“Ivan i els gossos és un bon conte que exposa la crueltat de l’ésser humà i, molt per sobre, la situació de les classes més febles a la Rússia actual, tot i que ens recordi, i molt, els ambients que descrivia Charles Dickens.”
Santi Fondevila (ARA)

“La revelació de Pol López es va produir fa dos anys, dirigit per Julio Manrique, fent de Bobby, un dels dos protagonistes d’American Buffalo: esplèndid. La consagració, abans d’ahir: gairebé tots drets, els espectadors que omplien el Lliure de Gràcia aplaudien amb entusiasme i amb bravos i crits d’aprovació la seva actuació a Ivan i els gossos. (···) Pau Carrió ha guiat Pol López en un procés ple de subtileses vocals i gestuals. Aquest és un d’aquells espectacles on es fa evident l’estreta complicitat entre l’intèrpret i el director, que va més enllà de la disciplina del primer i l’autoritat del segon.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)

“Una apoteòsica estrena. La màgia del teatre s’ha instal·lat fins demà (només) al Lliure de Gràcia. I no perquè hi hagi cap truc. Actor, text i emoció, simplement, es barregen d’una manera excel·lent a Ivan i els gossos, el monòleg que dirigeix Pau Carrió i que interpreta Pol López, [que] aquí es doctora cum laude en un teatre tan emblemàtic com és el Lliure de Gràcia. (···) Aquest jove actor té carisma, en el seu cas s’hauria de parlar d’àngel, per omplir ell sol l’escenari, amb prou feines ajudat per un enorme plàstic fosc. Carrió dirigeix amb delicadesa i tacte una història explicada en un efectiu flashback que ens trasllada als carrers de Moscou. (···) Sis funcions no semblen suficients per a un muntatge necessari, imprescindible, pel que explica i per com ho explica. Malgrat els condicionants de les programacions tancades, faria bé Pasqual de buscar al més aviat possible un forat per a aquest conte que és més que un «fons d’armari» d’un teatre, com el director artístic el va definir per presentar-lo. És un vestit de gala; modest, però gran. Una petita joia."
Jose Carlos Sorribes (El Periódico)