“Crec que el cara a cara apassionat i apassionant entre Maria Estuard (Sílvia Bel) i Isabel I (Míriam Alemany) que es duu a terme al Lliure de Gràcia el recordarà la meva mala memòria per la mateixa raó per la qual aquesta memòria recorda prou bé l’idèntic combat verbal que el 1990 hi hagué entre Anna Lizaran i Maife Gil. (···) Per si calgués, que no cal, l’escena fóra la revàlida de Sergi Belbel com a expert director d’intèrprets, a més de confirmar el gran ofici de Míriam Alemany i de coronar Sílvia Bel al capdamunt de l’star system format per una corrua d’esplèndides actrius locals. (···) Com a director, Belbel ha aconseguit un adequat moviment d’intèrprets, enmig de la suggestiva escenografia de Glaenzel.”
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)

---

“La versió de Sergi Belbel manté l’estructura original i conserva íntegrament l’acte de la confrontació personal entre les dues reines, però molt encertadament posa l’èmfasi en les decisions polítiques per sobre de les traïcions amoroses, ja que les primeres remeten fàcilment i sorprenentment al món dels nostres dies. Aquesta és una versió àgil i dinàmica que referma una eloqüència i dialèctica que no fa estrany a Shakespeare (···). Sílvia Bel fa un bon paper barrejant orgull, dignitat i intel·ligència. Molt bé també Carles Martínez, tot i passar-se de voltes en alguns moments que fins i tot provoquen riures. Brillant Fina Rius en el seu breu paper de diada. Esplèndid l’espai escènic (Max Glaenzel) i el vestuari (Mercè Paloma).”
Santi Fondevila (Ara)

---

“És un dels muntatges més reeixits, impressionants i emotius de la temporada, amb un èxit aclaparador tot i la dificultat de l’obra, l’esdeveniment ja assoleix dimensions històriques. Sergi Belbel, el director, ha fet una lectura subtilíssima de l’obra, amb alguns moments escènics absolutament enlluernadors que permeten reviure aquella màgia indescriptible del Lliure que el va convertir en un centre de referència del teatre europeu. Ha comptat, en aquesta aventura amb un equip d’actors i actrius d’un talent i una professionalitat espectaculars. Però sobretot permet d’assistir a la revelació fulgurant de Sílvia Bel en un paper de dimensions titàniques i convertida, per a qui encara no ho sabia, en una de les bèsties escèniques més indiscutibles del nostre teatre. (···) La tropa del Lliure, amb la Bel al capdavant, han retornat a la vida i a l’actualitat més extrema un monument del teatre europeu de tots els temps. No s’ho perdin.”
Xavier Antich (La Vanguardia)

---

“L’espai escenogràfic que ha creat Max Glaenzel amb lleugers i subtils canvis acompanyats de suggerents efectes de so de Jordi Bonet i d’il·luminació de Kiko Planas –una pluja de fulles seques, un llum penjant en trapezi, una taula, tretze cadires nobles envoltant l’escena i un túnel amb escales– fa que el discurs de Friedrich von Schiller versionat per Sergi Belbel arribi als espectadors amb una polidesa exquisida que, sense perdre la força de l’original, no se li fa gens estrany. (···) L’obra no fa res més sinó refermar la capacitat dramàtica de l’actriu Sílvia Bel (Maria Estuard, reina d’Escòcia) i no redescobreix pas, però sí que situa també en el seu autèntic potencial, a vegades amagat sota una falsa etiqueta d’humor, la també capacitat dramàtica de l’actriu Míriam Alemany (Isabel I, reina d’Anglaterra). El seu duel és una de les posades en escena antològiques que no decebrà cap dels espectadors. El repartiment –només hi ha cinc intèrprets més–, ha estat tractat meticulosament i funciona sense cap trencadís, malgrat que alguns d’ells fan diversos papers. (···) La interpretació i la posada en escena no fan perdre ni un dels 120 minuts clavats, sense entreacte, que dura l’obra. I l’estilisme escenogràfic i de vestuari de l’actual versió mostra l’evolució de l’escola, en un quart de segle, des de la neutralitat que va reflectir Fabià Puigserver el 1990 en la versió que va dirigir aleshores el desaparegut Josep Montanyès.”
Andreu Sotorra (Clip de teatre)

---

“Una direcció sòbria i amb el vent a favor per una fenomenal escenografia de Max Glaenzel. És un dels encerts d’aquesta Maria Estuard pels seus cops d’efecte. (...) Belbel no amaga la seva fascinació pel personatge de Maria Estuard, i Bel li correspon amb un treball de premi. Regna com la dona passional, culta, bonica i empresonada per Isabel I. (···) El combat dialèctic també enfronta la reina escocesa amb el conseller i tresorer d’Isabel, un magnètic Carles Martínez que impregna el seu personatge de la intriga i la negror precises. És un altre puntal d’un repartiment en què també destaca la solvència d’Àlex Casanovas, un actor sempre infal·lible i que ja va ser a la versió de 1990, i la veterania de Jordi Banacolocha i Fina Rius al costat del jove Marc Rius.”
José Carlos Sorribes (El Periódico)

---

“Esplèndida Estuard d’una Sílvia Bel que diu el text calculant amb forma precisa l’entonació –i, si voleu, la capacitat manipuladora- que requereix cadascuna de les seves paraules. I que sap ser règia, fins i tot quan ens mostra la seva fragilitat farcida d’una culpabilitat que s’ha guanyat a pols, si ens posem a analitzar fredament cadascun dels seus actes. (...) Belbel l’encerta també a l’hora de convertir l’espai escènic en una austera presó, que no deixa de ser-ho ni quan el bosc fa que la terra es converteixi en una catifa de fulls secs que aviat serà regada amb sant reial.” Ramon Oliver (La Vanguardia, Què Fem)

---

 “Excel·lent treball actoral en el qual destaquen les dues actrius que donen vida a les reines enfrontades, la bella Sílvia Bel que encarna a una emotiva i infortunada Maria Estuard intrigant per salvar la vida, i l’esplèndida Míriam Alemany, que dóna el do de pit per encarnar a Isabel I d’Anglaterra, dubitativa però implacable a l’hora de defensar els seus drets al tron anglès. (···) També s’ha de destacar la realització d’una escenografia minimalista que potencia l’efectivitat de l’obra.”
Jorge Pisa (blogculturalia.net)