“Com beure’s un conyac suau, com deixar que una brisa constant ens acaroni, com un petó al front, com que t'abracin durant una hora i mitja. Com una xerrada silenciosa, extensa i profunda, amb una mare o un pare. Així és aquest muntatge de Sonata de otoño. Tan íntim i pertorbador com un secret que es destapa. (···) Cristina Banegas encarna una Charlotte mesurada. (···) María Onetto encara un dels millors treballs de la seva carrera. (···) Luis Ziembrowski, en un molt bon treball de suport, no gens fàcil. (···) No és una obra apta per a espectadors ansiosos o impacients. T’hi has d’adaptar, lliurar la màxima atenció i permetre’t espiar aquest món íntim sigil·losament, pel forat d’un pany que Veronese ha deixat sense clau.”
Pablo Gorlero (La Nación)

---

“Veronese ha estat molt fidel al concepte original, desprès de qualsevol ornament. (···) Res no ens distreu d’allò que és essencial. Els únics objectes que oficien com a significants són un piano, un telèfon, i un estrident vestit de nit vermell que la mare porta a l’hora de sopar. Sonata de otoño és una obra de moltíssima actuació, i els magnífics treballs dels quatre intèrprets li fan justícia, dirigits amb precisió per Veronese. (···) Cristina Banegas i María Onetto despleguen un magistral duel actoral, que fa tallar l’alè. No són criatures monolítiques, no hi ha un joc de víctima i botxí, sinó que transiten per totes les coloratures possibles fins que la mà de l’autor suec les banya amb el seu mantell de pietat. Bergman és cru, implacable, però al final s’allunya del judici sumari. (···) Aquest drama de cambra constitueix una de les obres fonamentals de la maduresa de l’autor suec, en el qual aprofundeix en temes com la incapacitat d’estimar, el profund aïllament de l’artista, la mort, la malaltia, la soledat, el desemparament. I finalment mostra una delicada misericòrdia amb els éssers humans.”
Alejandra Herren (Clarín)

---

“La versió de Daniel Veronese deixa el text nu en la cruesa de la seva intenció de fons, exposar en les diatribes rancoroses de mare i filla dues dones que no s’escolten ni es veuen l’una a l’altra. Permet que ens interroguem sobre com dos éssers amb un mateix i sensible codi musical poden ser tan sordes al reclam de l’altra. (···) Cristina Banegas i María Onetto produeixen intenses creacions en solitari, en les quals vibra el dolor de la falta de vincle de dos personatges complementaris. (···) Les paraules contraposades als sentiments interiors dominen l’explosiu joc interpretatiu, fins i tot pagant els cost d’impactar en lloc de commoure l’espectador. Una experiència subjugadora d’investigació conjunta per a amants del teatre actiu i reactiu que pot ser revelador compartir.”
Luis Mazas (Revista Veintitrés)

---

“Les actrius es lliuren per complet als seus personatges i es deixen absorbir pel  text i la història. (···) Sonata de otoño és un exemple de com algunes pors i rancors són presents tota la vida: no tenen treva.”
María Sastre (Tiempo Argentino)

---

“A la versió original d’Ingmar Bergman el vincle mare-filla estava marcat per la crueltat i la mútua destrucció. Aquest enfocament negatiu i determinista de les relacions humanes, ja siguin de família o de parella, és una característica de Bergman que l’emparenta amb August Strindberg. La posada en escena de Daniel Veronese és molt menys severa i solemne. El director va relativitzar, a través d’accionar els seus intèrprets, tot allò que es diu o es denuncia a escena sense limitar-se a l’anècdota. Ja no es tracta d’un drama asfixiant i sense sortida; ara han entrat en joc alguns trets de comèdia que dinamitzen i fan més lleuger aquest dur enfrontament generacional.”
Patricia Espinosa (Ámbito Financiero)

---

“Cristina Banegas i María Onetto, monumentals donant vida a aquestes dues dones unides no per l’amor sinó per la por.”
Eduardo Marrazzi (Revista MIA)

---

“Sublim duel actoral en la millor obra del circuit comercial. El treball de Cristina Banegas no té res per envejar al d’Ingrid Bergman. Una lliçó teatral amb dues actuacions admirables.”
Maxi Legnani (Radio Continental)

---

“Una subjugadora experiència de teatre actiu amb un text inoblidable d’Ingmar Bergman i actuacions notables de Cristina Banegas i María Onetto. No se la perdin.”
Luis Mazas (Revista 23)

---

“Una obra impactant i actuacions que enlluernen.”
Magdalena Ruiz Guiñazu (Radio Continental)

---

“Un espectacle imperdible que toca l’os en la relació mare i filla i deixa l’espectador sense respiració. Els treballs de Banegas i Onetto són d’una entrega commovedora, de gran talent. No es perdin aquesta obra.”
Catalina Dlugi (Canal 13)

---

"Commovedora! Secrets de família que no s’han revelat mai, que esclaten en una íntima trobada entre una mare triomfadora i una filla que no la perdona. Duel interpretatiu de Cristina Banegas i María Onetto, brillantment acompanyades."
Jorge Lafauci (Radio 10)