Turn your device to visualize this web.

If you see this screen on your computer, try zooming out.

Add new comment

amb
Manel Barceló / Rosa Boladeras / Ferran Carvajal / Jordi Collet / Josep Julien / Albert Pérez

dramatúrgia Pau Miró / espai sonor Jordi Collet ‘Sila’

producció Teatre Lliure

durada aproximada 1h. 15’ sense pausa

Schedules 
dissabte 21h.
diumenge 18h.
Prices 
tarifa c  
preu 13,45€
La premsa ha dit 

"Faig una estranya confessió. Mai havia dubtat, còmodament assegut a la meva butaca, davant la justesa de dedicar un aplaudiment, més o menys llarg i intens segons la satisfacció, al final d’una obra de teatre. Dissabte a la nit vaig pensar, per primer cop, si realment calia. Em vaig preguntar: ¿Els actors, el director, l’autor de l’obra, volen realment que aplaudeixi o preferirien un eloqüent i còmplice silenci del públic? Sis actors a les ordres de Carme Portaceli havien interpretat al Lliure de Gràcia La indagació (un oratori en onze cants), escrita per Peter Weiss a partir del que ell mateix va viure als judicis a funcionaris i polítics d’Auschwitz celebrats a Frankfurt a principis dels anys seixanta. Es pot aplaudir el testimoni de l’horror? Es pot aplaudir la cínica negació del mal? Vaig aplaudir maquinalment, d’esma, rosegat pel dubte. Hi ha convencions que a vegades violenten el sentit comú. Al cinema no forma part del ritual aplaudir al final d’una sessió, peròalguns cops el públic s’hi rebel·la. Al teatre, l’hàbit dicta que empre toca picar de mans: els actors són allí al davant i bé mereixen un gest. A voltes, però, seria ben humà– fins i tot ben teatral– que els espectadors, commoguts, imbuïts de l’esperitde l’obra, l’acomiadessin en silenci o amb llàgrimes als ullso baixant a abraçar els actors. És el que m’hauria agradat: abraçar la Rosa Boladeras, abraçar el Manel Barceló, abraçar-los a tots."
Ignasi Aragay (Ara)

Peter Weiss va acudir com a testimoni als judicis d’Auschwitz que es van fer a funcionaris i polítics d’aquest camp de concentració i extremini.

Òbviament, ell no vol reproduir el tribunal perquè la realitat sempre supera la ficció; ell vol fer un teatre-document, possiblement aquesta és una obra pionera en aquest gènere, per fer un al·legat contra el nazisme. Una obra en la qual hi hagi un extracte de totes les confrontacions entre els acusats i els testimonis, amb tota la seva força emocional i amb la força que té la capacitat d’abstracció del teatre: fer, d’una petita part d’un fet, un exemple ampli del nostre món.

D’aquest terrible i minuciós relat de l’horror que es va viure, ningú no en surt immune. L’exemple d’allò que és capaç de fer la humanitat produeix una tristesa tremenda. I l’exemple d’allò que fan amb la humanitat els interessos econòmics és encara més colpidor.

Carme Portaceli

 
CAPTCHA
This question is designed to prevent unauthorized e-mail spam by determining whether you are a human.
Image CAPTCHA
Enter the characters shown in the image.