“Pau Roca és ell i Carlota Olcina és ella. Són una genial parella d’actors que saben passar-se la rèplica amb eficiència i ritme. Pulmons fa referència a l’angoixa que, viscuda en comèdia, és infal·lible. (···) La voluntat de ser sostenible, de plantar els boscos que faci falta per compensar l’excés de CO2 que generarà tal hipotètic naixement, troba un paral·lelisme en l’idealisme del doctor Àstrov de L’oncle Vània o, en certa manera, de Stockmann d’Un enemic del poble.”
Jordi Bordes (El Punt Avui)

“La direcció de Marilia Samper és neta, atenta al detall, als petits gestos que creen una autèntica intimitat entre Carlota Olcina i Pau Roca. Aconsegueix crear un vincle de sinceritat que transmet al públic en la distància curta.Un treball sustentat només en un alt nivell de complicitat dels intèrprets. No hi ha res més. Un llit és l’únic decorat. D’alguna manera, l’equip local (directora, coreògrafa, actor i actriu) és el gran actiu d’aquest muntatge.”
Juan Carlos Olivares (Ara)

“A l’estructura formal del text és on rau l’originalitat de l’obra. Una virtut que la directora Marilia Samper ha defensat amb encert absolut i així ha aconseguit dels dos intèrprets una feina formidable, excepcional. Sobretot Carlota Olcina –amb la intensa experiència dels seus gloriosos 30 anys i una saviesa de 50–ofereix una interpretació perfecta, convincent, amb una gamma de matisos exuberant. Exquisida. l’acompanya molt bé, amb eficàcia i sobrietat, Pau Roca. (···) A Pulmons els dubtes i les angoixes davant aquesta perspectiva s’obren a una problemàtica universal i inquietant que fins ara només es va agreujant. I així, al llarg del diàleg, circulen les pors del mil·lenni que assetgen tothom.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)

“El muntatge de Marilia Samper, que està arrasant a la Beckett, compta amb l’excel·lent actuació de Pau Roca i, sobretot, d’una Carlota Olcina extraordinària. La d’ell és una interpretació sòbria i continguda, però sempre en el punt just del seu rol del tipus que compleix amb els seus compromisos. La d’ella, encarnant una noia accelerada i canviant, traspua sensibilitat, entrega i vehemència (···) Roca i Olcina, magistral en la recreació de les seves contradiccions, es mouen a gust i es guanyen un públic còmplice que cada nit els aclama merescudament.”
César López Rosell (El Periódico)

“Dirigits per Marilia Samper, la química entre Olcina i Roca és evident: dominen l’escenari, fan còmplice el públic de la seva conversa –ajuda la disposició de la graderia a tres bandes–, aconsegueixen dos personatges plens de matisos i executen categòricament les transicions. Pulmons és el retrat d’una generació culta que viu en una incertesa constant, una reflexió sobre la fugacitat de la vida amb el pas del temps.”
Natàlia Rubio (Time Out)