Add new comment
intèrpret
Wajdi Mouawad
veus en off Nayla Mouawad Layla / Michel Maurer professor Rusenski / Isabelle Larivière la llibretera / Robert Lepage Robert Lepage / Abdo Mouawad el pare / Eric Champoux el metge / Jean Fortunato l’infermer
dramatúrgia i redactat de la tesi Charlotte Farcet / text addicional El retorn del fill pròdig, de la Bíblia de Jerusalem (Lluc, 15-21) / escenografia Emmanuel Clolus / vestuari Isabelle Larivière / il·luminació Eric Champoux / so Michel Maurer / música original Michael Jon Fink / altres músiques Al Gondol de Mohamed Ebd-Em-Wahab, Habaytak de Fayrouz, Una furtiva lacrima de G. Donizetti (canta Caruso) / vídeo Dominique Daviet / assessor artístic François Ismert
ajudant de direcció Irène Afker / ajudant de direcció en gira Alain Roy / regidors Éric Morel i Hakim Driss / tècnic de llums Annabelle Courtaud / tècnic de so Olivier Renet / tècnic de vídeo Olivier Petitgas / producció en gira Maryse Beauchesne / representant per Espanya Ysarca Art Promotions - Pilar de Yzaguirre
coproducció Au Carré de l’Hypoténuse-France / Abé Carré Cé Carré-Québec amb l'Espace Malraux Scène Nationale de Chambéry et de la Savoie, el Grand T théâtre de Loire-Atlantique, el Théâtre 71 Scène Nationale de Malakoff, la Comédie de Clermont-Ferrand Scène Nationale,el Théâtre National de Toulouse Midi-Pyrénées i el Théâtre d’Aujourd’hui Montréal
agraïments A Patrick Le Mauff, Robert Lepage, Nayla Mouawad, Abdo Mouawad, Marie-Eve Perron, Alain Roy. A Lynda Beaulieu, Marie Gignac i Carrefour International de Théâtre de Québec, Pr. Jean-Pierre Farcet, Dr. Hassan Hosseini neuròleg, Georges Banu, Jean-François Dusigne, Marcel Martin, Rose Dibilio. Als equips del Théâtre National de Toulouse, de la Grand T a Nantes i de l’Espace Malraux Scène Nationale de Chambéry et de la Savoie per la seva feina durant els assaigs.
Wajdi Mouawad és artista associat a la Grand T.
Au Carré de l'Hypoténuse és una associació en conveni, creada segons la Llei 1901 pel Ministère de la Culture et de la communication DRAC Pays de la Loire, i compta amb el suport de la Ciutat de Nantes.
Abé Carré Cé Carré compta amb el suport del Conseil des arts et des lettres del Quebec.
espectacle en francès sobretitulat en català
durada 2h. sense pausa
dijous i divendres | 20:30h. |
dissabte | 21h. |
diumenge | 18h. |
tarifa a | |
de dijous a diumenge | 29€ |
amb descompte* | 24,50€ |
*Venda d’entrades amb descompte del 15% amb el Carnet Jove, + 25 estudiants, menors de 14 anys, jubilat, aturats, persones amb disminució, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només es farà efectiu a taquilla.
"Si en teníem cap dubte, després de veure Seuls podem constatar que Wajdi Mouawad és un home d'una altra galàxia. (···) Si Lepage és estètica, llibertat, interpretació, Mouawad és tot això més la potència destructiva i hipnòtica de Baudelaire, la lírica de Darwix i l'experiència d'algú que ha investigat qui és, fill de la guerra i l'exili. No es tracta només de meravellar-nos, sinó d'impactar-nos, de fer-nos sortir del teatre amb els ulls esbatanats. (···) Què ha portat un home com ell, dramaturg d'èxit, escriptor en vies d'èxit, a sortir sol a escena i fer tot el que fa? Aquesta és una pregunta la resposta de la qual no deu saber ni ell. Quan saluda el públic, enmig dels bravos, Mouawad somriu, esgotat. I veiem clar, potser sí, que el que volia ser era una estrella fugaç. Un record ínfim però brillant enmig del cel."
Andreu Gomila (Time Out)
"Seuls, [és] un text que l’autor interpreta sol en escena. Harwan és un libanès exiliat al Quebec. Treballa en una tesi sobre Robert Lepage, vaca sagrada del teatre quebequès. Sol al seu apartament rumia sobre el seu passat i la seva identitat. Pràcticament ha oblidat l’àrab, però en el seu arxiu al portàtil busca una música d’acompanyament i selecciona una cantant que molt bé podria ser Umme Kulsum. L’ombra i l’ànima de Harwan es desprenen del seu cos i es projecten en l’espai escènic. Tenen una existència pròpia que no sempre va d’acord amb la seva consciència. (···) L’univers de Mouawad gira i gira al voltant de la identitat, el desarrelament, la recerca de l’origen. A vegades a través d’històries horribles que mostren el pitjor de la condició humana, però sempre amb un nexe en comú. Una llum en la foscor més absoluta. Una confiança en el gènere humà, en la seva capacitat de compassió, malgrat tot. La força d’un compromís que té un extraordinari valor en un escriptor que, quan només era un marrec, va veure com les milícies cristianes metrallaven un autobús ple de palestins als carrers del seu Beirut."
Eduard Molner (Culturas, La Vanguardia)
“Mouawad i nosaltres. Ara mateix, potser el dramaturg que més agrada a aquest servidor vostre, al costat de Martin McDonagh, és Wajdi Mouawad. És un autor complet, transcendent, èpic, valent, fins i tot popular gràcies a Incendis. També un novel·lista que és gairebé tan bon novel·lista com dramaturg. Si no s’ho creuen, facin un cop d’ull a Ànima (Ed. del Periscopi), un llibre de Faulkner amb la mala llet de Houllebecq. Una història truculenta, que t’enganxa i no et deixa anar… I vagin a veure Seuls al Lliure, a final de mes. On ell sol, damunt d’un escenari, ens explicarà qui és, d’on ve, per què fa el que fa. Un autor del nostre temps.”
Andreu Gomila (Brutus, Time Out)
“L’Odissea moderna.”
Hugges Letanneur (Les Inrockuptibles)
“Seuls és un solo apassionant en el qual Wajdi Mouawad combina amb subtilesa ficció, autobiografia, drama i art d’acció. (···) Un espectacle que va fer alçar el públic dels seus seients.”
Javier Vallejo (El País)
“Una funció fora de sèrie, que el públic, seduït, va aclamar llargament i amb raó.”
Philippe du Vignal (Théâtre du Blog)
“Un monòleg sobre les relacions filials, sorprenent i captivador.”
Nathalie Simon (Le Figaro)
“W. M., el teatre sense fronteres.”
Didier Méreuze (La Croix)
“W. M., nen de la guerra, exiliat sense fronteres.”
Brigitte Salino (Le Monde)
“Mouawad fa en filigrana alguna cosa així com una reflexió sobre el teatre, entre tendresa i dubtes. (···) Entre línies, l’autor i director, sembla que aquí somïi el silenci, o més aviat un altre llenguatge: un llenguatge que permetria comunicar sense diàleg, una mica com aquell fill que aconsegueix començar a parlar amb el seu pare quan ja està agonitzant i no li pot respondre. I que somia abandonar la xerrameca per retrobar-se amb el «color».”
Judith Sybonie (Coup de théâtre)
Wajdi Mouawad, l’autor del cicle Le Sang des Promesses format per Litoral (1997), Incendis (2003), Boscos (2006) i Cels (2009), es planteja com podem tornar a ser nosaltres mateixos quan fa molt de temps que ja no fem servir la nostra llengua materna. Un solo, un camí per sentir, escoltar, esperar i mirar, interpretat per ell mateix.