LA LLAVOR DEL FOC

Cham connecta amb els nens, que els demana puntualment ajuda i escampa (i recull) llavors entre l'audiència. Usa, principalment, elements naturals tot i que puntualment també treu de la bossa vegetació, o joguines de plàstic. És igual. Aquest viatjant de maleta misteriosa accepta tot allò ue és net de cor i amb voluntat d'imaginar com va néixer la Vida o com s'ha  de mantenir el cicle vital tot fwent veure que la omnipotència de l'Home ho pot trasbalsar tot, que els poderosos mai seran com Pangú, qui, segons la tradició xinesa permet la llum i la nit., el Cel i la terra fèrtil.  [···] La llavor del foc apel·la al teatre més ritual, amb un to que evoca el Tierno Bokar (Grec, 2004) de Peter Brook. Son contes a la vora del foc. O a l'ombra d'un baobab plaents d'escoltar, que donen ganes d'intervenir-hi, a mitja veu, com qui narra en secret la raó més important: la Vida i adverteix la responsabilitat de l'Home: Respectar-la. Sense càstigs divins, només per l'amor d'entendre, per la màgia del foc (que apareix i desapareix hipnòtic) i que sempre escalfa.