Turn your device to visualize this web.

If you see this screen on your computer, try zooming out.

Add new comment

intèrprets
Aina Clotet Teresa / Eduard Farelo Xus / Jordi Martínez Jaume / Isabel Rocatti Martina / Elena Tarrats Laura

traducció de l'anglès Cristina Genebat / escenografia i vestuari Alejandro Andújar / il·luminació David Bofarull / so Ramon Ciércoles
 
ajudant de direcció Georgina Oliva
 
producció Teatre Lliure

espectacle en català
durada aproximada 1h. 50' sense pausa
 
22/02 col·loqui amb la companyia després de la funció
espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure


seguiu #jocdemiralls al twitter

Schedules 
de dimecres a divendres 21h.
dissabte 18h. i 21:30h.
diumenge 18:30h.
Prices 
tarifa a  
dimecres i dissabte a la tarda
(dies de l'espectador)
22€
resta de dies 29€
compra avançada
(abans de la data d'estrena)

26€
amb descompte*
(excepte els dies de l'espectador)
24,50€
tarifa última fila
(en determinades funcions)
15€

*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el Carnet Jove, + 25 estudiants, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.

Joc de miralls - trailer

Joc de miralls - roda de premsa

Joc de miralls - entrevista amb Juan Carlos Martel

La premsa ha dit 

Implacable i tendre massatge a l’ànima. És un cant al teatre terapèutic. A tots els fa millors persones saber quines són les seves ombres, en realitat. Ningú s’hi enamora; tothom s’hi reconeix.”
Jordi Bordes (El Punt Avui)


Joc de miralls permet descobrir el detallisme imponent que l’autora s’imposà en escriure’l. I no és només la tria més idònia de les paraules la que permet dibuixar amb notable precisió el caràcter dels personatges. Són també els silencis els que contribueixen decisivament a copsar l’interior dels qui participen en la teràpia recreativa, cada cop —si m’ho permet el director— més lluny d’unes classes de teatre. Gairebé a cada pàgina, Baker demana algun tipus de silenci i la gràcia del joc és que cadascun d’ells, cada silenci, pren el relleu acústic (!) que li atorga la seva extraordinària coherència. Gràcies a l’acurada direcció d’intèrprets i al talent propi de cadascú, l’actuació és magnífica. I alguna, la de Farelo, la de Tarrats, molt imolt magnífica.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)


És tan difícil mostrar la intimitat, en escena. Arribar a saber qui són els personatges. Sobretot quan no hi ha èpica. I això tan complicat i encisador és el que aconsegueix Annie Baker a Joc de miralls, molt ben interpretada pel director Juan Carlos Martel Bayod. Una obra per a grans actors molt especial. Sobretot perquè és diferent, no hi ha sofàs i podem acostar-nos com mai a les vides de cinc personatges. Pirandello els hauria adoptat!
Andreu Gomila (Time Out)
“Dirigida per Juan Carlos Martel Bayod, Joc de miralls és una fantàstica versió catalana de la peça. (···) Sense èpiques narratives ni moments climàtics de revelació, aquest teatre està tan aprop de la vida com sovint la vida ho està del teatre.”
Alx Phillips (Looking for drama)
"Un text d’aquells que, de tan ben construït com està, de vegades ni ho sembla. Però el cas és que darrere de l’aparent senzillesa que ens transmet el joc de miralls, darrere de la mecànica dels exercicis que fan els quatre alumnes i la monitora d’aquest curset i els petits fragments de conversa que neixen entre els integrants del grup en els moments d’esbarjo, s’amaga una estructura de ferro que calcula amb saviesa escènica notable la importància que adquireix cada moment de pausa i silenci, cada gest, cada paraula pronunciada o callada, i cada mirada furtiva."
Ramon Oliver (Què Fem?)

"Joc de miralls podria ser considerada una comèdia, però s’escapa del registre. Podria ser considerada també una tragèdia lleugera, però no acaba d’entrar en el codi convencional. ¿Què és, doncs...? Teatre dins el teatre per evolucionar progressivament cap a un retrat de sentiments interiors que, quan s’exterioritzen, donen color i fisonomia a l’aspecte exterior. Un muntatge rodó del tot."
Andreu Sotorra (Clip de teatre)


"Una obra de teatre ens ha de fer pensar i endur-nos fora d'aquest món, i si pot ser, que ens ajudi a aprofundir en els nostres sentiments, en la nostra realitat i en la societat que ens envolta. Amb Joc de miralls  viureu això. (···) No és per a tots els públics de riure fàcil ni d'una trama a l'Agatha Christie. És per a gent que sàpiga veure-hi més enllà d'una simple frase. Que sàpiga veure què amaga el pensament i la intenció de cadascú."
Laüra (Silenzine)

 

Espectacles Relacionats 
El curiós incident del gos a mitjanit
Somni americà
Els dies feliços

Juan Carlos Martel porta a escena la nord-americana Annie Baker en una de les 10 millors peces del 2009 segons el New York Times, el Time Out i el New Yorker, i premi Obie 2010 al millor text teatral nou. Contemporània, absorbent, tendra i divertida.
 
Cinc persones que se senten perdudes participen en unes classes de teatre en un centre cívic, buscant alguna cosa que doni sentit a les seves vides. Sis setmanes fent teatre els faran canviar?
 
Com pot ser que una dramaturga tan jove hagi sacsejat el panorama teatral dels Estats Units amb una obra aparentment tan simple com una classe de teatre? I és que l’obra de l’Annie és això, unes classes de teatre en una mena de petit centre cívic amb gent que, per un motiu o altre, necessiten expressar-se d’una altra manera fora de l'habitual per sortir del punt on  han arribat no se sap com. Una comèdia que utilitza el teatre com a teràpia indirecta.
Juan Carlos Martel Bayod
 
He volgut mostrar la bellesa i la noblesa de la gent quan es llança amb seriositat i naturalitat a alguna cosa, encara que sigui una recreació terapèutica. Jo odio el noranta per cent de les paraules que dic. I penso que en bona part això em fa ser dramaturga. La manera com parlem els éssers humans em sembla fins i tot dolorosa, no sonem mai tal com voldríem. Sempre ens aturem enmig d'una frase perquè ens fa terror dir alguna inconveniència. Parlar és una mena de misèria. I suposo que em consola trobar els ritmes i la poesia accidental en els intents inadequats de tothom per expressar els seus pensaments. Tots vivim cada dia, en una mena de silenci, el patiment d'intentar comunicar als altres què volem i què pensem.
Annie Baker

 
CAPTCHA
This question is designed to prevent unauthorized e-mail spam by determining whether you are a human.
Image CAPTCHA
Enter the characters shown in the image.