“Vicky Peña, lliçó magistral. Crec que estem davant d’una de les actrius del teatre català de més qualitat i poder de comunicació. Ara, al teatre Romea, ho corrobora i posa el llistó francament alt. (···) A l’impressionant monòleg d’una hora de durada, hi trobem una actriu en plenitud de recursos, en una interpretació que hauria de ser d’obligada assistència. Surt a l’escenari, parla durant una hora i ja no hi apareix més. (···) Una magnífica interpretació, matisada, generosa en gestualitat, dramàtica i irònica, travessada per trossos de commovedora poesia. És un relat que només poden fer comptades grandíssimes actrius; i Vicky Peña n’és una. (···) Sobra dir-los que és tot un regal veure Vicky Peña al monòleg de Homebody/Kabul. Del dolor al surrealisme, del somni a la grandiositat. Estima el món i busca trobar-lo on sigui; a Kabul, per exemple. Una vegada més, l’actriu, igual que el director Mario Gas, aposta pel risc, per un teatre compromès, que planteja temes i sacseja les consciències. Una altra vegada la millor Vicky Peña.”
Gonzalo Pérez de Olaguer (El Periódico)

---

“I elevant-se –abraçant en solitari la magnitud de l’obra– una extraordinària Vicky Peña. Només el seu monòleg (la part del díptic que correspon a Homebody) acompanya l’arriscat vol tràgic de l’autor. Una brillant digressió que porta una dona avorrida d’un suburbi de Londres a Kabul. Un viatge interior que només es pot fer amb l’ajuda d’un djinn anomenat Tony Kushner.”
Juan Carlos Olivares (Avui)

---

“Una obra brillant. L’esplèndid monòleg d’una hora que interpreta Vicky Peña en una de les seves millors actuacions. L’agilitat, variabilitat i precisió de cada gest, de cada mirada, de cada entonació de la veu. La desimboltura amb què Peña explica la història de l’Afganistan, des dels orígens, 15 segles abans de Crist, els seus esplendors i misèries, els regnats i les guerres, l’apogeu i les invasions; i la manera com capriciosament introdueix comentaris sobre la seva vida, l’afició per les paraules rares, la manera com s’adreça al públic, el seu joc amb els barrets afganesos. En definitiva, un espectacle excel·lent que va provocar un aplaudiment calidíssim dels espectadors el dia de l’estrena. Homebody apassiona.”
María José Ragué (El Mundo)

---

“El muntatge de Gas, un dels millors i més interessants estrenats de les últimes temporades, transmetia magistralment l’atmosfera d’aquest laberint eriçat d’interrogants contra l’extès endormiscament de la consciència. Admirable Vicky Peña. Un gran espectacle escènic. Per a mi, el millor de l’any.”
Ignacio García Garzón, (ABC)

---

“Superba actuació de Vicky Peña. Un monument interpretatiu extraordinari, captivador, pletòric de sensibilitat, emoció i convicció. És el cim professional d’una immensa actriu. (···) Si per la seva actuació no li concedeixen el Max máxim de l’any, el jurat d’aquests premis pot passar a formar part immediatament de la peonada agrària espanyola.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)

---

“Vicky Peña és la Mare, la Homebody (mestressa de casa) del títol, la prototípica anglesa apassionada pel Viatge en majúscula.(···) La Mare ens llegeix planes d’una antiga guia sobre la mil·lenària ciutat de Kabul, l’originari Jardí de l’Edèn; es perd, dopada amb antidepressius, per enforcalls mentals i paraules inventades; ens narra la seva aventura passional, real o imaginària, amb un venedor musulmà de l’East End, com l’Alícia fascinada pel Barreter Boig, i proclama es seu amor impossible per la refotuda bellesa del món. És en aquest terç final quan Vicky Peña avança vers el públic i vola lliure i ens fa volar en un dels treballs més complexos i difícils de la seva carrera.”
Marcos Ordóñez (El País)

---

“Vicky Peña, inqualificable: senzillament ens rendim als seus peus. L’hora de monòleg que ofereix deixa bocabadat, des de la rialla fins a l’emoció profunda de la carcanada. Només asseguda en una cadira, arrossegant amb cada petit gest, fins i tot quan es posa les ulleres al cap. Aquesta dona xucla l’espectador i el fa partícip de la vida de la lectora compulsiva fascinada per l’Afganistan. Ja dempeus, vora la platea, està tocada per la màgia. Un treball que, com un líquid per als déus, emprèn el camí directe fins a sedimentar-se en la memòria de l’espectador.”
Teresa Ferré (El Punt)

---

“Homebody/Kabul de Tony Kushner és el text més remarcable de tota la dècada. Sens dubte, el més important de la nostra època”
John Heilpern (New York Observer)

---

"Aquesta convincent funció testimonia que el senyor Kushner pot continuar servint el seu segell de qualitat: una fusió de política, poesia i empatia il·limitada, transformada a través del llenguatge en teatre apassionat i sucós, un recordatori de com es manté d'essencial i d'encoratjadora la veu del senyor Kushner.”
"Ben Brantley (New York Times)

---

"Homebody/Kabul és una peça rica i intel·ligent.”
Peter Brook

---

"L’ús de Kushner del llenguatge i les idees continua fent-nos pensar en les qüestions més profundes, converteix la política en una cosa personal. Una obra mestra, un conglomerat de paraules, idees i història.”
Mary Houlihan (Chicago Sun Times)