"À la ville... de Barcelona! és un esplèndid mosaic de tipus, records, tòpics, contes, postals, esdeveniments, anècdotes, llegendes, misteris, xafarderies, experiències... amb la ciutat i la seva gent com a únic punt en el temari d’un singular llibre de cròniques metropolitanes. (···) Un muntatge àgil, a ritme de revista surrealista, en què tot funciona. (···) Una xarranca teatral, de peces que creen relacions enverinades, amb un repartiment especialment en forma. Tots magnífics, encara que és Victòria Pagès qui arrossega els aplaudiments amb els seus dos monòlegs. Quina gran actriu: ho fa tan bé que sembla que no faci res."
Juan Carlos Olivares (Time Out)

---

"Estem davant d’un treball coral de nivell excel·lent, tant pel que fa als actors i actrius com als músics. (···) Cada intèrpret compta amb moments individuals on brillar amb el seu ofici. Així, l’homenatge de Laura Guiteras a Carmen Amaya és capaç d’emocionar fins i tot a qui no sàpiga ni qui és la gran bailaora, Oriol Genís sedueix el públic amb aquell estil tan seu d’autèntic Paral·lel, Ivan Benet es desdobla de manera impressionant jugant a diversos alcaldes alhora, Joan Anguera desplega el seu humor entre burleta i mala llet fent de Floquet de Neu i Marta Betriu corprèn de forma contundent amb un fragment de “La ciutat del Perdó” de Joan Maragall. Menció a banda per a Victòria Pagès: la liceista que interpreta és d’antologia. (···) A la ville… és una declaració d’amor i també d’alguns retrets amargs a la Barcelona què va ser, la que és i també la que ens agradaria que fos, un bon espectacle teatral per aprendre, comprendre, passar-ho bé i rebre una bona dosi a parts iguales d’alta cultura i de cultura popular."
Teresa Ferré (Notes d'escena)

---

"En una mena de gegantina capsa de nines russes, el director i dramaturg Joan Ollé ha encapsulat en un espectacle de creació pròpia la seva mirada sorneguera, crítica, afable, divertida, càustica i amorosida a la vegada sobre la ciutat de Barcelona. Qualsevol altre dramaturg potser hauria necessitat unes inacabables obres completes per encabir-hi tot el "que ell hi encabeix. I aquesta capacitat per a la síntesi és un dels mèrits de l'espectacle. (···) À la ville de... Barcelona es va estrenar amb poques funcions dins el Grec 2012, a l'amfiteatre de Montjuïc. La seva reposició ara, en espai tancat, és una de les que es mereix que no passi per alt d'aquesta  temporada tan plena de recuperacions teatrals perquè el muntatge es manté fresc com el primer dia, amb l'avantatge  que també el protagonitzen la majoria dels mateixos intèrprets que aleshores, tret de l'actriu Paula Blanco —una de les que forma part de la nova jove Kompanyia del Lliure— que  aquí ha estat substituïda per Marta Betriu. (···) Passin, senyors, passin i vegin! Un circ de caricatures que espeteguen al rostre dels mateixos espectadors i que sembli que els interroguin insistentment: "¿Qui sou?, ¿com us dieu?, ¿d'on veniu?, ¿on aneu? Els camins de Joan Ollé i del seu espectacle 'À la ville de... Barcelona', com aquells altres, són  inescrutables."
Andreu Sotorra (Clip de teatre)

---

"Ollé fa gala del seu barcelonisme sorneguer. Amb domini de la paraula i una bona dosi de música i cançons en directe fa un recorregut generós i sense lògica cronològica per la Barcelona de tots els temps. Una ambiciosa proposta que es va endur un bon aplaudiment a la seva estrena. À la ville de... Barcelona s'acabarà guanyant el públic per l'humor i la mala llet que dominen bona part de les escenes. (···) Es fa difícil destacar ningú, pel sòlid treball  i la complicitat que manifesten tots els intèrprets. (···) Per sobre de tot, un I love Barcelona de Joan Ollé."
Jose Carlos Sorribes (El Periódico)

---

"Sembla que estiguem en un cabaret on el demiürg convoca des del fundador romà de Barcino fins als alcaldes Maragall o Trias, passant per Colom, la Dama del Paraigua, la Monyos o Floquet de Neu, però també arquetips com la senyora Maria, l'obrer immigrant, el pakistanès que ven llaunes o l'extingit sereno. (···) Una jugada àgil, que corrobora l'alegre lucidesa, la dolça melangia d'un espectacle que té moments brillants. Els intèrprets, magnífics, i el conjunt, digne de passar en algun local del Paral·lel."
Santi Fondevila (Ara)

---

"Joan Ollé planteja una dramatúrgia amb un ritme de mil dimonis: les imatges, els eslògans, les crítiques i els enamoraments furtius de Barcelona es revelen tan inesgotables com les onades del mar. la cançó s'erigeix com l'emblema del moment. La Barcelona de Joan Ollé és metàfora. (···) Els intèrprets es desdoblen fins a l'infinit alternant moments corals amb monòlegs. Se'ls veu divertits i còmplices: transmeten festa. Chapeau!"
Jordi Bordes (El Punt/Avui)

---

"La qualitat dels intèrprets és la garantia més sòlida de l'indeturable batec complaent que ofereix l'espectacle, amb alguna curiosa revelació. Entre d'altres, la capacitat d'Ivan Benet per a la imitació. (···) Amb una dramatúrgia acolorida, imaginativa, impregnada d'un barcelonisme de soca-rel, crea una alternança molt hàbil de notes satíriques, informatives i sentimentals servides a un ritme excel·lent. (···) Una celebració escènica."
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)