"Capmany deu ser una autèntica desconeguda per a la gent jove, vint anys després de la seva mort. L’espectacle és un excel·lent homenatge reivindicatiu. En aquestes cartes es vessa tanta ironia que la intel·ligència s’hi mostra gairebé tirànica. Si la impertinent temàtica és el feminisme, aquesta presenta una lluita mordaç, gairebé en solitari, d’una ment preclara. (···) No hi ha actriu comparable a Sardà, la seva capacitat de connexió amb el públic és única, i la seva comprensió dels textos, sempre perfecta, dóna el sentit just, irònic o tràgic, al que interpreta. Qui pot negar-li la gràcia infinita, l’elegància i la desimboltura, el domini de l’espai escènic? Només hi faltava la proximitat de Gràcia. En fi, una delícia impertinent que valdria la pena recuperar.”
Joaquim Armengol (El Punt Avui)