EUROHOUSE / PALMYRA

Eurohouse no és directament una peça sobre política; no parla de la UE de manera directa. I no menciona el Brexit, gràcies a Déu. Tanmateix, a través de la seva característica comèdia, crea una mirada molt humana i emotiva sobre el poder, i acaba amb alguns fets sorprenents: el cinquanta-dos per cent dels joves grecs són a l’atur, la taxa de suïcidi en els últims anys ha augmentat dramàticament i Grècia continua paralitzada per una espiral de deute i subjecció. Es tracta d'una peça de teatre poderosa, important i subtil, que pot fer-te repensar la UE i, encara que no ho faci, definitivament et farà riure.

Eurohouse és un comentari fosc meravellosament còmic sobre la creixent relació turbulenta entre Grècia i la Unió Europea. Una peça que fa que el públic qüestioni els fonaments i els ideals de la UE, en el sentit de donar-nos la mà i avançar amb l'altre. Una manera inventiva d'observar la confusió política sense convertir-se en una paràbola del que és correcte o erroni. Al contrari, ofereix al públic una oportunitat d’explorar els ideals d'Europa i de pensar en la qüestió que està domina el Regne Unit en aquest moment: encara volem formar part de la Unió Europea?

A Palmyra, Bertrand Lesca i Nasi Voutsas han creat un fort aspirant a la Millor Peça de Teatre Polític, Edimburg 2017. Com al seu anterior èxit, Eurohouse, sembla un assaig ben assajat, amb escenes còmiques que exploren com es deteriora la relació entre els dos intèrprets. [···]  Aquesta és la manera com la peça construeix la seva suggeridora relació amb el títol. Com sabem, Palmyra és el nom de l'antiga ciutat semítica que va ser el blanc d'una campanya de destrucció massiva per part de l’ISIS. Palmyra sembla alçar-se, de manera plausible, per tota la regió, i tota la guerra i la política que comporta. [···] Un treball ben sagnant i també divertit, sinó també seria l'espectacle més depriment del Fringe. Per ser francs, potser encara ho és. Potser això és el que fa que les bromes siguin divertides. Però sí. Caràcter propi, sí. Una llàstima increïble que no s’estigui més temps en cartell. Espero que tingui una llarga i llarga vida després d'Edimburg.