“Sàpiguen que aquesta dona els deixarà clavats a la butaca durant setanta minuts. No, em quedo curt. Carmen Machi t’agafa pel coll des que trepitja l’escenari, et fa pujar al seu costat a les muntanyes russes i no et deixa anar, i el vertigen del viatge et dura fins molt després de tornar a posar els peus a terra, com m’està durant ara a mi quan revisc la funció. El que fa a Juicio a una zorra és art pur, és a dir, vida pura, reconcentrada i exuberant: energia, magnetisme, fascinació. Per si fes falta, volen més avisos lluminosos que diguin que tenim al davant un monstre actoral?”
Marcos Ordóñez (El País)

“I aquí tenim una Carmen Machi que desafia el pare i la mitologia, una actriu en estat de gràcia que es lliura a una confessió en què no hi ha lloc per a les llàgrimes, que la distancia, la isola del relat per no patir. El text circula meravellosament entre allò col·loquial i allò dramàtic, entre el crit enfurismat i la soledat de la derrota d’un amor fatal. Miguel del Arco demostra un alt nivell literari i teatral, molt conscient del perfil de l’actriu per a qui escriu, del seu vessant còmic, de la seva manera de moure’s, de la seva passió escènica, i prou eixerit per omplir l’obra de ressonàncies contemporànies. Molt ben il·luminada la funció. Cal absoldre la reina d’Esparta i brindar per l’actriu i el director. Gran vetllada teatral.”
Santi Fondevila (Ara)

“En la modulació de la ironia i del sarcasme, Machi exhibeix els seus millors recursos. (···) L’actriu sap mostrar uns indicis etílics molt i molt lleus, i evita la fàcil barroeria de la borratxera fictícia. (···) El text de Miguel del Arco inclou una bona divulgació de la mitologia clàssica, un vivíssim llampegueig imaginatiu.”
Joan-Anton Benach (La Vanguardia)

“La proposta de Juicio a una zorra resulta, per tant, una excel·lent via perquè l’espectador més profà pugui tenir una bona lliçó de mitologia grega i pugui contemplar, a la vegada, un poderosíssim treball d’una intèrpret gran com Carmen Machi. És, sens dubte, un animal escènic que provoca unanimitat des del gran públic a l’espectador més exigent.”
José-Carlos Sorribes (El Periódico)

“La dramatúrgia de Miguel del Arco juga amb intel·ligència el paper d’una Helena de Troia que reivindica la seva veu davant dels que han mentit tot escrivint la història de la guerra de Troia, que és alhora la seva pròpia història. Machi sap desdoblar- se molt bé caient del crit a la sornegueria, a la broma un punt cínica. (···) Recorre a l’ofici i no es guarda res. És generosa en la interpretació, potser un pèl massa expressiva però valenta.”
Jordi Bordes (El Punt Avui)

“El text del monòleg de Miguel del Arco aviat farà oblidar als espectadors que la protagonista s'empara en la veu dels mites antics perquè fa la impressió que la tal Helena és una dona contemporània que explica la seva tràgica història i que es presenta davant del poble que la té per culpable perquè jutgin la seva participació en la guerra de Troia, famosa per l'aventura llegendària del cavall, després de tenir deu anys assetjada la ciutat. Tota la posada en escena d'aquest judici té un to de vermell de sang. (···) Els brams furiosos de Zeus queden ofegats per l'apoteosi d'aplaudiments dels espectadors que, en fer-se el fosc final, s'adonen de nou que amb l'excusa d'Helena de Troia, Carmen Machi els ha explicat una història tan contemporània que fa feredat pensar que el món de la maldat ja existia abans que fos món i que la violència considerada ara moderna ja era violència clàssica abans que s'inventés.”
Andreu Sotorra (Clip de teatre)

“Machi defensa el paper amb suficiència i molt vigor. (···) Juga amb els contrastos, fent diversos moments de crescendo al llarg de la peça (···) El text i l’actriu –que provoca refús i adhesions en la mateixa proporció– són molt potents, i no és estrany que sigui un èxit. El públic va acabar dempeus, rendit.”
Dani Chicano (El Punt/Avui)

“Aquest impressionant monòleg protagonitzat per Carmen Machi ja compta amb el Premi Valle-Inclán de Teatre en Interpretació. Una aposta diferent i que dóna un paper protagonista a la dona que va originar una de les batalles més impressionants de la història antiga.”
Lorena Salgado (kedin.es)

“Quan veus la Carmen Machi dalt d’un escenari amb textos de Txékhov, Shakespeare, Valle-Inclán o Juan Mayorga (La tortuga de Darwin), tens la temptació de pensar que aquesta dona no és actriu, és una bèstia escènica. Es pot comprovar amb Juicio a una zorra, un text que el director i autor Miguel del Arco ha fet per a ella i per demostrar que la història no és sempre com l’expliquen. (···) No queda cap més remei que deixar-se abduir per aquest portent dalt de l’escenari. Maneja amb habilitat aquells vímets que li ha dedicat l’exitós Del Arco.”
Rosana Torres (El País)

“Veure Carmen Machi convertida en divinitat entre els vermells, els blancs i els blaus que aureolen la seva característica figura és absolutament recomanable.”
David Cano (notodo.com)

“Carmen Machi fa seu el personatge amb la ironia i el sarcasme ben carregats, convertida en una mena de Mae West del Peloponès, matisadament fragmentada per la tendresa o el dolor profund. (···) Un muntatge magnífic ben dirigit i interpretat de manera excel·lent en un encertat espai escènic.”
Juan Ignacio García Garzón (ABC)

“Pot ser que en aquesta obra Carmen Machi hagi trobat “la seva obra”, el seu gran paper, el que la faci pujar fins al cel, al cim més alt. El director, Miguel del Arco, fa un gir de 360º a la vella llegenda, i en aquesta obra aconsegueix mimetitzar amb determinació i sensatesa l’evolució de qui va ser jutjada com la puta del regne d’Esparta, Helena d’Esparta, considerada culpable de la guerra més popular de la història de Troia, de deu anys interminables de mort i destrucció. (···) La Machi es menja les taules, devora Helena de Troia, la ressuscita, la renova. Desgrana la reina clàssica i amb gran mestratge s’enfronta en solitari a la audiència fen gala una cop més de la facilitat i versatilitat interpretativa que només està a l’abast de les grans actrius.”
Olaya Ribas (másteatro)

“I Carmen Machi, o Helena de Troia, converteixen la funció en una catarata de sensacions, de fets, de paraules, de noms; en un espectacle magnètic, que s’abraça a l’espectador des del primer minut; un espectacle bonic, amb molt de pols, tràgic, divertit, profund i, sobretot, emocionant. I amb una actriu davant de la qual ens hem de treure el barret. Us aconsello que si podeu no us ho perdeu.”
Julio Bravo (Una butaca con vistas)

“El que més s’admira de Juicio a una zorra es l’admirable treball de Carmen Machi, irònica, capaç d’enfrontar-se a déu a crits i de seduir-nos quan s’enamora per primera vegada a la vida i es deixa raptar per Paris. Mitologia i present, llegendes i històries d’aquí i d’ara: una dona subjugada, violentada, i de sobte lliure a través de l’amor. Una creació amb un text i un director d’una enorme precisió i capacitat dramàtica.”
Horacio Otheguy Riveira (Gente de teatro)

“Un monòleg que reivindica la figura d’Elena de Troia i que ha servit a Carmen Machi per a desplegar tot l’arc de matisos del que és capaç. Una passada, vaja.”
José Luis Romo (El Mundo)