Add new comment
intèrprets
Haroon Amani Nafas-Gul (mare de Nader), Besmellah / Aref Bahunar Rajab / Taher Baig Sohrab / Hélène Cinque la directora del teatre / Saboor Dilawar Hamed / Mustafa Habibi Amin / Mujtaba Habibi Ramin / Sayed Ahmad Hashimi Walid / Farid Ahmad Joya Zaher (pare de Nader), Massoud / Shafiq Kohi Shakeb / Asif Mawdudi Fawad / Caroline Panzera Céleste / Nadia Reeb Léna / Ghulam Reza Rajabi Francis (el vagabund), Taqi / Omid Rawendah Nader / Shohreh Sabaghy Shabnam (dona de Nader), Sahar / Harold Savary el policia / Wajma Tota Khil Fatima
escenografia, utilleria i efectes especials Vincent Lefèvre, Ghulam Raza Rajabi i tots els intèrprets / vestuari Marie-Hélène Bouvet / il·luminació Elsa Revol / música Mujtaba Habibi i Mustafa Habibi / so Fabrice Hamet i Mujtaba Habibi / fotografies de l'Afganistan Reza i Manoocher Deghati (Agència Webistan) cedides amablement al Théâtre Aftaab en suport de la seva aventura de grup
ajudant d'il·luminació i tècnic de llums Victor Arancio / tècnic de vídeo Olivier Petitgas / sobretítols originals Caroline Panzera i Seyed Hossein Fahimirad / traducccions Mahmood Sharifi i Omid Rawendah
coproducció Théâtre du Soleil i Théâtre Nanterre-Amandiers
amb el suport del Ministre Delegat amb el Ministre d'Afers Exteriors responsable del Desenvolupament i de la DRAC (Direcció Regional d'Afers Culturals) Île de France, de l'Ajuntament de París (Direccció d'Afers culturals i Delegació General de Relacions Internacionals i la Regió Rhône-Alpes
espectacle en francès i en dari sobretitulat en català
durada 1h. 50' sense pausa
dijous i divendres | 20:30h. |
dissabte | 21h. |
diumenge | 18h. |
tarifa a | |
de dijous a diumenge | 29€ |
amb descompte* | 24,50€ |
*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el Carnet Jove, + 25 estudiants, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.
“Un teatre, refugi d'exiliats. Amb La ronde de nuit, la companyia afganesa del Théâtre Aftaab (que vol dir ‘sol’ en dari) ens parla d'exili, d'asil, de les relacions humanes. Un espectacle greu i compromès, en el qual la lleugeresa i la broma us agafen desprevinguts. S’ha de veure!”
Marianne Bliman (Les Echos)
“Hi ha molt d’humor i de malícia en aquest espectacle tan ben elaborat, i també molta gravetat. (···) Els actors canten, els espectadors ploren. I comprenem més profundament i des de dins què és ser un estranger sense papers.”
Armelle Hélliot (Le Figaro)
“Aquest espectacle, murmurant de vida i d’anècdotes, testimonia amb els mitjans tragicòmics del teatre, concrets, sempre tan concrets, l’abisme que separa aquest joves actors de la societat afganesa, amb les seves tradicions –per no parlar dels talibans. Parla amb pudor del seu dolor punyent, dels seus inferns per triar, entre privilegiats i separats. Quan, en la nit de ficció, els dorments tenen malsons en què reviuen els seus terrors, pensem en el Dernier Caravansérail d’Ariane Mnouchkine, en les odissees cruels dels humils que vaguen pel món. Quan tota aquesta petita població nocturna, per fi encalmada, miren junts com desfilen per una pantalla fotografies de l’Afganistan, la nostàlgia va més enllà de les paraules. (···) Aquesta vegada, saben que no podran tornar a l’Afganistan amb l’espectacle. Seria massa perillós per a ells i per a les seves famílies. (···) Aquest espectacle ha de fer gira, és vital per a la seva economia i vital per als actors del Théâtre Aftaab. Ha de fer gria perquè irradia joventut, amor i art del teatre. Li ha de tocar el vent del món.”
Odile Quirot (Le nouvel Observateur)
“La ronde de nuit només pot ser un dels espectacles més emocionants i més apassionants de la temporada.”
Thomas Hahn (Microcassandre)
“Sobretot s’hi diu que sota la roba anònima que són les jaquetes o els anoracs, s’hi amaga un poble, amb un passat sencer, una vida, una història, que l’exili no és, veritablement, una cosa fàcil de viure. (···) Al final de l’espectacle, una espectadora s’exclama amb un crit: ‘El relleu està assegurat!’. No hi pot haver un compliment millor.”
M-C.N. (Pariscope)
“Fidel a la tradició del Théâtre du Soleil, Hélène Cinque ha sabut canalitzar sense maltractar-los els abundants relats nascuts de la creació col·lectiva. (···) Rius, t’emociones fins a plorar. En menys de dues hores, una posada en escena d’una intel·ligència sensible ha convertit aquests homes, que al principi de la peça ens oferien els rostres aglutinats a la finestra pidolant aixopluc, una onada indistinta de migrants, en personatges singulars, commovedors, valents, divertits, certament no sense prejudicis però molt més greus que els nostres. (···) Sí, heu de córrer a La Cartoucherie a veure aquest espectacle d’afganesos que ens ofereixen, amb delicadesa, el mirall de les nostres idees rebudes. La companyia és formidable.”
Midi Libre
“L’Afganistan com no l’heu vist mai. Bufa en aquest espectacle un alegre vent de llibertat i d’esperança, com testimonia una escena alhora molt divertida i molt bonica en què el grup de clandestins s’atrafeguen, després d’haver-lo despullat, al voltant d’un policia que s’ha desmaiat de fred en plena ‘ronda de nit’. Què hi fa que sigui el seu pressumpte enemic? Aquí els teniu tots solidaris davant de la naturalesa inhumana. Imatges sublims tan típiques del Théâtre du Soleil, on saben fabricar hiverns terribles i poètics només amb paperets i alguns focus sàviament filtrats.”
Judith Sibony (Le Monde)
“Hi ha espectacles que són aventures humanes. En sortim amb llum dins del cor. La ronde de nuit ens ofereix un d’aquests grans moments de teatre. (···) Una celebració del teatre que també ho és gràcies als seus actors. Compromesos, capaços de canviar de joc, són magnífics. Gràcies a ells passem del burlesc (amb escenes filmades que apareixen a la pantalla com en un guinyol) a escenes de patetisme. (···) El Théâtre Aftaab ens presenta un veritable treball de companyia. Obrim els ulls ben oberts, lúcids però omplerts d’estrelles i de somnis. I si la prostituta tingués, als ulls dels homes, el rostre de la llibertat? I si l’home que tenia por de les dones canviés? I si el policia i els sense papers s’ajudessin entre ells? I si França s’assemblés més aquell somni que tenen de lluny tants homes als qui han explicat la gran Revolució? La ronde de nuit és un bon somni de teatre. Una bonica celebració dels poders del teatre. Importa poc la versemblança, toquem la veritat. És una lluïssor magnífica i obstinada que porta l’esperança, perquè parla de la bellesa i de la humanitat.”
Laura Plas (Les Trois Coups)
“El fons de la qüestió fa estremir: França terra d’asil, el teu asil és a terra. Oh pàtria dels drets de l’home... ets en un altre lloc! Amb tot, la forma de l’espectacle provoca l’enriolament, per no dir la hilaritat. (···) Aquests afganesos constructors de felicitats fugaces, que s’apropien de la nostra llengua per comunicar les seves precàries esperances, aquests afganesos, habitualment en el nostre angle mort i que reinventen davant dels nostres ulls allò a què hem renunciat –La Llibertat guiant el Poble!–, aquests afganesos troben la força per transmetre’ns el rebuig al pitjor i l’amor al bé comú. El seu exili turmentat travessa la nostra closca de nou-rics. Humanitzen allò que hem deixat deshumanitzar. El seu cant s’eleva i ens provoca llàgrimes que renten mesos i anys de doblegar l’esquena, de ceguesa voluntària, de sordesa consentida davant d’aquest món que ens ordena considerar l’igual com a inferior, el semblant com a estranger, el possible company com a enemic probable... Quan obren els llums, entre els rostres del públic hi brilla la dignitat restaurada.”
Antoine Perraud (Mediapart)
-
La ronde de nuit
© Michèle Laurent
-
La ronde de nuit
© Michèle Laurent
-
La ronde de nuit
© Michèle Laurent
-
La ronde de nuit
© Michèle Laurent
-
La ronde de nuit
© Michèle Laurent
-
La ronde de nuit
© Michèle Laurent
-
La ronde de nuit
© Michèle Laurent
-
La ronde de nuit
© Michèle Laurent
-
La ronde de nuit
© Michèle Laurent
La companyia nascuda dels tallers que Ariane Mnouchkine ha fet a l'Afganistan des del 2005 parla de l'emigració en primera persona.
Un immigrant afganès fa de vigilant en un teatre. Una nit de molt de fred, una colla de companys seus, també immigrants, s'hi aixopluguen. Mentre dormen, els seus somnis revelaran anhels i pors.