada gaire llegir teatre, m’estimo més practicar-lo, però aquesta confessió leporina em va deixar K.O. La seva prosa, poètica i àcida, tendra i abassegadora, se t’arrapa a l’ànima, atura el temps i dius: “Però què és això? Què ha passat aquí?” Llavors, teló.
Tinc la Clara, tinc la Marta; tenim el conill i les brases. No tinc la recepta màgica, però us cuinarem amb amor aquesta faula sobre una dona que sobreviu al seu present esbudellant el seu passat per fer-hi les paus i poder viure amb dignitat el seu futur… mentre carrega a les espatlles, com Sísif, el pes sencer de la nostra existència.
Ah, i gana. Tenim molta gana. Bon profit!
Marc Martínez

 
Show Days 
CAPTCHA
This question is designed to prevent unauthorized e-mail spam by determining whether you are a human.
Image CAPTCHA
Enter the characters shown in the image.